El Dia dels Drets Humans se celebra cada 10 de desembre des que, en 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides adoptara la Declaració Universal de Drets Humans; un document històric que proclama els drets inalienables de totes les persones, amb independència de la seua religió, sexe, idioma, origen nacional o social o qualsevol altra condició.
Abandonats per les seues famílies per considerar-los malignes, els «niños brujos» de Benín, patixen un veritable calvari. Maltractament, tortures, explotació sexual, desnutrició i fins i tot la mort. Són els repudiats de la societat beninesa. Són als qui se’ls neguen tots els seus drets.
Auguste Agounkpé, germà caputxí i director de l’ONG Franciscanos- Benín (soci local de Manos Unidas), explica que «un ‘niño brujo’ és aquell la mare del qual mor en nàixer. En la cultura de l’ètnia Bariba, este xiquet no és acceptat perquè es pensa que la defunció de la mare és la seua culpa. Creuen que el xiquet ha de morir perquè ha matat a la seua mare en nàixer».
En eixa ètnia, el nounat ha de nàixer amb el cap, primer i l’esquena orientada cap al sòl, després. «Però si no ho fa o naix als huit mesos d’embaràs, el xiquet serà considerat d’ofici com un ‘niño brujo’», afig Agounkpé. «Antigament, hi havia un especialista que s’ocupava d’estos casos: el botxí. Arreplegava al xiquet per a anar a eliminar-li, ja que es considerava que era un dimoni que havia entrat en la família per a destruir-la».
En 2012 es va promulgar el nou Codi de la Infància, amb articles que establixen sancions per als botxins i altres persones que posen en perill la vida d’estos xiquets. En l’actualitat, en el si de les famílies, alguns saben que si posen en risc la vida d’un xiquet et deté la policia i et pots enfrontar a una multa o a una pena de presó.
No obstant això, la figura del botxí ha sigut substituïda per la de reparadors, que són persones que acullen als “niños brujos” per a, suposadament, llevar-los la bruixeria del cos abans de retornar-los a les seues cases. «Però quasi mai els retornen perquè els seus pares ja no els volen, explica Agounkpé, i es queden amb els reparadors, els qui els tracten com a esclaus».
Educar i sensibilitzar
La sensibilització en fonamental. Per això, explica el religiós, ajudem al fet que estos xiquets s’inscriguen a l’escola o intentem que les dones no continuen donant a llum a les seues cases.
«La sensibilització genera canvis en la mentalitat de la gent», coincidix Waldo Fernández, del Departament d’Estudis i Documentació de Manos Unidas. «Perquè ens fan mal eixos 246 milions de xiquets víctimes del treball infantil en el món. Uns 132 milions treballen en granges i plantacions. Més de 40 milions, com a empleats domèstics. Prop d’un milió, en mines i pedreres. Uns tres milions són explotats sexualment», continua.
«I ens fan mal els 14,2 milions de xiquets que són obligades a casar-se cada any contra de la seua voluntat i els 300.000 xiquets i xiquetas obligats a intervindre en conflictes armats, i els 1,2 milions de menors que cada any són víctimes del trànsit infantil, atrapats per màfies internacionals». I conclou que «la nostra solidaritat amb la infància ha d’incloure també la denúncia de les situacions d’explotació i l’exigència als nostres governs i organismes multilaterals perquè complisquen la seua obligació d’establir polítiques de protecció dels menors».
Manos Unidas treballa per una defensa efectiva dels drets humans, perquè l’escrit en les lleis es reflectisca en la vida real i que milions de persones puguen gaudir d’eixos drets i viure en condicions dignes. En els últims cinc anys ha secundat 296 projectes de Drets Humans a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina per un import de 21 milions d’euros.
