Amb motiu del Dia Mundial contra el Tràfic de Persones, Manos Unidas constata com ha augmentat el nombre de menors víctimes de tràfic. En aquesta línia, Nacions Unides afirma que la proporció de xiquets entre les víctimes del tràfic detectades s’ha triplicat en els últims 15 anys, mentre que la proporció de xiquets homes ha augmentat cinc vegades. Les xiquetes són tractades principalment amb finalitats d’explotació sexual i els xiquets són utilitzats per a treballs forçats.
D’altra banda, l’organisme destaca que, a nivell mundial, una de cada tres víctimes detectades és un xiquet. Però aqueixa xifra s’incrementa considerablement en algunes parts d’Àfrica i en la zona del sud-est asiàtic, on la xifra s’eleva fins a quasi el 100% de les víctimes.
En aquestes regions del món, Manos Unidas dona suport a projectes de prevenció del tràfic de xiquets i d’assistència a aquests xicotets afectats, del que s’ha arribat a denominar la pitjor forma d’esclavitud en el món contemporani.
A Benín, un xiquet per 30 euros
A Benín, un dels països d’origen i trànsit de xiquets víctimes del tràfic per a treballs forçats i per a prostitució, Manos Unidas col·labora des de fa anys amb els Salesians de Don Bosco en projectes de cerca i identificació de menors en situació de risc. La majoria d’aquests xicotets són captats per les màfies de traficants en les zones rurals del país, i acaben sent venuts, explotats i maltractats en els mercats de les grans ciutats com Cotonou, Parakou o Kandi.
«El destí d’aquests xiquets i xiquetes traficats pot ser la prostitució o altres formes d’explotació sexual, els treballs o serveis forçats, l’esclavitud o la servitud», explica Marta Goyeneche, responsable de projectes de Manos Unidas al país africà.
Benín és una de les antigues rutes de l’esclavitud i allí, malgrat els esforços del Govern per a acabar amb aquesta pràctica, milers de xiquets cauen cada any en les xarxes de les màfies. «A vegades –assegura Marta Goyeneche- els venen impunement. Per 30 euros, un xiquet o una xiqueta poden passar a ser propietat dels seus explotadors».
A vegades és l’engany i la promesa d’una vida millor per als xiquets el que mou als pares d’aquests xicotets a desprendre’s d’ells. «Aquest és el cas dels “vidomegon”, que, fonamentalment, són xiquetes entregades o venudes pels seus pares a altres famílies amb l’engany que rebran educació i que acaben treballant en règim de semi-esclavitut, en el servei domèstic», aclareix Goyeneche.
«I, en altres ocasions són la desesperació i la pobresa, els que espenten a les famílies a prescindir d’algun dels seus fills i, en moltes altres, ho són el segrest o l’abús de poder», continua la responsable de projectes de Manos Unidas a Benín.
Mans Unides ha donat suport al treball dels salesians i salesianes en Cotonou, Porte Novo, Kandi i la ciutat fronterera de Malanville. Un treball que explica Marta Goyeneche: «Després de la cerca i identificació dels menors en risc, arriba el procés d’acolliment processe d’acolliment i seguiment dels menors i la seua reinserció escolar, a través d’escoles accelerades; professional, per mitjà de tallers de formació professional perquè puguen desenvolupar les seues capacitats i transformar el seu present i el seu futur. I, si és possible, s’intenta, també, la reinserció familiar».
En èxode a Cambodja
Manos Unidas treballa també contra el tràfic a Cambodja. Al país del sud-est asiàtic, la pobresa, que afecta especialment les comunitats del medi rural, incrementa els índexs de migració a Tailàndia, l’abandó de les famílies i l’explotació dels fills menors.
Un dels projectes de prevenció i acompanyament a xiquets víctimes del tràfic i el trànsit de menors que dona suport a Manos Unidas es localitza a la ciutat fronterera de Poipet.
«Poipet ha crescut exponencialment en els últims anys, ja que ha rebut a cambodjans d’altres parts del país que arriben buscant les oportunitats que ofereixen els xicotets negocis al voltant dels casinos de nova construcció a la frontera tailandesa, però la realitat és que les oportunitats per a les persones sense formació són molt escasses i la major part dels habitants de la ciutat viuen per davall del llindar de la pobresa», explica Ana Luna, responsable de projectes de Manos Unidas en el sud-est d’Àsia.
Poipet és un lloc «extremadament perillós per als xiquets», que poden ser víctimes del tràfic de persones, l’explotació sexual, la drogoaddicció, el contraban i altres xacres socials. «La majoria d’aquests menors no assisteix a l’escola o no ho fa amb regularitat –explica Ana *Luna- per això, el principal objectiu de Damnok Toek, l’ONG local amb la qual Mans Unides col·labora des de fa anys, és, a més de la prevenció d’abusos a la infància, la rehabilitació d’aquells menors que han sigut víctimes d’ells en qualsevol de les seues manifestacions i la reintegració en la societat, usant la formació com a via d’inserció». D’aquesta manera, els xiquets que han abandonat l’escola a edat primerenca poden rebre l’educació no formal necessària que els permeta reintegrar-se al més prompte possible en l’educació primària reglada.
Què és el tràfic de persones
És un fenomen global present en totes les regions del món. Es tracta d’un delicte molt seriós, que porta associades greus violacions dels drets humans i que, a passar d’estar prohibit i penat en la major part dels països del món, continua afectant desenes de milers de persones cada any.
El tràfic de persones és l’adquisició de persones per mitjans indeguts com la força, el frau o l’engany, amb la finalitat d’explotar-les. Les víctimes són explotades en restaurants, granges, obres de construcció, bordells, fàbriques, mercats, mines i en les llars. Aquesta explotació inclou la derivada de la prostitució i d’altres formes d’explotació sexual.
