Juan Casas, director del Servicio Jesuita a Refugiados Colòmbia (JRS, per les seues sigles en anglés) i soci local de Manos Unidas al país, subratlla que l’educació és vital per a evitar que els xiquets i els adolescents repliquen la violència que assota la regió. El JRS Colòmbia inicia les seues activitats al país en 1994 en resposta a la crisi humanitària que es produeix a partir de la intensificació d’accions armades en tot el territori nacional. Aquestes van portar amb si nombrosos desplaçaments forçosos, que continuen tenint lloc amb la mateixa intensitat des d’aqueix moment fins a l’actualitat.
Casas comparteix el que va poder observar en una recent visita al terreny a uns dels projectes que acompanya l’ONG:
En una zona muntanyenca que es diu Regió muntanyenca de Sant Lluc (de molt difícil accés) vaig poder veure com el conflicte amenaça tot el temps. Perquè la presència de l’Exèrcit també fa tremolar a la població civil, no perquè l’exèrcit siga en si una amenaça, sinó perquè els moments de trobada entre la guerrilla i els militars generen violència i aquests, al seu torn, desplaçaments.
Jugar a ser soldat o guerriller
El jesuïta esmenta amb preocupació que solen ser sempre els més xicotets els qui escolten, veuen i són testimonis de totes aquestes històries de violència. «I les reprodueixen jugant a ser soldats o guerrillers. Amb un pal de granera s’inventen que tenen un fusell a les mans. O s’encaputxen amb el seu suèter. Són els seus jocs perquè juguen al que veuen. Però, desafortunadament, aqueixos jocs es poden convertir en realitat», lamenta el missioner.
.
Per al JRS, és urgent construir espais de convivència pacífica. Aquesta organització ho fa, mà a mà i des de fa anys, amb els professors i les famílies compromeses amb l’educació de la infantesa i la joventut que està en risc. I també, delimitant aqueix espai físic que representa l’escola. «L’escola, amb les seues instal·lacions, la seua canchita de futbol i de básket, es torna un espai protector i així es treballa amb la població civil per a assegurar-los que l’escola és un espai segur que no es pot tocar», explica Casas.
Alguna cosa que s’ha aconseguit, ja que, com afirma el jesuïta, «la guerrilla ha respectat aqueix espai i mai ha passat res allí dins».
La pobresa del país i, especialment, d’aquestes regions, dificulta, a vegades, els processos d’intervenció. Però, per a Casas, resulta fonamental treballar allí «per a explicar-li al món que en aquests racons de Colòmbia l’esperança existeix enmig de la desesperació i el conflicte».
Manos Unidas a Colòmbia
Manos Unidas advoca per una educació als més joves per a evitar el seu desarrelament i que perden oportunitats de futur. Per això, treballa al costat del JRS Colòmbia en projectes de promoció de processos organitzatius i comunitaris a la regió de Magdalena Mig (part central del país).
En un context tan fraccionat i polaritzat, la nostra intervenció a Colòmbia se centra en les comunitats i els grups més vulnerables. «Enfortim a les organitzacions civils perquè puguen defensar el seu territori davant els diferents grups armats i davant aquells actors amb interessos de mercantilització del territori amb greus efectes d’expulsió dels pobles originaris: indígenes, afros i llauradors», explica Carmen Santolaya, responsable de Projectes de Manos Unidas a Colòmbia.
De manera paral·lela, «impulsem processos productius i de generació d’ingressos perquè la població puga romandre en les seues comunitats de manera autònoma i que puga gaudir dels drets econòmics, socials i culturals que ara es troben en constant amenaça», afirma Santolaya.
En 2022, Manos Unidas va secundar sis projectes a Colòmbia, per una suma de 514.000 euros, en els quals van participar més de 8.700 beneficiaris directes, entre ells, migrants veneçolans i comunitats de la regió del Magdalena Mitjà.