2024 està sent sens dubte un any convuls, un any que a nivell internacional ha vist copades les portades dels mitjans per la guerra i les violències, i per les més de 70 eleccions que s’han celebrat en diferents llocs del planeta. Potser eixa perspectiva pot ser una bona definició de tot el que ens esdevé, a nivell global i local, perquè sembla que la pau i els valors democràtics necessiten més que mai ser referendats per una ciutadania compromesa, mobilitzada i crítica.
«Una realitat en la qual és més necessària que mai l’empatia i la cooperació entre pobles»
Es complix quasi un any de l’última escalada de violència d’Israel en Palestina, que ha fet tremolar al món i a la qual la ciutadania espanyola ha respost amb mobilitzacions en tots els seus territoris amb unes demandes clares: la pau com a únic camí i la imperiosa necessitat que el Dret Internacional Humanitari, el Dret Internacional dels Drets Humans i el treball de les organitzacions de la societat civil siga respectat, sense excepció. Al costat de Palestina, i ara Líban, no podem oblidar els conflictes que s’estenen en el temps com Ucraïna, Sudan o el Sahel. La realitat és que el planeta patix el major nombre de conflictes des de la Segona Guerra Mundial i milions de persones veuen els seus drets més bàsics retallats. Els discursos bel·licistes, les ja tangibles conseqüències de l’emergència climàtica i el retrocés de drets, han fet que el nombre de persones desplaçades en el món aconseguisca la seua xifra més alta de la història; més de 117 milions, segons ACNUR, sent la major part desplaçades internes.
Una realitat en la qual és més necessària que mai l’empatia i la cooperació entre pobles, a pesar que les organitzacions que treballen per la defensa dels drets humans estiguen patint en multitud de països com Nicaragua, el Perú, Guatemala, Hongria, Paraguai, Palestina o Tanzània una persecució política, precisament pel seu treball.
«La pau, la justícia social i la solidaritat són els valors que haurien d’acaparar les portades dels mitjans; eixos principis que han edificat les societats modernes, en els quals creem i sobre els quals volem continuar treballant»
S’ha creat un caldo de cultiu perfecte per als qui volen fer proliferar les narratives d’odi, i la por es convertix en una ferramenta potent de desinformació massiva; que es nodrix moltes vegades de l’apatia i indiferència dels qui callen davant estes lògiques discursives. Davant això, de nou, la pau, la justícia social i la solidaritat són els valors que haurien d’acaparar les portades dels mitjans; eixos principis que han edificat les societats modernes, en els quals creem i sobre els quals volem continuar treballant. Les dades de l’última enquesta del CIS, de setembre de 2024, llancen un missatge esperançador, perquè més del 70% de les persones enquestades asseguren que s’haurien de fer majors esforços per a ajudar a desenrotllar-se a les regions que patixen majors desigualtats. Enfront dels esforços d’alguns sectors, la solidaritat continua sent un senyal identitari dels nostres territoris.
És des d’eixe prisma des del qual hem de reclamar una resposta política a l’altura de la seua ciutadania, i el compliment de les obligacions adquirides a nivell internacional, estatal, autonòmic i local. Amb un objectiu del 0,7% del PIB destinat a AOD per a 2030, establit en la Llei 1/2023 de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global i en legislacions autonòmiques, la realitat dels pressupostos estatals i autonòmics dedicats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) en este 2024 és una vertiginosa retallada que semblara amenaçar amb el desmantellament públic de la cooperació. 10 de les 17 Comunitats Autònomes han congelat o retallat els seus pressupostos destinats a AOD, la mitjana del percentatge destinat per les CCAA a AOD en 2024 se situa en el 0,12% i 6 d’elles destinen un pressupost inferior al 0,06%.
«Les cooperacions descentralitzades han sigut històricament una singular característica del sistema de cooperació espanyol»
Unes xifres poc encoratjadores que motiven la nostra mobilització com a societat civil i ciutadania activa per a apostar per estratègies d’incidència i comunicació que facen que els governs autonòmics adquirisquen majors compromisos, a nivell pressupostari i polític. Alguns d’ells han marcat la senda a seguir, com Galícia amb la seua Llei 10/2021 de l’acció exterior i de la cooperació per al desenvolupament, Euskadi amb la seua Llei 3/2024 de Cooperació i Solidaritat, Extremadura amb la seua Llei 3/2023 de Cooperació i Solidaritat Internacional, o sumant esforços que, si bé encara lluny d’eixe 0,7% (les millors dades són del 0,35%), suposen un camí d’increment gradual.
No hem d’oblidar que les cooperacions descentralitzades han sigut històricament una singular característica del sistema de cooperació espanyol, i l’aportació de fons de la qual públics ha sigut crucial per a totes les entitats dedicades a la cooperació, l’acció humanitària i l’educació per a la ciutadania global des dels enfocaments feministes, de drets humans, ecologista i de pau. Un senyal que ha de tornar a recobrar la seua importància, permetent l’articulació i participació social en les diferents esferes i nivells.
