Oxfam Intermón denuncia en un nou informe publicat hui que és probable que fins a onze persones estiguen morint de fam i malnutrició cada minut en el món. Aquest ritme supera l’actual taxa de mortalitat de la pandèmia de COVID-19, que és de set persones per minut.
L’informe, titulat El virus de la fam es multiplica, alerta que els conflictes continuen sent la principal causa de la fam des de la irrupció de la pandèmia, sumint a més de mig milió de persones en una situació pròxima a la fam, sis vegades més que en 2020.
Actualment hi ha 155 milions de persones en el món que viuen en una situació de crisi alimentària o fins i tot pitjor, la qual cosa suposa 20 milions de persones més que l’any passat. Entorn de dos de cada tres d’aquestes persones passen fam a conseqüència de la guerra o els conflictes als seus països.
Pandèmia i crisi climàtica
L’informe també descriu com la inestabilitat econòmica, accentuada per la pandèmia, i l’agreujament de la crisi climàtica han portat a desenes de milions de persones a passar fam. La desocupació massiva i les grans alteracions en la producció d’aliments han provocat que el preu dels aliments es dispare un 40%, el major augment en més d’una dècada.
“Els incessants conflictes, les conseqüències econòmiques de la pandèmia i l’agreujament de la crisi climàtica han espentat a més de 520.000 persones a la vora de la fam. En lloc de fer front a la pandèmia, les parts en conflicte han continuat lluitant entre si, sovint donant un colp letal a milions de persones que ja patien les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems i les pertorbacions econòmiques”, assenyala Lourdes Benavides, responsable de Països Fràgils d’Oxfam Intermón.
Augment de la despesa militar
Malgrat la irrupció de la pandèmia, la despesa militar mundial ha augmentat en 51 000 milions de dòlars, quantitat suficient per a cobrir sis vegades i mitja el finançament requerit per les Nacions Unides per a acabar amb la fam en el món. Mentrestant, els conflictes i la violència han provocat que el nombre de persones desplaçades internament haja aconseguit un màxim històric, arribant als 48 milions de persones a la fi de 2020.
“Es continua utilitzant la fam com a arma de guerra, privant a la població civil d’aigua i aliments i impedint l’arribada d’ajuda humanitària. Les persones no poden viure de manera segura o aconseguir aliments si es bombardegen els mercats i es destrueixen els cultius i el bestiar” contínua Benavides.
Bahjah, una mare de huit fills que viu a la província de Hajjah, a Iemen, i que ha hagut de fugir de la seua llar diverses vegades, va comptar a Oxfam Intermón: “El meu marit és massa vell per a treballar, i jo estic malalta. No ens ha quedat més remei que enviar als nostres fills a demanar menjar i a portar sobres de restaurants. Però fins i tot el menjar que aconseguien portar no era suficient.”
Les desigualtats, al descobert
Lourdes Benavides afirma que “la pandèmia també ha posat al descobert les profundes desigualtats que hi ha en el món. La fortuna de les 10 persones més riques del món (nou són homes) va augmentar en 413.000 milions de dòlars l’any passat; segons les Nacions Unides, aquesta quantitat és suficient per a finançar onze vegades la totalitat de la seua assistència humanitària mundial.”
Algunes de les zones crítiques de la fam en el món, com l’Afganistan, Etiòpia, Sudan del Sud, Síria i Iemen, segueixen assolades pels conflictes, i han experimentat un dràstic augment dels nivells de fam extrema comparat a l’any passat.
Segons una recent anàlisi de la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases (CIF), més de 350.000 persones a la regió de Tigray (Etiòpia) viuen actualment en condicions pròximes a la fam. Es tracta de la xifra més elevada des de la registrada a Somàlia en 2011, quan 250.000 persones van morir de fam. Es calcula que més de la meitat de la població iemenita viurà una situació de crisi alimentària o pitjor al llarg d’enguany.
La inseguretat alimentària també s’ha agreujat en països de renda mitjana com l’Índia, Sud-àfrica i el Brasil, que s’han convertit en zones emergents de la fam, i on s’han produït alguns dels augments més dràstics de casos de COVID-19.
