El festival Humans Fest lliura el seu premi honorífic de 2023 a la directora Isabel Coixet

La cineasta inaugurarà la XIV edició l’1 de juny i oferirà una xerrada juntament amb un “cicle d’autora”, en el qual es projectaran tres llargmetratges de la seua elecció que responen a la temàtica de Humans Fest d’enguany: la perspectiva de gènere en la defensa dels drets humans

El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València, Humans Fest, organitzat per Fundación por la Justicia, ha anunciat el seu premi honorífic Pau i Justícia de 2023, que enguany es concedeix a la directora Isabel Coixet per a reconéixer una trajectòria marcada per treballar amb perspectiva de gènere, ajudant a deconstruir la representació femenina i la masculinitat tradicionals en l’àmbit audiovisual.

Coixet rebrà aquest guardó en la inauguració de Humans Fest, que se celebrarà el pròxim 1 de juny al Centre Cultural La Beneficència. Així mateix, la cineasta protagonitzarà un col·loqui el 2 de juny, quan també s’iniciarà el seu “cicle d’autora” a La Filmoteca de València, on s’exhibirà la pel·lícula que va canviar la seua carrera, Mi vida sin mí, a propòsit del seu 20é aniversari i el seu últim documental, El techo amarillo. A més, es realitzaran altres projeccions de llargmetratges escollits per ella mateixa baix l’eix temàtic del festival en 2023. Es tracta de pel·lícules clàssiques que han inspirat la seua mirada de gènere al cinema.

“En aquest país l’audiovisual continua sent un món masculinitzat, on només un terç de les persones professionals som dones. Però encara així, tenim directores tremendes com Isabel Coixet, que fa més de 30 anys que trenca estereotips al cinema a través de personatges femenins que lluiten per la seua llibertat i autonomia. És la nostra directora més internacional i ho és també gràcies a la seua mirada feminista i el seu compromís social“, afirma Majo Siscar, directora del festival.

En aquest sentit, José María Tomás y Tío, president de Fundacinó por la Justicia, assenyala que “és important destacar a figures com la d’Isabel Coixet, que amb els seus treballs contribueix a la defensa dels drets humans. Aquest festival, una de les principals activitats que impulsem des de Fundació per la Justícia, va néixer fa gairebé 15 anys per a, entre altres objectius, promocionar la cultura, amb la intenció d’arribar a una audiència àmplia i en particular a les persones més vulnerables amb especial atenció a la perspectiva de gènere i a la diversitat de les autores i els autors. Enguany a més apostem per la inclusió, en col·laboració amb la Fundació ONCE”.

Encara més: Isabel Coixet dona suport als projectes de directores novelles des de la seua productora Miss Wasabi Films, afavorint la viabilitat i la visibilitat dels treballs dirigits per dones al cinema. D’acord amb l’últim informe de CIM, corresponent a 2021, “les dones treballen amb quanties que suposen la meitat dels imports amb els quals treballen els llargmetratges que estan liderats per homes” i, així mateix, “la freqüència de reconeixement al treball de directores i guionistes en festivals és de 38 de cada 100 enfront d’una proporció de 13 de cada 100 obtinguda pels seus companys anàlegs de professió”.

Isabel Coixet, compromesa i prolífica

Isabel Coixet (Sant Adrià del Besós, Barcelona, 1960) va aconseguir la seua primera candidatura als Premis Goya en 1988 amb la seua òpera prima Demasiado viejo para morir joven. Des de llavors, en la seua filmografia destaquen nombrosos llargmetratges de ficció que li han valgut reconeixements i elogis tant a Espanya com en altres països.

Aquest és el cas de Cosas que nunca te dije, A los que aman o Mi vida sin mí (Goya al millor guió adaptat en 2004). En concret, Cosas que nunca te dije va ser la seua primera pel·lícula rodada en anglés, per a la qual va comptar amb un repartiment d’intèrprets estatunidencs encapçalat per Lili Taylor i Andrew McCarthy.

Per part seua, en Mi vida sin mí l’actriu canadenca Sarah Polley encarna a una dona que descobreix que té un càncer terminal i decideix elaborar una llista de coses que fer abans de morir, preparant-ho tot per a quan ella ja no estiga per a les seues dues filles i el seu marit. Aquesta pel·lícula, que enguany celebra el 20é aniversari de la seua estrena, va representar el seu salt internacional.

A elles se sumen La vida secreta de las palabras (Goyas a la millor direcció, pel·lícula, guió original i direcció de producció en 2006 i Ariel a la millor pel·lícula iberoamericana), Elegy, Mapa de los sonidos de Tokyo, Ayer no termina nunca, Another Me, Learning to Drive, Nadie quiere la noche (premi Goya a la millor música original, vestuari, maquillatge i perruqueria, i direcció de producció), La librería, Elisa y Marcela, sobre la boda de dues dones en 1901 que consta com el primer matrimoni homosexual registrat en el món, o la seua última estrena de ficció Nieva en Benidorm, rodada en aquesta ciutat valenciana.

Així mateix, Coixet també ha treballat el gènere documental amb títols com a Invisibles, dedicat a la labor de Metges Sense Fronteres, Viaje al corazón de la tortura, Escuchando al juez Garzón o Spain in a Day, un projecte basat en imatges domèstiques gravades per persones voluntàries. A la fi de 2014 va rodar al Txad el documental Talking about Rose, prisoner of Hissène Habré sobre l’experiència de tortura d’un grup de víctimes en la seua lluita per portar a l’ex dictador del seu país enfront de la justícia.

Enguany ha tornat a estar a ser nominada als Goya per El techo amarillo, un documental que aborda els abusos sexuals soferts per un grup de dones durant la seua adolescència en una escola de teatre. A més, en Netflix es pot veure la seua primera sèrie de ficció, Foodie Love. Quant a reconeixements, cal destacar que en 2009 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts i en 2015, la Medalla Chevalier des Arts et des Lettres per part del Ministeri de Cultura Francés.

Humans Fest, un festival de denúncia i reflexió

Humans Fest celebrarà la seua XIV edició des del dijous 1 fins al dissabte 10 de juny, deu dies durant els quals dinamitzarà diferents espais de la ciutat amb projeccions i col·loquis que posaran el focus a identificar i qüestionar la discriminació, la desigualtat i l’exclusió per motius de gènere, com també les accions que s’emprenen en qualsevol part del món per a canviar i avançar en la construcció de la igualtat. Per a això, el festival oferirà una selecció de llargs i curts, tant de ficció com documentals.

Humans Fest forma part de la xarxa internacional Human Rights Film Network. La seua XIV edició se celebra gràcies a la col·laboració de Conselleria de Cooperació, Diputació de València, Ajuntament de València, Institut Valencià de Cultura, Caixa Popular i Teika.

,

Desplaça cap amunt