L’informe “Canvi climàtic: Una crisi en embrió”, elaborat per Acción contra el Hambre, recull els resultats d’un ampli conjunt d’investigacions que analitzen la relació del canvi climàtic i la fam als països més pobres i fràgils: des de les repercussions en la producció d’aliments fins a l’impacte en la igualtat de gènere i en la salut infantil, entre altres àrees.
Sense una acció global concertada, el canvi climàtic continuarà posant en perill l’accés de les persones als aliments i la incidència de les crisis de fam relacionades amb el clima no farà més que augmentar, generant ones migratòries i dificultats en la producció alimentària global.
“És lícit plantejar que la crisi humanitària en països productors i exportadors de productes bàsics acabarà afectant també la resta del món. La crisi climàtica és una crisi global i els seus efectes aquesta vegada no afectaran com sempre només als més vulnerables. És un problema global que requereix respostes i accions globals”, demanda, Manuel Sánchez-Montero, Director d’Incidència i Relacions Institucionals en Acció contra la Fam.
L’informe ofereix un panorama clar de com l’actual situació climàtica afectarà en els pròxims 30 anys a la qualitat de vida, de milions de persones en el món.
Cultius i escassetat d’aigua
En els nivells actuals, per a 2040 el canvi climàtic podria provocar una pèrdua de fins al 50% en el rendiment dels cultius. La producció de blat podria reduir-se un 49% en el sud d’Àsia i un 36% a l’Àfrica subsahariana.
L’escassetat d’aigua afecta actualment a uns 700 milions de persones a tot el món. A més, per a 2040, 700 milions de persones més estaran exposades al risc de sequera.
S’espera així mateix una disminució del bestiar d’entre el 7 i 10% , amb pèrdues econòmiques associades d’entre 9.700 i 12.600 milions de dòlars.
Els que menys contaminen, però els que més pateixen
L’informe ofereix dades concretes de com el canvi climàtic s’està deixant sentir de manera desproporcionada als països més pobres, que, no obstant això, són els que menys contribueixen a la crisi climàtica. De fet, el total de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle dels 27 països més afectats per la fam a penes arriba el 5% de les emissions totals dels membres del G7.
Només en aquests 27 països, més de 117 milions de persones viuen amb un nivell de fam de crisi o pitjor. El canvi climàtic és un factor d’estrés addicional que, unit a prolongats conflictes i la pobresa, contribueix a l’augment de la fam i la inseguretat alimentària.
La crisi climàtica no sols està encarint els preus dels aliments, acabant amb ecosistemes sencers, sinó que està provocant el desplaçament massiu dels insectes portadors de malalties, com la llagosta del desert, la plaga migratòria més destructiva del món que en 2020 va afectar greument les collites especialment a Etiòpia
Salut de les famílies
En 2020, a tot el món 149,2 milions (22%) de xiquets menors de cinc anys patien de retard en el creixement. La reducció en la quantitat i qualitat dels aliments està tenint un impacte en la salut familiar, especialment dels xiquets i xiquetes. La manca de zinc és un risc especial. Per a l’any 2050 les elevades concentracions de diòxid de carboni podrien espentar a altres 138 milions de persones a la manca de zinc, amb una càrrega desproporcionada per als xiquets i dones embarassades o lactants que tenen majors necessitats nutricionals
El canvi climàtic, a més, actua com un multiplicador de les desigualtats entre gèneres. A nivell mundial, una quarta part de les dones econòmicament actives es dediquen a l’agricultura i han de fer front a conseqüències del clima com la pèrdua de collites alhora que solen tindre accés a menys recursos per a fer front a la situació.
Recomanacions:
Com a conclusió, l’informe planteja una sèrie de recomanacions que pretenen ser una anomenada a l’acció davant l’emergència climàtica, entre les quals destaquen:
- Una major implicació dels signants del Tractat de París. Tots els governs han de presentar i complir contribucions determinades a nivell nacional que complisquen la seua part justa de les accions de mitigació necessàries per a limitar l’augment mitjà de la temperatura global a 1.5 °C.
- El nomenament en la COP26 un defensor de les pèrdues i els danys com a agent de consulta i per a crear consens per a l’acció així com l’establiment d’un mecanisme de finançament que permeta fer costat als països més vulnerables.
- La inversió i les polítiques de suport a l’aigua, el sanejament i la higiene (*WaSH), ha de ser una prioritat als països amb una elevada càrrega de malnutrició, amb el suport de donants i organismes multilaterals.
- Els governs i els donants haurien d’invertir en la formació i les eines per a l’adaptació agrícola transformadora, com l’agroecologia, per a garantir la resiliència a llarg termini i la seguretat alimentària i nutricional en les zones més vulnerables als impactes del canvi climàtic en l’agricultura, la pesca i el turisme.
