Si existeix un senyal d’identitat en la cooperació espanyola aquesta és la cooperació descentralitzada, és a dir, la que es realitza des d’entitats locals, ciutats i comunitats autònomes. Un número important dels projectes que desenvolupen les nostres organitzacions es financen a través d’aquesta mena de cooperació. En un context mundial tan complex com el que vivim és fonamental enfortir aquesta política pública que, en alguns territoris, està sent debilitada de forma molt preocupant. Recordem que, poc abans de les eleccions generals, la gran majoria dels partits polítics es van comprometre amb la cooperació.
Els governs locals i autonòmics constituïts recentment han de complir amb el que s’estableix en la nova Llei de Cooperació (que va comptar amb el suport de quasi la totalitat dels partits polítics) i avançar cap al compliment del 0,7%, l’enfortiment de les seues estructures i la garantia d’un enfocament feminista i sostenible.
Les organitzacions amb les quals treballem en més de 100 països destaquen la importància de l’acompanyament de la cooperació en entorns colpejats per la fam, els conflictes, el debilitament dels drets humans, l’expulsió de les persones de les seues llars o l’assassinat dels qui defensen la terra. El suport que reben des de ciutats, pobles i comunitats autònomes suposa importants assoliments en la millora de la qualitat de vida i la dignitat de milers de persones.
522 persones treballen com a cooperants en les nostres organitzacions en més de 100 països. La seua contribució és molt rellevant en contextos complexos en els quals els drets humans estan en joc o clarament limitats. En molts llocs del món, la persecució a les organitzacions socials locals i a les ONG internacionals complica el seu treball. La reforma del sistema de cooperació ha de continuar el seu camí i assegurar que l’Estatut dels i les cooperants garanteix plenament els drets laborals i la protecció dels qui treballen en cooperació i ajuda humanitària.
Guinea Bissau. AIDA
Amb dos milions d’habitants, Guinea Bissau ocupa els últims llocs en l’Índex de Desenvolupament Humà. La pobresa és estructural: afecta a dos terços de la població (el 69% viu amb menys de dos dòlars al dia i el 33% amb menys d’un dòlar). Les infraestructures sanitàries són precàries, insalubres i funcionen amb moltes deficiències; el país té una alta dependència de la comunitat internacional en qüestions com la salut o l’educació.
En els últims anys, ha patit una gran inestabilitat política marcada per diversos colps d’estat. La societat civil ha denunciat l’atac a drets conquistats com la llibertat de premsa o d’associació. Tal context complica encara més el treball en la defensa dels drets de la població.
El Govern de Cantàbria dona suport a projectes d’AIDA centrats en millorar l’accés a l’atenció primària de la població més desfavorida i la Xunta de Galícia impulsa intervencions en suport a l’educació bàsica de qualitat i equitativa.
AIDA treballa amb nou centres de salut en els quals facilitar medicaments, materials per al tractament d’urgència, atenció sanitària a pacients sense recursos, educació prenatal i pediàtrica o assistència mèdica a menors amb diversitat funcional. A nivell d’educació se centren en assegurar que totes les xiquetes i tots els xiquets acaben l’ensenyament primari i secundari, així com aconseguir la reducció de les disparitats de gènere en l’educació.
Perú. Farmamundi
Perú es troba en una de les pitjors situacions de crisi política i social dels últims anys. La ciutadania es ve mobilitzant en els últims mesos de manera persistent davant la deterioració de la democràcia, la corrupció, la impunitat, el racisme i la marginació de la població indígena i rural. Diversos informes internacionals, inclosos els de la Cort Interamericana de Drets Humans, acusen les forces armades i a la policia d’un ús desproporcionat i indiscriminat de la força. Entre desembre de 2022 i febrer de 2023, van perdre la vida 49 persones. Les mobilitzacions continuen.
