El planeta patix el major nombre de conflictes (56) des de la Segona Guerra Mundial. Milions de persones veuen els seus drets més bàsics retallats, mentres incrementen els pressupostos i discursos bel·licistes. Això, al costat de les conseqüències de l’emergència climàtica i el retrocés de drets, ha fet que s’aconseguisca el rècord de persones desplaçades per la força a tot el món: més de 117 milions, segons dades d’ACNUR; la major part d’elles són desplaçades en els seus propis països.
En tal context, el treball que realitzen cooperants al costat d’organitzacions locals és essencial per a garantir drets bàsics. Malgrat això, la persecució al seu treball està augmentant de manera preocupant: Nicaragua, el Perú, Guatemala, Hongria, Israel o Tanzània són alguns dels països que han pres mesures que perseguixen el treball de les ONG.
Cooperants: un treball amb organitzacions de tot el món
El mes de juliol passat, s’aprovava l’Estatut de les persones cooperants, que ve a substituir a l’anterior, de l’any 2006. El nou marc legal millora les condicions laborals dels i les treballadores i les seues famílies, enfortix les mesures de seguretat o l’extensió de la previsió social al personal voluntari, becari i que realitza pràctiques no remunerades en terreny. No obstant això, tal com ho va contemplar el Consell de Cooperació té un cert marge de millora en qüestions com ampliar els drets de les persones voluntàries o enfortir el deure de cura especialment en situacions de crisis. Encara que el personal local no és objecte d’este Estatut, el Consell proposa cuidar-lo, protegir-lo i evacuar-lo, si fora necessari, especialment en situacions de crisis o emergència.
Segons l’últim informe de La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament, 612 persones (58% homes, 42% dones) desenvolupen el seu treball com a cooperants en les organitzacions sòcies de La Coordinadora. La seua labor s’estén per 100 països en els quals treballen amb 47 milions de persones. Des d’Ucraïna, Palestina i Txad, algunes d’elles advertixen de la situació extrema que estan patint milions de persones, posen en valor la incalculable labor de les organitzacions locals i demanden un major compromís al Govern.
TXAD. Fernando Contreras, Oxfam Intermón i Belén Álvaro, Entreculturas.
Txad s’enfronta a una crisi humanitària multidimensional i prolongada derivada de conflictes armats, inseguretat alimentària, emergències sanitàries i climàtiques. En l’est del país, a causa del conflicte a Sudan la situació humanitària és especialment greu. Des que començara la guerra a Sudan, quasi dos milions de persones han fugit; d’elles, més de 600.000 han travessat la frontera txadiana.
Oxfam Intermón porta treballant 50 anys al país. En l’últim any ha proporcionat assistència alimentària a més de 20.000 persones, a més d’assegurar xarxes de proveïment d’aigua potable. Entreculturas treballa des de 2006 en programes d’educació en emergències, fent especial incidència en les dificultats que enfronten les xiquetes i adolescents refugiades i desplaçades.
Moltes de les persones que fugen de Sudan no tenen possibilitats de tornar, per això, és fonamental promoure oportunitats perquè la població refugiada s’integre de manera activa en les comunitats locals. En este sentit, les organitzacions txadianes són imprescindibles, així com, les autoritats locals que han permés la integració de les escoles dels camps de refugiats en el sistema educatiu de Txad.
Fernando Contreras (Oxfam Intermón) recorda que l’assistència humanitària espanyola continua estant molt lluny de les xifres de fa més d’una dècada i el seu pes respecte a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament continua sent inferior a les recomanacions internacionals (10%). Per part seua, Belén Álvaro, assenyala que, encara provada la importància de l’educació com a espai de protecció en contextos de crisis, el percentatge dels fons d’ajuda humanitària que es destinen a educació en emergències és minso.
