Assemblea de Cooperació per la Pau ha organitzat aquesta vesprada, al costat de la Universitat de València, una trobada virtual entre tres dones activistes que lluiten pels drets humans en conflictes destacats d’Amèrica Llatina com són els processos de Colòmbia, Guatemala i El Salvador.
En tots ells, les dones romanen en la línia de foc dels conflictes armats, també les defensores dels drets humans que veuen amenaçades les seues vides per la seua implicació per a aconseguir «la necessària participació de les dones en el polític i en el públic», com afirma Nora Saldarriaga, subdirectora de la Fundació Forjant Futurs de Colòmbia, que viu amenaçada per la seua implicació contínua en la denúncia de la vulneració de drets a la qual són sotmeses les persones reclamants de terres a Colòmbia.
En aquest país, les dones són el 51% de la població i, no obstant això, de les terres legalitzades després del conflicte armat, només una quarta part està en mans d’elles, els qui en molts casos fins i tot desconeixen quines terres els pertanyen o quina extensió tenen. «El 60% de la propietat està sense legalitzar, la qual cosa facilita el narcotràfic, l’explotació minera de manera indeguda i altres tipus de corrupció», explica l’activista colombiana.
El feminicidi, crim internacional
Adilia de Las Mercedes, de l’Associació de Dones de Guatemala, denúncia a nivell internacional les greus violacions dels drets humans que pateixen de manera particular les dones, i apunta que, de tot el món, només en la legislació colombiana el feminicidi està tipificat com a crim internacional. «Aquesta llei de feminicidi és exemplar i ve a reparar un buit legal que respon a la problemàtica històrica que els homes maten a les dones», puntualitza.
Per a parlar de la construcció de la pau és «inevitable parlar de la guerra i de l’espai amb absència de guerra», explica Adilia, «perquè per a les dones no hi ha hagut temps de pau». «La pau és signada per homes i entre homes, deixant de costat a les dones, i les violències contra les dones, que es consideren una mica menor, es perdonen entre homes», denúncia.
Veritat, justícia i reparació
No obstant això, la justícia transicional, que és la “justícia imperfecta” –en paraules de Pablo de Greiff, relator de Nacions Unides– per a fer la transició de la dictadura a la democràcia o de la guerra a la pau, es basa en tres principis: la veritat, la justícia i la reparació. I per a això és imprescindible «parlar de memòria, i de fets que han ocorregut en altres llocs del món», insisteix l’activista guatemalenca: «El pas previ sempre és recordar».
Bruna Herrera, de la Col·lectiva d’El Salvador, és una dona guerrillera que va participar de manera activa en el conflicte armat salvadorenc durant una dècada i que actualment continua activa en les lluites que impliquen la defensa dels drets humans, com la despenalització de l’avortament al seu país.
L’activista salvadorenca recorda i comparteix la seua participació en el procés de pau d’El Salvador –on van tindre 12 anys de guerra, des de 1979 a 1992– i vol parlar «de la participació de les dones en aquests 29 anys, després de la signatura dels acords de pau. El moviment feminista havia sigut part activa des de l’inici però va quedar fora del segellat com a pacte masculí».
Feminisme i cooperació
Bruna Herrera afirma també: «Quedar-me només en els processos de pau i en els dolors que va suposar aqueixa experiència haguera sigut molt traumàtic. Reconec el trauma però la meua trobada amb el feminisme em va permetre tindre una mirada crítica i poder escapar de l’amargor». I afig: «Aquest no ha sigut un procés individual, ha sigut un procés col·lectiu». En 1994, quan es van celebrar les primeres eleccions després de la guerra, «reunim el programa més ampli del moviment de dones, també de la dreta», compte Bru Herrera, perquè «només serà possible la pau si s’inclou la veritat de les dones en la veritat social».
També té una mirada crítica Adilia de Las Mercedes, qui afirma que «els avanços de les dones en un lloc del món poden suposar l’avanç de totes les dones», però assenyala la necessitat de «revisar l’interior dels moviments feministes i de la cooperació, des de la perspectiva occidental, perquè desenvolupen de nou un tipus d’extractivisme colonialista, encara que siga amb bona intenció».
Sens dubte, «el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme afecten també el treball que fem les dones en els nostres territoris», apunta Nora Saldarriaga, «però aqueixes estructures hauran de transformar-se i la participació de les dones haurà de ser cada vegada major». La lluita no és recent, reflexiona Adilia de Las Mercedes, sinó que «les dones negres porten anys treballant àrduament, i deixant-se la vida en el camí, per la restitució de les seues llibertats i drets, i les dones indígenes també».
Aquest cicle de trobades virtuals organitzades per ACPP forma part del programa “La defensa dels Drets Humans en el marc de pau de Colòmbia”, posat en marxa en 2018, l’objectiu de la qual és sensibilitzar a la societat valenciana sobre la importància del paper que tenen les persones defensores de drets humans i les seues organitzacions en els processos de construcció de pau.
L’anàlisi d’aquestes dues realitats, Espanya i Colòmbia, –amb un objectiu comú per als qui defensen els drets humans: construir una democràcia amb memòria a través de processos de pau basats en la veritat, la justícia i la reparació– serà el dimecres 20 de gener, a les 17 hores (hora espanyola). És necessària inscripció, des d’ací .