Alguns exemples de zones crítiques de la fam reflectits en l’informe inclouen:
- Brasil: les mesures per a frenar la propagació del virus van obligar a tancar els xicotets negocis, i més de la meitat de la població treballadora del país va perdre la seua ocupació. La pobresa extrema s’ha triplicat, passant del 4,5% al 12,8%, i prop de 20 milions de persones s’han vist arrossegats a la fam. El Govern federal només ha garantit ajudes per a 38 milions de famílies vulnerables, per la qual cosa milions de famílies més s’han quedat sense cap mena d’ingrés mínim per a sobreviure.
- l’Índia: l’augment vertiginós dels casos de COVID-19 ha arrasat la salut pública i els ingressos al país, sobretot per a les treballadores i treballadors migrants i les agricultores i agricultors, que es van veure obligats a abandonar els seus cultius. Més del 70% de les persones enquestades en 12 estats del país va afirmar haver hagut de reduir la quantitat d’aliments que consumeixen al no poder comprar menjar. Així mateix, el tancament de les escoles ha privat a 120 milions de xiquetes i xiquets del seu principal menjar del dia.
- Iemen: els bloquejos, el conflicte i la crisi de carburant han provocat que el preu dels aliments bàsics s’hi haja més que duplicat des de 2016. L’ajuda humanitària ha caigut a la meitat, limitant la reposada de les organitzacions humanitàries i deixant a cinc milions de persones sense accés a ajuda alimentària. El nombre de persones que viuen en condicions pròximes a la fam s’ha quasi triplicat, arribant a 47 000 al juliol de 2021.
- Regió del Sahel: als països més afectats pels conflictes, com Burkina Faso, es va produir un augment dels nivells de la fam del 200% entre 2019 i 2020. La recrudescència de la violència en la zona central del Sahel i a la Conca del Llac Txad ha obligat a 5,3 milions de persones a fugir de les seues llars, i ha provocat la major inflació del preu dels aliments dels últims cinc anys. La crisi climàtica no ha fet sinó agreujar la situació: el nombre d’inundacions s’ha disparat un 180% des de 2015, arrasant els cultius i minvant els ingressos de 1,7 milions de persones tan sols l’any passat.
- Sudan del Sud: deu anys després de la declaració d’independència del país, més de 100.000 persones viuen en condicions pròximes a la fam. La violència crònica i les inundacions van interrompre l’activitat agrícola i van forçar a 4,2 milions de persones a fugir de les seues llars. De moment, no s’ha mobilitzat si més no el 20% dels 1680 milions de dòlars de la crida humanitària de les Nacions Unides per a Sudan del Sud.
Mulu Gebre, de 26 anys, que va haver de fugir de la seua ciutat en Tigray (Etiòpia) quan estava embarassada de nou mesos, ha comptat a Oxfam Intermón: “Vaig vindre a Mekele perquè m’havien dit que ací donaven menjar i llet als xiquets xicotets. Quan vaig arribar, no vaig poder trobar menjar ni tan sols per a mi. Necessite menjar per al meu fill, que només té quatre mesos i va nàixer baix de pes.”
Dones i xiquetes
Benavides afig que “les persones que treballen en el sector informal, les dones, les persones desplaçades i altres grups marginats es veuen desproporcionadament afectats pels conflictes i la fam. Les dones i les xiquetes estan especialment afectades ja que, sovint, mengen menys i són les últimes a fer-ho. Es veuen enfrontades a dilemes impossibles, com haver de triar entre anar al mercat i arriscar-se així a patir agressions físiques o sexuals, o bé contemplar com les seues famílies passen fam.”
“Els Governs han de prendre mesures perquè els conflictes deixen d’agreujar els catastròfics nivells de fam; en el seu lloc, han de garantir que l’assistència humanitària arribe a les persones que més el necessiten. Els Governs donants han de finançar urgentment la totalitat de la crida humanitària de les Nacions Unides per a salvar vides de manera immediata. Els membres del Consell de Seguretat també han d’exigir responsabilitats als qui utilitzen la fam com a arma de guerra.”