En tals contextos, es necessiten actuacions que integren l’acció humanitària, el desenvolupament i la construcció de pau. Tots dos cooperants coincidixen en la necessitat d’enfortir la cooperació com un element clau de l’acció exterior que contribuïx a la pau i al respecte dels drets humans. A més, recorda Fernando Contreras, “És necessari assegurar una acció humanitària feminista, que responga als desafiaments de la crisi climàtica i que es qüestione les herències colonials i racistes que impregnen el sector i que permeten situar a Espanya com un actor rellevant en l’àmbit internacional”.
PALESTINA. Eva Sánchez, ACPP.
Des del passat 7 d’octubre, més de 40.000 persones han sigut assassinades a Gaza, quasi 90.000 han resultat ferides. Dos milions s’han vist obligades a desplaçar-se sense escapatòria. Tot el territori està devastat. Els hospitals han sigut bombardejats; l’entrada d’aliments i d’ajuda humanitària continuen patint bloquejos. La propagació de malalties infeccioses i la desnutrició afecten ja la majoria de la població. A Cisjordània i Jerusalem Est, més de 500 persones han sigut assassinades per colons o l’exèrcit i més de 9.000 han sigut detingudes sense càrrecs; diverses organitzacions de drets humans han denunciat tortures en les presons israelianes.
ACPP treballa amb organitzacions locals en defensa dels drets humans i el Dret Internacional Humanitari. Eva Sánchez recorda que continuar amb la cooperació al desenrotllament, no sols l’assistència humanitària, és fonamental perquè puga existir un Estat viable. “En les últimes dècades, hem denotat que és realment necessari “resistir” davant l’ocupació i la societat civil organitzada juga un paper clau en este sentit”, assegura.
Els límits imposats per a accedir a la zona, fan que les organitzacions palestines siguen essencials per a la identificació de necessitats, la creació de comités per a organització dels camps de persones desplaçades i per al repartiment de l’escassa ajuda que aconseguix arribar. “Les ONG palestines tenen un gran arrelament i són capaços d’adaptar-se ràpidament a les recurrents crisis que patixen des de fa dècades”, afirma Eva Sánchez.
En relació a la responsabilitat del Govern, Eva Sánchez exigix fons flexibles que s’adapten a les condicions d’emergència extrema que patix Palestina. “La major part dels recursos han de dirigir-se a les organitzacions de la societat civil, tant espanyola com palestina”.
UCRAÏNA. Jara Henar, Aliança per la Solidaritat – Action Aid Spain.
La invasió russa d’Ucraïna continua. La població civil i les infraestructures civils continuen patint les conseqüències de les hostilitats, especialment en primera línia del front; els atacs aeris en tot el país són constants. En el primer semestre de l’any, les organitzacions humanitàries van assistir a 5,6 milions de persones. A causa de l’escassetat de fons -a la fi de juny només s’havia rebut el 28% de la crida humanitària per a 2024-, els esforços realitzats no han pogut satisfer les necessitats que enfronta la població.
Des de març de 2022 Aliança per la Solidaritat-ActionAid Spain ha col·laborat amb més de 40 organitzacions, liderades per dones i joves en quatre països: Ucraïna, Polònia, Romania i Moldàvia, fent costat a més de dos milions de persones. En paraules de Jara Henar, “Les organitzacions de la societat civil ucraïneses són vitals, tant des d’una perspectiva purament humanitària, com des de la cohesió social i la construcció de pau. La nostra experiència demostra que implicar joves en la prevenció, la preparació, la resposta i la recuperació està configurant respostes humanitàries millors, més localitzades i més sostingudes”. Recorda, a més, que la presència internacional continua sent essencial per a mantindre el focus i exigir el compliment del Dret Internacional Humanitari i els drets humans.
Esta cooperant exigix “una acció coherent amb una política exterior feminista i fons per a implementar-la”. Demanda mecanismes de seguiment i rendició de comptes i el protagonisme de les organitzacions de base amb les quals les ONG treballen en altres països.
