El consum de Comerç Just a Espanya en 2020 va augmentar un 3,6% fins a aconseguir 143,7 milions d’euros

143’7 milions d’euros va ser la facturació obtinguda pels productes de Comerç Just a Espanya durant 2020, la qual cosa suposa un creixement de 5 milions d’euros, un 3,6% més, respecte a l’any anterior. Pese a l’augment global, el Comerç Just ha patit els impactes de la pandèmia en el seu sector més significatiu, les botigues de Comerç Just, que han registrat 4,2 milions d’euros en vendes. Aquests són les principals dades de el informe “El Comerç Just a Espanya 2020” elaborat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).

Malgrat la pandèmia, en el 2020 el consum de Comerç Just a Espanya va augmentar un 3,6% respecte a l’any anterior. Es tracta d’un increment lleuger en relació al creixement que es venia registrant en els dos últims exercicis, però que consolida la seua tendència a l’alça i la seua presència cada vegada major en espais de consum i en la cistella de la compra quotidiana. El principal factor que ha generat aquest resultat és l’augment de les vendes de productes amb el segell de Comerç Just Fairtrade i la incorporació d’empreses a aquesta certificació. Amb aquesta xifra global, el consum mitjà per habitant en Comerç Just durant 2020 va ser de 3,01 euros, una quantitat que continua estant molt allunyada d’altres països europeus.

L’impacte de la pandèmia s’ha deixat notar en els establiments minoristes, en particular en les 75 botigues de Comerç Just gestionades per les organitzacions de la CECJ que han acusat un important descens de vendes, des dels 5,3 milions d’euros de 2019 als 4,2 milions d’euros en 2020. De fet, aquesta xifra és la més baixa des del 2008. “2020 ha sigut un any molt difícil per a les botigues de Comerç Just. El tancament motivat per l’Estat d’Alarma, les restriccions d’horari, aforament i mobilitat, la impossibilitat d’organitzar activitats o participar en esdeveniments com a fires o mercats ambulants, al costat de la crisi econòmica han fet mossa en el sector. Tenint en compte tot això, és valorable que les botigues hagen pogut aconseguir unes vendes de 4,2 milions d’euros”, explica Alberto Abad, president de la CECJ.

“Encara que econòmicament les botigues representen un percentatge minoritari, constitueixen el cor del moviment del Comerç Just; són el nostre espai de trobada amb la ciutadania i d’activisme”, afig A. Abat.

Amb aquest descens, les botigues de Comerç Just representen només el 2,9% de les vendes del sector. En l’altre extrem estan els supermercats i grans superfícies on es va produir el 83,5% de la facturació de Comerç Just. Respecte a 2019 són l’únic especio de distribució que augmenta les vendes d’aquesta mena de productes i la seua quota de mercat. El segon canal de consum és l’hostaleria (el sector denominat HORECA: hostaleria, restauració i servei d’àpats) amb un 9,5% de les vendes. Finalment se situa el xicotet comerç. Ací al costat de les botigues de Comerç Just, trobem altres detallistes com a herbolaris o botigues de productes ecològics la facturació dels quals ha descendit lleugerament respecte a 2019. La seua quota de mercat se situa en un 3%.

Per productes, l’alimentació continua sent la gran protagonista del Comerç Just, amb més del 97% de les vendes. I dins d’aquest bloc, el cacau i els dolços són clarament els productes estrela. Aquests generen el 78,4% de la facturació. El café, producte emblemàtic del Comerç Just, perd pes, quedant amb un 15% de les vendes. El te i altres infusions també experimenten un descens, així com la resta de productes d’alimentació (arròs, cereals, pasta, begudes,…) D’altra banda, en relació als productes que no són alimentació, el tèxtil (roba i llar) és el més venut encara que les seues vendes han descendit en l’últim any. Aquests articles representen el 1,3% del sector. Li segueixen els complements i la decoració. Els productes d’higiene i cosmètica descendeixen les seues vendes però lleugerament.

En relació a les certificacions que avalen el compliment dels principis del Comerç Just, el 95,2% de les vendes va procedir de productes amb el segell Fairtrade. Una part (7,6%) van ser distribuïts per les organitzacions importadores de la CECJ, però la gran majoria (87,6%) va ser fruit de les vendes d’empreses convencionals. “La pandèmia ha augmentat la consciència de la ciutadania entorn dels impactes ambiental i social dels productes que consumeix. Cada vegada més la població es fixa en els segells o certificacions que ho avalen”, explica A. Abat.

“En aquest sentit volem recordar a la ciutadania que els segells de Comerç Just garanteixen tant la producció ecològica i sostenible com la protecció dels drets dels treballadors i treballadores, a més d’altres aspectes fonamentals com l’absència d’explotació infantil, l’equitat de gènere o pràctiques democràtiques com el dret de sindicació”, afig Abad.

Canvi climàtic, consum i Comerç Just

A més de les vendes, l’informe “El Comerç Just a Espanya 2020” es completa amb diversos articles amb els quals es vol posar l’accent en l’emergència climàtica, la seua relació amb el consum i el model comercial global i els efectes que està provocant en les organitzacions productores i les poblacions rurals més vulnerables. El text signat per la periodista i divulgadora Brenda Chávez aprofundeix en l’impacte ambiental de la indústria tèxtil, un sector que juntament amb el calçat en 2018 va generar més Gasos d’Efecte d’hivernacle que França, Alemanya i el Regne Unit junts.

D’altra banda, l’article de Oxfam Intermón destaca l’impacte del comerç global en la crisi climàtica, un factor que sovint s’omet en les polítiques i negociacions sobre el tema. Finalment, l’informe es completa amb textos que analitzen les iniciatives que estan duent a terme la cooperativa arrossera de Comerç Just Green Net (Tailàndia) i les més de 900 organitzacions de Comerç Just d’Amèrica Llatina i Carib, per a afrontar els impactes del canvi climàtic en les seues collites i ingressos, i evitar la deterioració ambiental.

,

Scroll to Top