El nombre de persones desplaçades per la guerra, la violència i la persecució a tot el món és insosteniblement alt, particularment ara que el finançament humanitari s’està esgotant, i l’únic aspecte positiu és l’augment dels retorns, en particular a Síria, d’acord amb la declaració de hui d’ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats.
Segons l’Informe anual d’ACNUR sobre Tendències Globals, publicat hui, a la fi d’abril de 2025 hi havia 122,1 milions de persones desplaçades per la força, enfront dels 120 milions registrats en el mateix període de l’any anterior, la qual cosa suposa al voltant de deu anys seguits d’augments anuals en el nombre de refugiats i altres persones forçades a fugir de les seues llars. Els principals factors que provoquen el desplaçament continuen sent els grans conflictes, com els de Sudan, Myanmar i Ucraïna, i la constant incapacitat de detindre els combats.
Filippo Grandi, Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, va declarar: “Vivim en una època d’intensa volatilitat en les relacions internacionals, en la qual les guerres modernes creen un panorama fràgil i esquinçador, marcat per un agut sofriment humà. Hem de redoblar els nostres esforços per a buscar la pau i trobar solucions duradores per als refugiats i altres persones forçades a fugir de les seues llars”.
Entre les persones desplaçades per la força s’inclouen a les persones desplaçades dins del seu propi país degut a conflictes, el número dels quals a la fi de 2024 havia aconseguit els 73,5 milions de persones, -després de registrar un fort augment de 6,3 milions de persones– i les persones refugiades que es van veure forçades a fugir dels seus països (42,7 milions de persones). Sudan, amb 14,3 milions de persones refugiades i desplaçades internes, s’ha convertit en el país amb el major nombre de persones desplaçades per la força en el món, superant en esta trista marca a Síria (amb 13,5 milions de persones). Seguixen l’Afganistan (amb 10,3 milions) i Ucraïna (amb 8,8 milions).
L’informe revela que, contràriament a la percepció generalitzada a les regions més riques, el 67 per cent de les persones refugiades es queda als països veïns, i que els països de renda baixa i mitjana acullen al 73 per cent dels refugiats del món. De fet, el 60 per cent de les persones forçades a fugir mai travessen les fronteres del seu propi país.
Si bé el nombre de persones desplaçades per la força quasi s’ha duplicat en l’última dècada, el finançament d’ACNUR es troba ara aproximadament al mateix nivell que en 2015, davant les brutals retallades que estan afectant l’ajuda humanitària. Esta situació és insostenible i exposa a les persones refugiades i a altres persones que fugen del perill a una major vulnerabilitat.
“Fins i tot enmig de devastadores retallades, hem vist alguns rajos d’esperança en els últims sis mesos”, va afegir Grandi. “Quasi dos milions de sirians han pogut tornar a les seues llars després de més d’una dècada de desarrelament. El país continua sent fràgil i les persones necessiten la nostra ajuda per a reconstruir les seues vides”. En total, 9,8 milions de persones desplaçades per la força van tornar a les seues llars en 2024, inclosos 1,6 milions de refugiats (el número més alt en més de dos dècades) i 8,2 milions de persones desplaçades internes (el segon número més alt mai registrat).
No obstant això, molts d’estos retorns es van produir en un clima polític o de seguretat advers. Per exemple, un gran nombre d’afganesos es van veure forçats a tornar a l’Afganistan en 2024 i van arribar al país en condicions desesperades. En països com la República Democràtica del Congo, Myanmar i Sudan del Sud, es van produir nous desplaçaments forçats significatius, a pesar que també va haver-hi retorns de persones refugiades i desplaçades internes.
L’informe insta a continuar finançant els programes d’ACNUR, ja que salven vides, assistixen a les persones refugiades i desplaçades internes a retornar a les seues llars, i reforcen les infraestructures bàsiques i els servicis socials en les comunitats d’acolliment, traduint-se en una inversió essencial per a la seguretat regional i mundial.