“Per a evitar morts i que milions de persones més es vegen arrossegades a la pobresa extrema i la fam, els Governs han de posar fre a aquesta malaltia mortal; mai havia sigut tan urgent aconseguir una vacuna universal. Al mateix temps, els Governs han de construir uns sistemes alimentaris més justos i sostenibles i fomentar els programes de protecció social.”
Des de la irrupció de la pandèmia, Oxfam Intermón ha fet costat a prop de 15 milions de les persones en situació de vulnerabilitat en diverses zones del món amb assistència alimentària, transferències d’efectiu i aigua apta per al consum, així com amb projectes específics per a fer costat a les famílies agricultores. Treballem en col·laboració amb més de 694 organitzacions sòcies en 68 països.
Oxfam Intermón aspira a ajudar a milions de persones al llarg dels pròxims mesos i cerca amb urgència fons per a finançar els seus programes a tot el món.
L’organització també ha posat en marxa la campanya Planta’t on denúncia que la meitat de la població mundial només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic. De fet, Àfrica contribueix amb menys del 5% de les emissions globals i, no obstant això, pateix els majors impacte d’aquesta doble crisi – alimentària i climàtica-. Oxfam Intermón treballa per a minimitzar els efectes que el canvi climàtic té sobre les persones més vulnerables.
Notes:
La Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases (CIF) és una eina per a mesurar la severitat de la inseguretat alimentària en una escala amb cinc categories que comprenen de la fase CIF 1 a la fase CIF 5, sent la categoria més catastròfica la fase CIF 5.
Oxfam ha calculat l’increment percentual dividint el nombre de persones en la fase CIF 5 a data de mitjan juny de 2021 (dades de la CIF, incloses les projeccions actuals), que ascendeix a 521 814, pel nombre de persones en la fase CIF 5 a data de finals de 2019 (GRFC 2020), de 84 500 persones, donant com a resultat un increment del 517%, és a dir, sis vegades més.
Oxfam ha aplicat les reduccions de les taxes de mortalitat brutes de la fase 3 de la CIF a la xifra global reflectida en el Global Report on Food Crises (GRFC) 2021, de 155 milions de persones en la fase CIF3+, per a així calcular el nombre de persones que podrien morir de fam per minut. Segons aquests càlculs, podrien morir de fam entre 7750 i 15345 persones al dia (entre 5 i 11 per minut). Es tracta d’un mesurament conservador, ja que Oxfam només ha aplicat les taxes de mortalitat brutes de la fase 3 de la CIF, que és menor que les taxes de mortalitat brutes esperades en les fases 4 i 5 de la CIF.
La mitjana global diari de morts per COVID-19 confirmades durant la setmana del 14 al 20 de juny de 2021 va ser de 9.967, xifra equivalent a 7 defuncions per minut, segons les dades de la Universitat Johns Hopkins i de la base de dades Our World in Data de la Universitat d’Oxford.
Els conflictes són la principal causa de la situació de crisi d’inseguretat alimentària o pitjor en la qual viuen actualment quasi 100 milions de persones en 23 països. Font: GRFC 2021.
Excepte Madagascar, tots els països que s’enfronten a situacions pròximes a la fam estan afectats per conflictes. Així mateix, quasi tots els països que es troben en la fase 4 de la CIF (inclosos Afganistan, Burkina Faso, Síria i Nigèria) també estan afectats per conflictes.
Vint dels 25 països esmentats en aquest informe s’han vist afectats pels tres factors causants de la fam (COVID-19, conflictes i crisi climàtica).
Les dades sobre les dietes a l’Índia es basen en una enquesta realitzada pel Center for Sustainable Employment de la Azim Premji University a 4.879 persones en 12 estats del país entre abril i maig de 2020.
Les xifres dels nivells de fam als països de la regió del Sahel d’Àfrica Occidental es basen en els registres de Cadre Harmonisé sobre la fase 3 o superior de la CIF per al període de juny-agost de 2019, comparat al mateix període de 2020.
Segons l’informe global de 2020 de l‘Observatori de Desplaçament Intern (IDMC), a data de 31 de desembre de 2020 hi havia 48 milions de persones desplaçades internes com a resultat dels conflictes i la violència en 59 països i territoris. Es tracta de la xifra més alta mai registrada.
