Dia de les persones cooperants: La cooperació, una política crucial molt més enllà de la pandèmia

En el Dia de les persones cooperants, fem una crida a enfortir una política pública determinant en un moment en el qual, a causa de la pandèmia, milions de persones han vist empitjorar les seues extremes condicions de vida.

 

Recorrem quatre països de la mà de cooperants que estan treballant mà a mà amb la societat civil i les poblacions més vulnerables. Tal com ha demostrat la COVID-19, millorar la situació en altres llocs del planeta suposa contribuir al benestar global.

 

Els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat han de garantir que Espanya ix del vagó de cua de la cooperació a Europa. Els fons destinats a aquesta política pública han d’augmentar 900 milions d’euros respecte als pressupostos prorrogats de 2018, la qual cosa suposaria arribar a 3.500 milions. Tal mesura és essencial per a aconseguir el 0,5% al final de la legislatura. L’aposta per la cooperació demostrarà el paper que Espanya vol jugar en el món i en la solució dels problemes que ens afecten com a humanitat.

Foto: AIDA

Les conseqüències de la pandèmia estan colpejant durament a països que ja enfrontaven greus problemes econòmics, mediambientals, sanitaris o educatius. En altres casos, l’emergència sanitària està sent utilitzada com a excusa per a espoliar els territoris, endurir lleis contra la llibertat d’expressió ciutadana, perseguir a defensors i defensores de drets humans o retallar drets humans essencials. En aquests contextos, la cooperació és essencial per a donar suport a la societat civil local, promoure la garantia dels drets humans i sostindre condicions bàsiques de vida.

Segons dades de l’últim informe de la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament – Espanya, 734 persones fan el seu treball com a cooperants en més de 100 països. Visitem el Brasil, Colòmbia, l’Índia i Mali per a analitzar la situació en la qual es troben aquests països, i mostrar el treball que les persones cooperants realitzen mà a mà amb la societat civil.

 

Brasil. Fernando Arnal. Servei Jesuïta a Migrants i Refugiats, Entreculturas.
Cooperant internacional voluntari. Treballa amb població migrant a la frontera amb Veneçuela.

Context: El Brasil és contrast. Un dels països més desiguals del planeta; amb abundància de recursos naturals enfront de l’obstinació d’exhaurir-los; amb nombrosos moviments socials enfront del populisme i la corrupció política més arrelada. L’actual context polític està marcat pel conflicte i la destrucció de tot l’aconseguit. Els reptes són majúsculs: descontentament polític popular, altíssims nivells de treball informal, retallada dels drets més fonamentals o recuperació del prestigi internacional.

L’impacte de la pandèmia i la resposta ciutadana: La pandèmia ha empitjorat les condicions econòmiques, d’infraestructures i de capacitat sanitària que eren denunciades des de fa molt temps. La societat civil i les organitzacions humanitàries han activat de manera immediata per a oferir una protecció i integració que, sovint, és negada per les institucions públiques.

En el cas de la frontera amb Veneçuela, la ciutat de Boa Vista, on treballem, acull a més de 40.000 migrants de Veneçuela, Haití, Colòmbia i Cuba. 5.000 persones van arribar a ser al carrer sense un lloc en el qual viure. Com a resposta a aquesta situació, es van realitzar “ocupacions espontànies”, és a dir, utilització d’espais públics i privats abandonats per a garantir condicions mínimes de vida. Famílies brasileres també van obrir les seues cases per a acollir solidàriament a les persones migrants.

És cridaner que aquesta situació ocórrega en un país en el qual la migració va ser sempre un senyal d’identitat amb una de les polítiques migratòries més avançades del món.

El Servei Jesuïta a Migrants i Refugiats és una de les institucions que s’han convertit en referència en l’atenció a població migrant. Només en 2019, va atendre a més de 21.200 persones en àrees com a protecció, documentació, mitjans de vida, formació i inserció en el mercat de treball, trasllats a altres estats del Brasil amb millors possibilitats laborals, assistència a les ¨ocupacions espontànies¨.

 

Colombia. Beatriz Gil. Mundubat.
Treballa en la defensa dels drets humans.

Context. Les expectatives dels Acords de Pau van fer somiar amb una Colòmbia diferent; la realitat ens mostra que només va ser un miratge. Segons l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau (INDEPAZ), des de la signatura de l’Acord, al novembre de 2016, fins al 21 d’agost de 2020 han sigut assassinades 1 000 persones defensores de drets humans, líders i lidereses socials, i 215 excombatents de les FARC-EP en procés de reincorporació a la vida civil.

Aquest degoteig de violència i inseguretat ve acompanyat de 33 massacres documentades per les Nacions Unides (45 massacres, segons INDEPAZ); adolescents i joves han sigut víctimes directes en moltes d’elles, i el món rural és el principal focus d’aquesta pràctica. El Govern colombià acusa exclusivament el narcotràfic, permet l’estigmatització de les víctimes, promou la militarització i ignora els múltiples factors de risc que viu la societat colombiana. Implementar els Acords de Pau és base fonamental per a posar en marxa millores estructurals que tant necessita Colòmbia.

