La dona a Bolívia està molt present en els sectors de desenvolupament, i és la sustentació de la família. Treballa igual que l’home, a més de ser l’encarregada de la cura de tots els membres, de la seua alimentació i del manteniment de la llar. Així que es pot dir que sosté tant les economies locals com l’estructura social.
Sobretot, en les zones rurals com la regió de Riberalta a l’Amazònia boliviana, les dones juguen un paper protagonista en l’economia, ja que s’ocupen de la recol·lecció de la castanya (Anou del Brasil). L’economia de la regió està basada en l’exportació de la castanya, i el 90% de les empreses castanyeres estan constituïdes per mà d’obra femenina, una activitat molt sacrificada i que no està remunerada com deuria. Això explica que en Riberalta la presència de les dones siga massiva, ja que està unida a la recol·lecció i exportació d’este fruit.
Però malgrat ser una força laboral fonamental per al desenvolupament econòmic de la regió, i que la Constitució dona suport als seus drets, el control i la supervisió dels homes continua llastrant la capacitat de decisió de les dones. A això s’afig la bretxa salarial, la càrrega desproporcionada del treball domèstic no remunerat sobre xiquetes i dones, i els estereotips de gènere, no sols per la seua condició de dona, sinó també per la seua condició d’indígena.
Carmen Bolivia Olvea Ruiz, cantant de Riberalta, activista pels drets de les dones i exregidora del municipi, ens explica el desenvolupament de la dona boliviana en estos últims anys. Ens comenta que elles sempre han jugat un paper primordial, encara que en moltes ocasions, invisible. Però en els últims 20 anys ha sigut fonamental la participació de la dona, present en tots els moviments que van sorgir pel tema de les autonomies i d’una nova Constitució a Bolívia. Les dones de tota Bolívia, ja organitzades, van començar a fer incidència política perquè les seues demandes foren incloses dins de la nova Constitució de 2009 amb Evo Morales. I es van mobilitzar per a instar la creació de lleis que solucionen o atenguen les seues demandes. Han passat de la protesta, a la proposta, i de la proposta al mandat. Perquè les seues propostes van ser incorporades quasi en un 95% en el nou text Constitucional. Això ha permés que es puguen establir normatives en favor de les dones per a millorar la seua qualitat de vida, normatives que parlen d’igualtat d’oportunitats i de drets com un dels principis constitucionals.
Però, encara que la Constitució és garant de la igualtat, a vegades la realitat no s’ajusta al que hauria de ser. En Riberalta les dones tenen accés al treball, però en moltes ocasions no tenen el control perquè no tenen decisió sobre els recursos. “Per exemple, una dona pot treballar la terra amb el seu marit, però no pren decisions sobre el que es produïx, i ha de rendir-li comptes dels diners generats per ella. És a dir, accés al treball però no en el control del que ella mateixa ha generat”, ens compta Carmen.
Si bé la Constitució de Bolívia protegeix els drets de les dones, la violència de gènere és un problema molt alarmant ja que les xifres dels feminicidis cada vegada són més altes. Es diria que com més reclamen els seus drets, més incidència de violència es detecta en tot el país. Poc sembla dissuadir que la llei contemple penes dures contra la violència de gènere.
La mateixa Carmen va ser una víctima, i la seua implicació en esta lluita és personal: “Les dones no s’estan morint per malaltia, sinó que les estan matant. I les conseqüències d’una vida que s’apaga i l’efecte en les famílies, els fills orfes, continua sent una problemàtica social tan profunda, tan gran a Bolívia….I és una problemàtica que afecta la població femenina en general, que no fa cap mena de discriminació de classe”.
En Riberalta, Mª Angélica Toro Rojas, coordinadora de medicusmundi, conta el procés de desenvolupament del treball de l’ONGD a la regió. Amb l’ajuda de Carmen en la seua etapa de regidora s’han promogut moltes activitats en favor de la dona. Com millorar lleis vinculades a la salut i implementar altres vinculades als servicis d’atenció en salut sexual i reproductiva, com dos dies de campanya a l’any perquè puguen fer-se el Pap (prevenció del càncer de coll d’úter i tractament de lesions abans que es convertisquen en tumors) amb cost a càrrec del municipi. També han treballat conjuntament campanyes d’apoderament de les dones i difusió dels seus drets des de plataformes virtuals en la zona per a millorar la seua qualitat de vida.
Des de fa molts anys, el suport de medicusmundi ha sigut important considerant que els recursos del municipi són insuficients per a tota la població, donat l’aïllament de la regió com a condicionant de la seua economia. El treball s’està enfocant en el tema de la salut, mitjançant una estratègia integral sobre els determinants socials de la salut amb focus en la població més vulnerable, com l’estratègia de resposta a la violència de gènere i l’accés a l’ocupació.
Quant al treball entorn dels centres de salut, es presta una major atenció a la població enfortint l’Atenció Primària, i millores d’infraestructures i equipament, formació del personal sanitari i enfortiment de l’anàlisi de la informació sanitària. Des del punt de vista de la nutrició, s’ha treballat en la millora d’horts familiars per a millorar la qualitat alimentària en benefici de les famílies, també secundant amb formació de millora nutricional a les dones de la comunitat.
Carmen ens recorda avanços aconseguits per a celebrar el 8 de març, com la jornada laboral de huit hores. Però més que celebrar, aprofiten la data per a reivindicar les coses que encara ens falta, la qual cosa hem de fer per a incorporar noves polítiques públiques en favor de totes les dones. I que en un futur parlem també d’elles com a “capitanes”.
