Amb motiu del Dia Mundial de la Justícia Social (20 Febrer), les organitzacions de Comerç Just reivindiquem la necessitat d’un canvi en el model empresarial i econòmic global.
A més recordem que per a avançar cap a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, el Comerç Just i els seus principis són un important aliat.
Què és la justícia social?
Nacions Unides definix la justícia social com el dret que tenen totes les persones “a perseguir el seu benestar material i el seu desenvolupament en condicions de llibertat i dignitat, de seguretat econòmica i en igualtat d’oportunitats”.
La justícia social està íntimament relacionada amb la dignitat humana, l’equitat, la igualtat i amb tindre veu i capacitat d’actuació sobre la pròpia vida.
També està vinculada amb l’accés a oportunitats d’ocupació i a un nivell de vida digne.
Té a veure amb la prosperitat i una certa seguretat quan es deixen de percebre ingressos o estos són insuficients.
Lluny de la justícia social
Les dades reflectixen que la justícia social és una meta a aconseguir en gran part del planeta. Destaquem alguns significatius:
- Es calcula que a la fi de 2022 hi havia 685 milions de persones vivint en la pobresa extrema, la majoria d’elles a Àfrica Subsahariana i en economies fràgils i afectades per conflictes.
- La pobresa està sovint interrelacionada amb altres injustícies, com el treball infantil i el treball forçós. Actualment hi ha 160 milions de xiquets i xiquetes que treballen, i prop de 50 milions de persones vivint en situació d’esclavitud moderna.
El Comerç Just i la seua contribució a la justícia social i l’Agenda 2030
Des del seu origen en els anys 60, el Comerç Just ha demostrat el seu impacte en la generació de mitjans de vida sostenibles per a les més de 3 milions de persones que treballen en les més de 2.100 organitzacions productores de tot el món, i en l’avanç d’importants canvis socials en les comunitats on és present.
El Comerç Just, a través dels seus 10 Principis, assegura no sols l’estabilitat d’ingressos per als treballadors i treballadores, el mateix per a ells i elles a igual responsabilitat, sinó també salaris dignes, preus justos per la seua producció i condicions laborals adequades. També permet l’associació sindical i la negociació col·lectiva (no oblidem que en molts països estan prohibides legalment o en la pràctica no hi ha facilitats per a dur-les a terme) i afavorix la participació dels treballadors i treballadores en les decisions de la seua organització. D’altra banda, el Comerç Just prohibix l’explotació laboral infantil. Finalment, el Comerç Just protegix l’entorn natural, la cura de sòls, boscos o l’ús responsable de l’aigua, la qual cosa, entre altres aspectes, assegura la productivitat de les organitzacions agrícoles a mig-llarg termini i evita la migració camp-ciutat o a altres països.
El primer dels seus principis, “Oportunitats per a organitzacions productores econòmicament marginades, contribuïx en particular a l’ODS 1: “Posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món”. I en concret, el Comerç Just afavorix “la fortalesa de les organitzacions davant adversitats econòmiques, socials o ambientals”, que constituïx la meta 1.5.
De les més de 2.100 organitzacions productores de Comerç Just que hi ha en l’actualitat en 75 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, gran part d’elles es dediquen a l’agricultura. Per això, podem dir que el Comerç Just també contribuïx a l’ODS 2: “posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible”. En particular, la meta 2.3 assenyala com a protagonistes a les xicotetes organitzacions productores com a organitzacions familiars, de dones o de població indígena. Es perseguix que estes augmenten la seua productivitat mitjançant l’accés a recursos, als mercats i a noves oportunitats. Això constituïx un aspecte essencial del Comerç Just des dels seus orígens.
En este sentit, Nacions Unides en l’ODS número 2, destaca la necessitat de “corregir les restriccions i distorsions comercials en els mercats agropecuaris mundials” i “adoptar mesures per a assegurar el bon funcionament dels mercats de productes bàsics alimentaris a fi de limitar l’extrema volatilitat dels preus dels aliments”.
Estes dos premisses són bàsiques en el Comerç Just, que entén que un mercat internacional just, en el qual cap actor partisca d’una situació de desavantatge i marginació, és clau per a aconseguir el desenvolupament i evitar la pobresa.
