El Congrés aprova la Llei de Cooperació

Una amplíssima majoria de la Cambra dona suport a aquesta llei; una situació poques vegades reeixida en aquesta legislatura.

Aquesta nova llei marca la senda que haurà de seguir-se d’ara en avant per a traure a aquesta política pública d’una dècada d’afebliment.

S’inicia ara un període en el qual portar a la pràctica les reformes que la Llei proposa. 2023 serà un any d’intens treball en aquest sentit.

 

 

El Congrés ha aprovat aquest matí la “Llei de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global” amb un suport de quasi el 90%. Aquesta pot ser una data d’inflexió per a la cooperació, l’inici d’una nova etapa després d’una dècada en la qual el compromís polític amb aquesta política pública va quedar molt afeblit. Durant anys, Espanya va exercir una cooperació molt per davall de les necessitats de milions de persones afectades per la pobresa i les desigualtats; una cooperació molt allunyada dels proclamats valors de cerca de justícia global i equitat entre els pobles; una cooperació que quedava a la cua d’Europa. L’aprovació d’aquesta Llei hauria de donar-li hui un tancament definitiu a aquesta etapa.

Les organitzacions de desenvolupament celebrem l’aprovació d’aquesta Llei i valorem positivament que el procés per a la seua elaboració s’haja obert a la participació. Els últims dos anys han sigut d’intens treball, d’un ric diàleg amb el Govern i els grups polítics, en el qual les propostes dels diferents actors de la cooperació s’han tingut en compte.

En paraules de la presidenta de la Coordinadora, Irene *Bello Quintana, “hui és un dia de celebració, assistim a l’aprovació d’una llei que ha sigut construïda de manera col·lectiva, que compta amb un suport enorme dels partits polítics i que obri una senda esperançadora cap a una cooperació a l’altura dels complexos reptes globals que vivim”.

El camí no acaba ací

Aquesta Llei marca una senda clara i inexcusable perquè els fons destinats a la cooperació aconseguisquen l’històric -i mai complit- 0,7% de la nostra Renda Nacional Bruta abans de 2030. Una meta que ha d’aconseguir-se de manera gradual, planificada i constant. La Llei posa en el centre les necessitats reals de les persones amb els qui cooperem. Aposta per un enfocament feminista, ecologista i de drets humans que haurà de xopar les polítiques públiques. És una llei que no oblida l’engranatge institucional que exigeix la cooperació: una estructura que haurà de ser revisada per a garantir que aquesta política pública s’executa amb eficàcia, amb un adequat enfocament tècnic i polític -això, entre altres coses, obliga a un reforç de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (*AECID), profundament afeblida en els últims deu anys-.

2023 serà l’any d’articular les reformes que apunta la Llei: la reforma de la *AECID i de l’actual Consell de Cooperació, una revisió de l’Estatut de les persones cooperants que millore les seues condicions de treball, una revisió dels requisits burocràtics en les subvencions amb la finalitat d’evitar processos extremadament complexos o un estatut del nou Fons Espanyol per al Desenvolupament Sostenible (*FEDES) que aconseguisca que la cooperació financera siga sostenible, responsables i efectiva.

Un any d’eleccions locals i autonòmiques

La coherència dels partits polítics que han donat suport a aquesta Llei ha de ser garantida en l’àmbit autonòmic i local. En un any d’eleccions, han de demostrar aqueix compromís en els seus programes polítics, en els pressupostos i propostes dels governs que es constituïsquen. El suport quasi unànime a aquesta Llei ha de marcar la direcció a seguir. Com a organitzacions de la societat civil, estarem atentes i a disposició perquè així siga.

Desplaça cap amunt