Ahir 130 dels 139 països que formen part del Marc Inclusiu de l’OCDE van acordar les grans línies de reforma encaminades a canviar el model tributació de les grans multinacionals. Encara que aquest acord posarà una major pressió sobre els paradisos fiscals més agressius serà a costa dels països en desenvolupament, perquè els beneficis generats bàsicament aniran als països rics. A més, són moltes les fissures que permetrien a algunes de les grans multinacionals continuar utilitzant els paradisos fiscals per a eludir i evadir els seus compromisos tributaris.
El primer pilar de la reforma consisteix a redistribuir una xicoteta part dels beneficis globals de no més de 100 mega multinacionals entre els països on aquestes realitzen les seues vendes. El segon pilar té com a objectiu acordar un impost mínim global per a combatre els paradisos fiscals i la competència fiscal.
Guanyen els països rics
Per a Iñigo Macías responsable de fiscalitat d’Oxfam:
“Tal com està dissenyat, aquest acord no corregirà les desigualtats entre els països rics i pobres. Un acord més just hauria permés recuperar milers de milions en impostos no pagats per les grans corporacions en tots els països. No obstant això, tres quartes parts dels recursos generats amb el tipus mínim al 15% acabaran en mans dels països del G7 i la Unió Europea. Per contra, els països en desenvolupament, que representen més d’un terç de la població mundial, rebran a penes el 3% d’aquests nous ingressos.”
“No cal emportar-se a engany. Aquest acord no suposarà el final de la competència fiscal deslleial ni dels paradisos fiscals. El tipus mínim del 15%, inicialment proposat pels països del G7, és molt poc ambiciós, i pot fins i tot ser el punt de partida perquè altres països justifiquen retallar el tipus nominal en l’Impost de Societats com ja comença a plantar-se en països com Dinamarca i Austràlia.
Elevar l’impost mínim
D’acord amb les recents estimacions de l’Observatori Europeu de Polítiques Fiscals, amb l’impost mínim el 15% Espanya recaptaria 4.700 milions d’euros menys que si el tipus mínim estiguera en el 21%. Són molts els països en desenvolupament que han demanat un tipus mínim de, almenys, el 20%. El Panell de l’ONU sobre la Responsabilitat, la Transparència i la Integritat Financeres Internacionals (FACTI) fins i tot planteja que el nivell òptim hauria de situar-se entre el 20% i el 30%”.
“Més enllà de l’escassa ambició i un injust disseny en el tipus mínim, l’acord obri el camí a múltiples excepcions que podrien beneficiar a sectors concrets com el dels serveis financers regulats que quedarien fora de l’acord. Aquestes excepcions fan que aquest acord acabe sent tan útil com recollir aigua amb un balde ple de forats.”
“Quant a la generació i redistribució de nous beneficis globals, l’acord també és també molt insuficient i limitat. A penes afectarà una xicoteta proporció dels beneficis de les 100 empreses majors corporacions, amb marges de beneficis per damunt del 10%. Amb aquests criteris, i excepte excepcionalitats, fins i tot empreses com *Amazon podrien quedar-se fora.”
Són molts els països que, com Espanya, es troben ara mateix considerant diferents alternatives sobre com fer front a la factura econòmica de la crisi provocada per la Covid-19. No obstant això, aquest acord a penes dóna resposta. Encara queda lluny de l’ambició necessària per a acabar amb l’era dels paradisos fiscals, la competència fiscal deslleial i de permetre una redistribució més equitativa dels drets tributaris entre països.”
Notes
130 dels 139 països membres del Marc Inclusiu de l’OCDE han donat suport a aquest acord.
Els ministres de finances i governadors de bancs centrals dels països del G20 es reuniran a Venècia el 9 i 10 de juliol per a donar suport a aquest acord. La data límit de l’acord per a finalitzar els detalls tècnics està fixada per a octubre de 2021, abans de la cimera del G20 a Roma.
L’acord sobre el disseny del tipus impositiu mínim estableix que els països on es troben les seus de les empreses, principalment països rics, siguen els que tinguen la prioritat a l’hora aplicar el mínim global i per tant, recuperar la diferència entre el tipus efectiu pagat fins al 15%. És el que en anglés es coneix com un “top-up”.
El tipus mínim d’almenys 15% proposat pel G7 està molt per davall de les demandes del Panell de l’ONU sobre la Responsabilitat, la Transparència i la Integritat Financeres Internacionals que demana un tipus impositiva mínim sobre els beneficis de les multinacionals entre el 20 i el 30%. ICRICT, una comissió d’economistes i experts que inclou a Joseph Stiglitz i Thomas Piketty, va demanar un tipus del 25%.
En comparació amb una taxa del 15%, una taxa mínima del 25% generaria 17.000 milions de dòlars addicionals per als 38 països més pobres (per als quals hi ha dades disponibles). Aquests països representen el 38,6% de la població mundial.
