En els dos anys de pandèmia, han aparegut 573 nous milmillonaris el que suposa un nou milmillonari cada 30 hores. En el costat oposat, s’espera que a la fi d’enguany, 263 milions de persones addicionals podrien veure’s sumides en la pobresa extrema: un milió de persones més cada 33 hores. Així ho denuncia Oxfam Intermón en l‘informe Beneficiar-se del sofriment que es publica hui amb motiu de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, cita anual de l’elit internacional a la ciutat suïssa de Davos.
El número de*milmillonaris espanyols de la llista Forbes també ha augmentat des de l’inici de la pandèmia. Hi ha quatre nous milmillonaris mentre la riquesa dels quals ja ho eren abans de la pandèmia ha crescut a un ritme de 6,8 milions d’euros al dia.
“Per als milmillonaris, la pandèmia així com el conflicte a Ucraïna i l’espectacular augment dels preus dels aliments i de l’energia, estan suposant un període de bonança. I aquesta realitat contrasta amb una clara reculada en els assoliments de les últimes dècades en la lluita contra la pobresa extrema a nivell global, assenyala Iñigo Macías, responsable d’investigacions d’Oxfam Intermón.
La riquesa total que actualment acumulen aquests milmillonaris de tot el món equival ja al 13,9% del PIB mundial, havent-se triplicat des de l’any 2000, quan suposava el 4,4%.
Desregulació
“Les fortunes d’aquests milmillonaris no han crescut tant i tan ràpid en tan poc temps perquè ara treballen més dur o siguen més productius. Controlen i inverteixen en corporacions que s’han aprofitat del seu creixent poder de mercat i de la desregulació, en molts casos vulnerant drets de les persones treballadores mentre alguns oculten els seus diners en paradisos fiscals. Tot això amb la complicitat dels Governs.”, subratlla Macías.
“Mentrestant, a nivell global les condicions laborals de treballadores i treballadors encara no s’han recuperat del dur colp de la pandèmia I milions de persones es veuen obligades a saltar-se menjades, a apagar la calefacció, a retardar-se en el pagament de les factures i a preguntar-se què més poden fer per a poder tirar avant. A Àfrica Oriental, la fam podria estar cobrant-se una vida cada minut. Aquestes obscenes desigualtats estan fent fallida els vincles que ens uneixen com a societat. Són corrosives i perilloses” assenyala Macías.
De Sri Lanka a Sudan o el Perú, l’escalada de preus dels aliments i l’energia estan provocant fortes tensions socials i polítiques. Quasi el 60% dels països de renda baixa estan a la vora de la fallida, incapaces de fer front al pagament del seu deute públic. En relació a les economies més avançades, la població dels països pobres destina a comprar aliments més del doble dels seus ingressos. Si la inflació augmenta a tot arreu, l’efecte és especialment devastador per a, les persones treballadores amb salaris baixos, que també es van veure molt més exposades i vulnerables davant la pandèmia I ho ha sigut encara més en el cas de les dones, les persones racialitzades i els qui viuen en situació d’exclusió.
Sectors energètic, alimentari i farmacèutic
El nou estudi d’Oxfam Intermón també revela que a nivell global les empreses dels sectors energètic, alimentari i farmacèutic, generalment sectors dominats per un grapat d’empreses amb molta concentració de poder, estan aconseguint beneficis sense precedents, a pesar que els salaris de les persones treballadores a penes han augmentat i han de fer front al major repunt de preus en dècades, en plena pandèmia de la COVID-19. En conjunt, cinc de les principals empreses energètiques (BP, Shell, TotalEnergies, Exxon i Chevron) es van embutxacar l’any passat 2.600 dòlars de beneficis per segon. Les fortunes dels *milmillonarios dels sectors de l’alimentació i l’energia s’han incrementat en 453.000 milions de dòlars en els últims dos anys, la qual cosa equival a mil milions cada dos dies. En el sector de l’alimentació, han sorgit en aquest mateix període 62 nous milmillonaris.
La família Cargill juntament amb altres tres corporacions del sector, controla el 70% del mercat agrícola mundial. L’any passat, el conglomerat d’empreses Cargill va aconseguir els majors beneficis de la seua història (5.000 milions de dòlars en ingressos nets) i es preveu que l’empresa supere de nou en 2022 aquest rècord. Només en la família Cargill hi ha 12 milmillonaris, quatre més que abans de la pandèmia.
D’altra banda, en el sector farmacèutic, hi ha 40 nous milmillonaris des del principi de la pandèmia. Les empreses farmacèutiques com a Moderna i Pfizer s’estan embutxacant mil dòlars en beneficis cada segon gràcies exclusivament al seu monopoli sobre la vacuna contra la COVID-19, a pesar que per al seu desenvolupament van rebre milers de milions de dòlars d’inversió pública. Aquestes empreses cobren als Governs per les vacunes fins a 24 vegades més del cost potencial de producció de vacunes genèriques. El 87% de les persones en països de renda baixa segueix sense haver rebut la pauta completa de la vacuna.