Propostes per a una cooperació descentralitzada transformadora
La voluntat social ha quedat manifesta, i es reforça en cada acte i resposta de solidaritat davant les crisis que pretenen qüestionar la pau social; ha arribat el moment que eixa voluntat siga arreplegada per les autoritats públiques en forma de compromisos.
Per això, en el marc de la XIX Trobada de la Xarxa de Coordinadores Autonòmiques d’Organitzacions per al Desenrotllament (*ECA), llancem les següents demandes i propostes als governs autonòmics i locals:
- Complir amb el compromís del 0,7% i amb els objectius marcats pels plans i legislacions autonòmiques. Els governs autonòmics i locals han de ser conseqüents i donar compliment als compromisos adquirits. Lluny d’utilitzar la cooperació internacional com a moneda de canvi en els pactes entre partits, en un exercici de transparència i coherència han de complir amb aquelles responsabilitats assumides en el si dels seus plans directors i legislacions; especialment en matèria pressupostària. La deriva presa pels governs d’Aragó, Canàries, Madrid o Múrcia han de revertir-se urgentment, i donar pas a una política de cooperació compromesa i responsable.
- Enfortir els programes humanitaris i de construcció de pau. En este context de conflictes creixents i augment de gasto militar, les retallades en les polítiques de cooperació no sols soscaven els esforços per promoure la pau, treballar per al desenvolupament sostenible i proporcionar ajuda humanitària, sinó que també debiliten la confiança en el sistema multilateral. És urgent fer passos ferms, recolzats per accions concretes i finançament adequat des de l’enfortiment de les polítiques de cooperació descentralitzades, que asseguren el compliment de les obligacions internacionals i afrontar els desafiaments globals des dels territoris i una perspectiva solidària i coordinada.
- Contribuir a l’alto-el-foc permanent en Palestina, parar l’escalada de violència a Orient Pròxim i posar fi al comerç d’armes amb Israel. En el mes en què es complix un any des de l’inici d’una escalada de violència sense precedents, estenent-se a altres llocs, reclamem mesures urgents emmarcades en els 5 punts demandats per les organitzacions de la societat civil: un alto-el-foc immediat i permanent, que contribuïsca a frenar l’escalada de violència que s’està estenent a la regió; un accés humanitari suficient i sostingut; el respecte al Dret Internacional Humanitari i dels drets humans; la fi del comerç d’armes amb Israel; i una solució negociada al conflicte.
- La solidaritat enfront de la por. Davant l’auge de discursos de desinformació, és fonamental apostar per narratives que construïsquen i reforcen els llaços de solidaritat entre pobles i territoris. Una manifestació dels valors que mouen a la ciutadania i que han construït la societat que som. Una resposta sòlida abans les amenaces o intents de fer callar als qui lluiten per la pau, els drets humans i la sostenibilitat de la vida.
- La participació i sostenibilitat dels espais cívics. Les ONGD han de tindre garantida la seua seguretat i la sostenibilitat del seu treball en els contextos més complexos, i això implica, a més d’un reforç inapel·lable dels valors democràtics i el respecte del Dret Internacional Humanitari, un suport pressupostari i uns mecanismes accessibles i coherents de finançament, que permeten a entitats grans i xicotetes accedir a les convocatòries de finançament públic sense obstacles ni missatges de deslegitimació.
- Coherència de polítiques. Instem les administracions públiques que contemplen este principi i l’acompanyen de mesures concretes que fomenten l’economia social i el comerç just. Per a donar suport a este compromís polític, des de la Xarxa de Coordinadores Autonòmiques de *ONGD, ens comprometem a impulsar iniciatives de gestió en les nostres coordinadores i organitzacions en coherència amb els nostres valors i sobre la base dels criteris de consum responsable, conscient i crític. Hem d’avançar cap a opcions de comerç just, economia social i alternativa, consum ecològic i la gestió dels nostres fons en entitats de banca ètica i no militarista i iniciatives cooperativistes. Reforçant així la nostra influència en governs autonòmics i municipals per al foment de la compra pública responsable que supose la inclusió de clàusules ètiques, socials i ambientals en els processos de contractació pública i el suport a les emergents economies transformadores.
- Una cooperació transformadora. És imperant apostar per uns prismes que construïsquen una cooperació realment transformadora. Per a això és necessari que les polítiques de cooperació tinguen com a objectiu un desenrotllament sostenible, es consoliden des dels enfocaments feministes, ecologistes i basats en drets i pau. Volem una cooperació que pose en el centre la vida, entenent que vivim en un món interconnectat en el qual, per tant, necessitem una mirada interseccional d’anàlisi per a fer front a les múltiples realitats existents i al seu impacte.
Com a Xarxa de Coordinadores d’Organitzacions per al Desenvolupament els nostres compromisos són la solidaritat, els drets humans, la igualtat i la sostenibilitat de la vida i del planeta. Assumim la responsabilitat que això implica, també en el nostre treball diari per a fer front als desafiaments i apostar per la transformació social.
Per això, continuem apostant per una cooperació en la qual creem, que ens permet acostar-nos, organitzar-nos i crear una cosa molt més gran. La realitat ens interpel·la, els nostres territoris es mobilitzen i volem continuar treballant per un món que no deixe a ningú #arrere.