A això s’uneixen les greus conseqüències de la pandèmia en un país que té la taxa més alta de persones òrfenes a causa de la COVID: 10 menors per cada 1.000 han perdut a un o tots dos progenitors. La situació dels drets de dones i xiquetes està molt deteriorada: només a la regió de Ucayali en 2022, els Centres d’Emergència Dona van atendre més de 2.650 dones víctimes de violència de gènere. I una de cada quatre adolescents, entre 15 i 19 anys, han donat a llum.
Farmamundi treballa al costat de l’organització Flora Tristán per a defensar els drets de les dones, frenar qualsevol tipus de violència i evitar els embarassos adolescents no desitjats. Aquest projecte és secundat per la Comunitat Valenciana.
“Urgeix reforçar i dotar d’una major inversió a la política pública de cooperació. La recent aprovació de la Llei 1/2023 de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global no es pot quedar només en el paper. Hem d’avançar i donar més protagonisme a les ONGD com a actors especialitzats que som, als objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i facilitar el paper de les cooperacions descentralitzades com a expressa la voluntat de la ciutadania espanyola”. Jorge Irazola, representant de Farmamundi al Perú.
Índia. Fundació Vicente Ferrer
Uns 46 milions de dones a l’Índia són vídues i 13 milions són mares solteres, segons dades oficials, encara que la xifra real pot ser molt superior. Les dones al capdavant de famílies monoparentals femenines afronten una situació d’extrema vulnerabilitat a causa dels arrelats tabús que persisteixen sobretot en zones rurals. Quan una dona perd al seu marit, queda relegada a l’àmbit domèstic sense que puga tindre opcions a un treball que li garantisca independència, un millor futur per al seu fills i filles i la ruptura amb el cercle de pobresa i discriminació.
La Fundació Vicente Ferrer treballa amb comunitats del Sud de l’Índia. La Xunta de Galícia finança un projecte destinat a “Single Mothers” en el qual es treballen qüestions essencials per a garantir els drets de dones al capdavant de famílies monoparentals femenines: suport per a l’accés a una ocupació digna; atenció sanitària per a garantir el benestar físic i mental; creació d’espai segurs en els quals reconéixer els seus drets i teixir xarxes de suport; i suport a l’educació de xiquets i xiquetes perquè cresquen lliures de discriminació i estigma (especialment en el cas de les xiquetes).
“Aquest projecte m’ha donat valentia i força, i sobretot l’oportunitat de pensar en un futur per a mi i els meus fills”. Gowramma, participant en el projecte de la Fundació Vicente Ferrer.
Burkina Faso. Medicus Mundi
Malgrat ser el quart productor d’or a Àfrica, Burkina Faso és un dels països més empobrits del món, un 40% de la seua població pateix pobresa extrema, segons dades del PNUD. A causa de la violència de grups armats vinculats a Al-Qaeda i l’Estat Islàmic, fa front a més de 10.000 morts i dos milions de persones desplaçades internament.
En aquesta regió, Medicus Mundi treballa per a enfortir sistemes de salut i combatre la malnutrició infantil, secundat per la Junta de Castella-la Manxa, en un context on un terç de xiquets i xiquetes pateix desnutrició crònica i al voltant del 9% pateix emaciació, la forma més greu de desnutrició, segons l’informe de la FAO de 2022.
L’ONG treballa en una de les zones més perilloses del país, on les famílies tenen greus dificultats per a portar als seus fills i filles als centres de recuperació i educació nutricional.
Gràcies als projectes duts a terme, s’han detectat i tractat 3.850 xiquetes i xiquets. “Abans de la nostra arribada la taxa de malnutrició aguda/severa, era d’un 7% és a dir, de cada 100, morien 7 criatures. Gràcies tant a intervencions com la de Metges Mundi Sud com a la d’altres actors humanitaris, la taxa ha baixat al 3%”.
“Burkina Faso està vivint una crisi humanitària de proporcions enormes,però bastant desconeguda per al món […] falta per aconseguir és pràcticament tot, un mínim d’estabilitat, un mínim de seguretat, el dret a la salut i per a això fa falta inversió” indica Javier Ruiz, responsable de projectes a Burkina Faso de Medicus Mundi Sud.