“És una cosa inconcebible que hi haja persones que es beneficien del dolor i sofriment aliens. Algunes s’han fet riques a costa de negar un accés universal a les vacunes en tots els països. Unes altres, en aprofitar-se de l’augment dels preus dels aliments i de l’energia. Les grans empreses distribueixen generoses primes i dividends mentre redueixen la seua contribució fiscal tot el possible. Aquest augment de la riquesa i de la pobresa en paral·lel són dues cares d’una mateixa moneda”, afirma Macías.
Mesures urgents per a frenar la pobresa extrema
“Els líders mundials que aquests dies es reuneixen a Davos s’enfronten a un dilema: anteposar els interessos d’elits i milmillonaris que s’aprofiten de manera desmesurada d’aquest model econòmic o adoptar mesures valentes en defensa de la gran majoria de la ciutadania. Una prova de foc? Veurem si els Governs apliquen per fi el sentit comú i es decideixen per exemple a gravar més la riquesa dels milmillonaris” conclou Iñigo Macías.
A nivell global, Oxfam Intermón recomana als Governs que adopten immediatament les següents mesures:
- Aplicar un impost de solidaritat sobre els beneficis extraordinaris dels *milmillonarios durant la pandèmia per a finançar mesures de suport als qui pateixen l’impacte pels elevats preus dels aliments i l’energia. Països com l’Argentina han adoptat ja una aportació fiscal extraordinària a les grans fortunes i actualment està considerant gravar els actius no declarats i ocults a l’estranger per a sufragar el deute amb l’FMI
Introduir un impost als beneficis caiguts del cel en totes les indústries i sectors. Oxfam Intermón ha estimat que si s’haguera aplicat un impost de tals característiques a les 32 corporacions més rendibles del planeta s’haguera generat una recaptació addicional de 104.000 milions de dòlars tan sols durant el primer any de pandèmia. - Introduir impostos permanents sobre el patrimoni per a posar límit a la hiper concentració de riquesa extrema, així com les desorbitades emissions de carboni dels més rics. Un impost anual sobre el patrimoni net (un 2% per als qui tinguen més de 5 milions de dólares que abast el 5% per als patrimonis per damunt dels mil milions de dólares) podria generar 2,52 bilions de dòlars cada any. Seria suficient per a ajudar a eixir de la pobresa a 2300 milions de persones, produir vacunes per a tothom i proporcionar serveis de salut i protecció social universals a la població dels països de renda mitjana-baixa i baixa.
En el context espanyol, Oxfam Intermón demana al govern i els grups polítics que aposten per acordar mesures fiscals extraordinàries per a contextos de crisis com els que vivim. En particular, és el moment d’aprovar un impost que greu els beneficis caiguts del cel de les empreses energètiques, seguint les recomanacions del FMI i en línia amb les actuacions posades en marxa per països veïns com Itàlia. Aquests fons podrien servir per a reforçar l’Escut Social que serà necessari en aquest nou context de crisi. D’altra banda, no es pot postergar la reforma de la tributació sobre les rendes del capital, molt regressiva encara, i el disseny de l’impost sobre el patrimoni per a trencar amb les dinàmiques de competència territorial o ineficiències que encara persisteixen.
Notes
Descarregue l’informe Beneficiar-se del sofriment i la seua nota metodològica, que explica com Oxfam ha calculat les estadístiques de l’informe.
Els càlculs d’Oxfam es basen en les fonts de dades més actualitzades i completes disponibles. Les xifres sobre les persones més riques del món s’han extret de la llista de *milmillonarios de Forbes.
Totes les quantitats s’expressen en dòlars estatunidencs i, quan resulta pertinent, s’han ajustat conforme a la inflació utilitzant l’Índex de preus de consum dels Estats Units.
El Banc Mundial defineix la pobresa extrema com la situació dels qui viuen amb menys de 1,90 dòlars al dia.
Els 2.668 milmillonaris (573 més que en 2020) que hi ha hui en el món posseeixen en conjunt 12,7 bilions de dòlars, la qual cosa suposa un augment de 3,78 bilions de dòlars que abans de la pandèmia.
Els 10 homes més rics del món posseeixen més riquesa que els 3100 milions de persones que componen el 40% més pobre de la humanitat.
La riquesa dels 20 milmillonaris més rics del món supera el PIB de tots els països d’Àfrica subsahariana junts.
Una treballadora o treballador que es trobe en el 50% més pobre del món hauria de treballar 112 anys per a obtindre els mateixos ingressos que el que una persona de l’1% més ric aconsegueix en un sol any.
L’elevada informalitat i el volum de treball de cures que recau sobre les dones manté a quatre milions de dones a Llatinoamèrica i el Carib fora del mercat laboral. La meitat de les dones treballadores *racializadas als Estats Units guanya menys de 15 dòlars a l’hora.
Oxfam i Save the Children calculen que la fam podria estar cobrant-se una vida cada 48 segons a Etiòpia, Kenya i Somàlia, països devastats per la sequera.
La meitat de les dones treballadores racialitzades als Estats Units guanya menys de 15 dòlars a l’hora.. Aquesta quantitat és insuficient per a cobrir el cost de vida per a la majoria de les llars, i deixa a milions de famílies als Estats Units per davall del llindar de pobresa.
Segons Gabriel Zucman, les persones més riques del planeta van ocultar quasi 8 bilions de dòlars en paradisos fiscals.