La resposta ciutadana: En els últims mesos moltes han sigut les mobilitzacions ciutadanes per a demandar la protecció de la vida, la reactivació del diàleg entre el Govern i la guerrilla ELN i la implementació de l’Acord de Pau.

La cooperació internacional –en la qual Mundubat és un actor més– juga un rol molt rellevant en la implementació dels Acords de Pau a Colòmbia, no sols pel treball que desenvolupem amb les organitzacions locals sinó també pel nostre paper en la denúncia de violacions de drets humans que es continuen produint. Els punts recollits en els Acords de Pau són part fonamental del treball que realitzem les organitzacions internacionals a Colòmbia: suport a comunitats rurals, indígenes i afrodescendentes, a joves; enfortiment de lideratges socials, especialment a dones, i acompanyament en el procés de reincorporació de ex combatents.

L’Índia. Adelaida García. Medicus Mundi.
Treballa pel dret a la salut.

Context: l’Índia és el segon país més poblat del món, amb més de 1.300 milions d’habitants, quasi un 18% de la població mundial; dos terços de la seua població, 833 milions de persones, viuen en zones rurals i remotes que depenen essencialment de l’agricultura. L’espectacular auge econòmic dels últims anys no ha permés no ha afectat els 364 milions de persones que pateixen pobresa multidimensional. Els nivells de desigualtat són escandalosos. Encara que el sistema social de castes es va abolir en la Constitució de 1949, continua perpetuant les desigualtats extremes. Existeix també una enorme i persistent bretxa de gènere.

L’impacte de la pandèmia i la resposta ciutadana: Durant els mesos d’abril i maig, milions de persones es van veure obligades a tornar a les seues cases a causa del confinament. Un 37% de la població índia (453 milions de persones) són migrants de zones rurals que treballen a les ciutats. La falta d’ingressos i les pèssimes condicions higiènic sanitàries pèssimes dels “slums” en els quals viuen, van fer que centenars de milers de persones van tornar a les seues llars a peu durant centenars de quilòmetres. L’Índia s’ha convertit en el tercer país amb major nombre de morts per la pandèmia a tot el món.

La societat índia compta amb una història de treball social comunitari anterior a la professionalització del “treball social”. Al llarg de tot el seu territori i en totes les seues comunitats existeixen organitzacions socials locals que treballen per a la seua pròpia millora amb un compromís comunitari extraordinari i descomunal. Les dones lideren aqueixa labor i en el context actual no ha sigut diferent.

La cooperació internacional, i en concret Medicus Mundi, és crucial en aquests moments complexos per a donar suport al treball que realitza la societat civil organitzada. En el nostre cas treballem per a aconseguir el ple exercit dels drets de les persones i els pobles, de manera especial la salut i l’accés universal a una atenció sanitària de qualitat. Acompanyar el treball que es realitza en l’àrea de la salut és determinant en un context amb importants manques sociosanitàries.

Eva Delgado. Moviment per la Pau (MPDL).
Treballa amb cultura de pau, migracions i desenvolupament rural.

Context: Mali no està sent especialment colpejada per la pandèmia en termes sanitaris, encara que sí en la situació socioeconòmica. A això s’uneix la situació política inestable; un còctel amb efectes devastadors sobre la població. La falta d’aliments i ocupació, l’augment de la violència exercida contra les persones més vulnerables, així com l’alta mortalitat matern infantil són, entre altres, els grans reptes socials. Existeix, a més, una important inseguretat des de la zona nord a la zona centre i oest on des de 2012 actuen grups yihadistes i grups armats.

El 18 d’agost el país va patir un colp d’estat militar sense altercats violents i amb el beneplàcit de la societat civil. La credibilitat de l’ara ex president Ibrahim Boubacar Keita estava molt deteriorada: a la pobresa extrema i a la falta de desenvolupament econòmic i de solucions al context d’inseguretat del país, se li sumen escàndols de corrupció. En aquest moment, el futur immediat del país està en l’aire. S’ha creat una Junta per a garantir la transició cap a una nova etapa. La comunitat internacional i la CEDEAO han condemnat la situació.

La resposta ciutadana: Des d’el mes de juny passat, multitudinàries manifestacions van prendre els carrers per a mostrar la seua desconfiança davant un sistema polític i un govern que no ha donat resposta als problemes i descontent social. L’anomenat “Moviment 5 de juny” recorda que el nou poder no ha d’arribar amb un xec en blanc, sinó que ha d’abordar com més prompte millor els problemes que s’arrosseguen des de fa més d’una dècada en temes de seguretat, estancament econòmic i social i corrupció.

D’altra banda, Mali és un país amb una gran tradició i facilitat a l’associacionisme. La societat civil s’organitza des de l’àmbit micro, xicotetes associacions de joves, pescadors, dones, etc. La societat civil juga un paper fonamental a l’hora de fomentar la promoció dels drets humans de la població, així com incidir en les polítiques públiques i en la rendició de comptes.

Algunes d’aquestes organitzacions compten amb el suport de la cooperació internacional. Moviment per la Pau treballa en l’àrea de la cultura de pau, les migracions i el desenvolupament rural; tres línies fonamentals en un context marcat pel conflicte, els desplaçaments humans i la falta d’oportunitats en les zones rurals.

, ,

Desplaça cap amunt