El 5 de juny, Dia Internacional del Medi Ambient, Manos Unidas denúncia la greu problemàtica que afecta, especialment, a un dels 54 països en els quals té presència: Haití, un dels més vulnerables del món davant els efectes del canvi climàtic segons l’Índex de Risc Climàtic Mundial (IRC) i on la desforestació del 98% de la seua cobertura forestal original (com assenyalen dades recents del Banc Mundial i de la FAO), és irreversible. «Ja no queda pràcticament ni un sol arbre en tot el país», afirma Lucas Bolado, coordinador de projectes de Manos Unidas al Carib.
Per a Bolado, «la precària situació de les infraestructures, la nul·la existència de serveis públics de protecció i prevenció o les condicions d’amuntegament de gran part de la població s’han vist agreujades per les recents catàstrofes naturals, com el ‘terrible’ terratrémol de Port-au-Prince en 2010, el més recent en Els Cayes, en 2020, o el ‘tràgic’ pas dels huracans Matthew o Irma en 2016 i 2017».
«Tot això, afig Bolado, ha deixat a la majoria de la població en una situació de pobresa extrema i inseguretat alimentària greus, ja que segons la FAO, en 2021, 4,3 milions d’haitians patien inseguretat alimentària aguda».
El problema de la desforestació actual se suma a la llista de desgràcies que planen sobre Haití. «Un país que és un estat fallit amb la renda per càpita més baixa de tot el continent americà i que depén principalment de l’agricultura de subsistència a petita escala», contínua Bolado.
Manos Unidas porta més de 30 anys treballant a Haití i República Dominicana i ha incrementat la seua presència significativament en l’última dècada. Malgrat donar suport a projectes en diversos sectors -salut, educació, hàbitat o drets humans-, «l’aposta fonamental de l’organització en aquests països busca garantir la seguretat alimentària i promoure una producció agropecuària sostenible; alguna cosa que no és possible sense incorporar un maneig adequat de l’entorn natural, la mitigació dels efectes del canvi climàtic, el convenciment i la motivació dels productors i productores, la col·laboració i implicació de les autoritats públiques i el suport d’institucions internacionals», assegura Lucas Bolado.
.
Desforestació accelerada
Les conseqüències d’aquesta desforestació accelerada són doblement perilloses. D’una banda, l’erosió del sòl porta a la pèrdua de nutrients i a la disminució de la fertilitat, la qual cosa ha afectat greument la productivitat agrícola i ha contribuït a l’increment de la inseguretat alimentària del país. D’altra banda, la falta d’arbres i vegetació per a retindre l’aigua ha incrementat la vulnerabilitat d’Haití davant els desplaçaments de terra i inundacions, especialment durant la temporada d’huracans i tempestes tropicals (de juliol a desembre).
«La tala d’arbres per a l’obtenció de carbó vegetal (única font d’energia per a cuinar en la majoria de llars i una de les poques vies d’ingressos a la disposició de les famílies) i les pràctiques agrícoles inadequades com la “tomba i crema” (que consisteix a buidar àrees boscoses per a cremar el terreny i produir cultius de cicle curt), esgota la terra en pocs cicles obligant els productors a cremar cada vegada més terreny», apunta Bolado.
La frontera d’Haití amb la República Dominicana és una de les zones prioritàries d’intervenció de Manos Unidas. La desforestació genera conflictes entre les poblacions d’un i un altre costat de la frontera, ja que cada vegada és més habitual l’extracció il·legal de fusta des de la part dominicana cap a la part haitiana; alguna cosa que, per a Bolado, és «difícil d’evitar, tenint en compte la porositat dels passos fronterers, la desesperada necessitat de fusta i ingressos per part de les famílies haitianes i la presència majoritària de treballadors haitians en el camp dominicà, la qual cosa pot contribuir al fet que s’amplie la part desforestada a República Dominicana».
En una zona en la qual, a causa de la falta d’opcions econòmiques sostenibles, moltes comunitats locals depenen de l’explotació forestal i la producció de carbó vegetal com a font d’ingrés, «una bona opció és crear cooperatives basades en l’economia solidària per a un desenvolupament integral de les comunitats», explica, per part seua, Eliseo Vicioso, director de la Federació Regional d’Organitzacions Llauradores, Agricultors, Dones, microempresaris i Afins (FEROCAMS), soci local de Manos Unidas a República Dominicana.
«És necessari fomentar la cooperació i el diàleg entre les autoritats locals, les organitzacions no governamentals i la societat civil per a abordar de manera conjunta els desafiaments ambientals de la frontera dominic-haitiana compartint bones pràctiques, recursos i coneixements tècnics», afirma Viciós.
La frontera entre la República Dominicana i Haití és una de les més extenses (388 quilòmetres) i densament poblades d’Amèrica Llatina. «Allí, el percentatge d’haitians que treballen la terra en tots dos costats és pràcticament del 100%. Són haitians i haitianes, ja que la dona haitiana es dedica a l’agricultura i el seu paper en el procés de producció agrícola és molt important», apunta Manuel Pérez Canario, vicepresident del Centre de Promoció Llauradora Lemba, un altre soci local de Manos Unidas en la zona. Per a ell, «el relleu generacional en l’agricultura haitiana és una garantia. Perquè el que els xiquets de cinc i sis anys es vagen involucrant en activitats agrícoles és un punt molt positiu».
Reforestar àmpliament
L’aposta de Manos Unidas per a intentar revertir el procés de desforestació passa per la reforestació pura amb arbres fusters i fruiters i per la promoció de noves pràctiques agrícoles agroecològiques o agroforestals que combinen els cultius de productes de cicle curt com els fesols o la dacsa o amb cultius fruiters que poden donar ombra i ajudar a reforestar i a produir aliments de manera sostenible i més rendible. Perquè, la realitat és que, «si no es reforesta àmpliament prompte, ni es busquen altres maneres per a generar energia per a cuinar, serà molt difícil eixir del cicle de pobresa en el qual està immers Haití», denúncia Lucas Bolado.
.
Manos Unidas ha destinat en els últims anys més de 10 milions d’euros al finançament d’aproximadament 100 projectes de desenvolupament a Haití i República Dominicana, la meitat d’ells s’han destinat a seguretat alimentària i producció agropecuària amb enfocament mediambiental.
