Este 11 de juny ISCOD-UGT-PV i ECOSOL/PETJADES ONGD van participar en una compareixença enfront dels grups parlamentaris Verds/Aliança Lliure Europea, Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, el PP Europeu, Renew Europe i L’Esquerra; en la qual a més va ser present el cap de la unitat de Comerç i Desenrotllament Sostenible de la Comissió Europea; i que va servir de plataforma per a visibilitzar les vulneracions en matèria de drets laborals i mediambientals; les amenaces al comerç just i persones defensores drets, els riscos de l’activitat minera en els tres països andins i per a traslladar demandes concretes a la UE per a evitar estos incompliments del TLC.
La sessió va ser facilitada per Vicent Marzà, eurodiputat de Compromís dins de la coalició Verdes – ALE, qui va assenyalar l’acció i repercussió que tenen els acords de comerç firmats per la Unió Europea amb tercers països.
Durant l’acte, Ramiro Vega Díaz, Coordinador Regional per a Amèrica Llatina i el Carib de Sindicalistes sense Fronteres (ISCOD-UGT) i president del Grup Consultiu Intern de l’acord comercial entre la UE i el Perú, Colòmbia i l’Equador, va instar els europarlamentaris a actuar conforme als valors fonamentals de la Unió Europea.
Així, Vega va denunciar que l’Acord Comercial, en vigor des de 2013, presenta greus deficiències en el compliment de drets humans, laborals i ambientals. En particular, va destacar que el Títol IX del tractat, dedicat al Comerç i Desenrotllament Sostenible, manca de mecanismes vinculants i de seguiment efectiu. Així mateix, va assenyalar la persistència de barreres a la llibertat sindical, restriccions a la negociació col·lectiva i la tercerización estructural, citant que entre 2023 i 2024 van ser assassinats 11 sindicalistes a Colòmbia, cinc d’ells a la Vall del Cauca, una regió clau en la producció de canya de sucre. “I estos no són casos aïllats”, va assenyalar Vega: “A Colòmbia fa dècades que s’assassinen sindicalistes, centenars van ser assassinats en els últims 40 anys i a l’Equador els sindicalistes no tenen el dret a una negociació col·lectiva per branca d’activitat, la qual cosa els impedix poder negociar les seues funcions de treball i al Perú, per exemple, els treballadors del sector miner, principal sector exportador, patixen unes condicions de precarietat enormes, amb elevats índexs de tercerización i amb unes condicions de seguretat i salut en el treball molt molt deficients”.
Davant esta situació, Vega va assenyalar com a culpable a la pròpia arquitectura de l’acord, que planteja un capítol de Comerç i Desenrotllament Sostenible sense cap mecanisme de sancions per incompliment. I en eixe sentit va reclamar “un rol més actiu per part de la UE en la supervisió del compliment dels convenis fonamentals de la OIT, i va proposar una reforma del Títol IX que garantisca eficàcia jurídica, la creació d’òrgans consultius independents i mecanismes reals de seguiment de l’impacte de l’acord sobre els drets humans i el medi ambient”.
A més, va insistir en la falta de mecanismes que garantisquen la participació de la societat civil: “tenim espais de participació de la societat civil que no funcionen. El TLC establix que cada una de les parts, tant la UE com cada un dels països andins, han de tindre un grup consultiu intern, conformat per organitzacions representatives dels tres sectors del diàleg, ocupadors, treballadors i societat civil, però en el cas del Perú, per exemple, el govern peruà, més de 10 anys després de la firma, no ha promogut un grup consultiu intern. I en el cas de l’Equador, on sí que hi ha un grup consultiu, els problemes venen amb els incompliments evidents respecte del que l’acord disposa en relació als drets laborals, que tenen a veure amb els Convenis Fonamentals de la OIT”.
Així va denunciar que “tots els anys, la OIT analitza i determina el grau d’incompliment dels seus convenis fonamentals, però tenim l’Acord d’UE totalment desconnectat d’este seguiment que la *OIT fa dels seus convenis fonamentals”.
I per això va concloure demandant dos qüestions molt concretes. “La primera que la renegociació del TLC aborde l’estructura normativa de l’acord, que ha demostrat ser molt feble. I la segona el reforç del paper de la societat civil en el seguiment i el monitoratge d’este”.
Per part seua, Cristina Ramón Lupiáñez, presidenta de *ECOSOL *ONGD, va denunciar la greu amenaça que representa l’activitat minera de l’empresa La Plata S. a. per a les comunitats productores de panela agroecològica de Pal Cremat (l’Equador). Estes comunitats, que gestionen 90 enginys familiars certificats en producció ecològica i comerç just, exporten a la UE prop de 2 milions d’euros en panela d’alta qualitat.
La presència de la mina, va denunciar ECOSOL, posa en risc 27 naixements d’aigua en una selva subtropical, 2.200 hectàrees de biodiversitat, i compromet la certificació internacional del seu producte i a més està posant en risc les vides de les persones defensores climàtiques, davant l’exagerada acció repressora del Govern de l’Equador. Ramón va reclamar que s’incloga la problemàtica minera dins del capítol de sostenibilitat del TLC, i va demanar a la UE que notifique formalment al Govern de l’Equador la necessitat de respectar els compromisos assumits en matèria de drets humans, laborals i mediambientals. D’igual forma, va instar la Comissió que avaluarà la Directiva europea de 2014 (2014/24/EU), al fet que la “Oferta Econòmica Més Avantatjosa”, que inclou criteris ambientals i socials, entre els quals hauria de nomenar-se el comerç just, de manera expressa, siga el criteri d’adjudicació, en lloc de “l’opció de preu més baix”. Finalment, va aprofitar l’oportunitat per a recordar que els canvis a la directiva de diligència deguda, del paquet òmnibus, podrien soscavar els principis fonamentals de la conducta empresarial responsable.
A més d’això, Ramón va denunciar la vulneració de drets humans que s’ha fet a la calor de l’inici de l’activitat extractivista, assenyalant que “les persones defensores climàtiques, agricultores, ara mateix tenen tants processos judicials oberts que necessitarien cinc vides per a poder pagar-los, simplement per defendre el que és de totes i de tots que és la terra”.
Amb tot Cristina Ramón va instar que, sent coherents amb este acord comercial, que s’està revisant ara el seu compliment i sent coherents amb el Pacte Verd Europeu, i amb el reglament de desforestació de la Unió Europea s’incloga “en el capítol de sostenibilitat de l’acord comercial la problemàtica que la indústria minera està ocasionant en les comunitats i en el medi ambient local a l’Equador; A més d’exigir mitjançant notificació de la UE al Govern de l’Equador la necessitat de complir l’acord comercial en el cas concret dels enginys familiars *paneleros afectats per la indústria minera”.
Finalment, el periodista Sergi Pitarch, director d’Eldiario.es a la Comunitat Valenciana, va intervindre com a part del projecte “Contrast”, impulsat per la Coordinadora Valenciana de ONGD des del qual va dur a terme una col·laboració amb ISCOD-UGT i ECOSOL, que ha culminat, després de visitar en terreny les realitats denunciades per les dos entitats en dos treballs periodístics i esta visita al Parlament Europeu.
En la seua intervenció Pictarch va assenyalar casos concrets de persones que patixen en terreny l’incompliment dels acords comercials amb la UE i va subratllar la importància de les aliances entre mitjans de comunicació i societat civil per a denunciar violacions de drets, visibilitzar alternatives i posar en valor els processos de transformació als països del Sud, secundats per la cooperació internacional.
