Des de fa poc més d’una dècada, el Magreb està vivint un augment progressiu de la seua població lligat, entre altres coses, a l’arribada de persones migrants. Gràcies al seu dinamisme socioeconòmic i la seua localització geogràfica, en un dels principals corredors migratoris entre Àfrica i Europa, països com Tunísia ja són una destinació comuna per a una bona part de la migració subsahariana i magrebina. No sempre per elecció de qui migra, sinó també per l’enduriment de la política migratòria europea que actua com a factor dissuasiu i obstacle per a creuar el Mediterrani.
Aquesta creixent multiculturalitat s’està convertint en tot un repte per a Tunísia, on, malgrat els avanços socials i jurídics en tema de promoció dels drets, el nivell de desigualtat continua mantenint-se alt, afectant sobretot dones i persones migrants.
Economia informal i tracta
Encara que la majoria dels ingressos a Tunísia es produeixen de manera regularitzada, la dificultat d’obtindre una autorització per a treballar i la seua legislació restrictiva dificulten la contractació regular de persones estrangeres. Per a elles, passar d’una estada regular a una irregular és molt comuna. Així com veure’s obligades a recórrer al sector de l’economia informal, o, pitjor, a xarxes criminals de trànsit o tracta humana, per a trobar una eixida a una situació d’estancament, amb totes les conseqüències que això provoca en termes de violacions dels seus drets. No cal aprofundir molt per a trobar-se amb la història d’una dona enganyada amb la promesa d’una bona faena i finalment explotada com a treballadora de la llar i les cures, , tancada forçosament en alguna llar al Magreb. I com aquesta, moltes més persones, que acaben convertint-se en el combustible d’una maquinària socioeconòmica que beneficia a poques persones, explotant a la majoria.
“Revolució de la dignitat”
Es tracta de fets destacables en un país, Tunísia, que ha viscut una revolució sota el lema “revolució de la dignitat”, i que lluita per la defensa de la població tunisiana en situació administrativa irregular a l’estranger, al mateix temps que guarda silenci respecte als drets del col·lectiu migrant en el seu propi territori.
Destacar a més que la inestabilitat política dels últims anys, amb la conseqüent dissolució del parlament el 25 juliol de l’any 2021, una crisi econòmica sense precedents, una nova constitució que retrocedeix en drets democràtics i de la societat civil cap a un model presidencialista, sumat a les recents eleccions amb una escassa participació de l’11% de la població, a més de les ja instaurades seqüeles de la pandèmia *Covid19, deixa la problemàtica del sector migratori com una de les últimes prioritats del país.
Davant el buit normatiu i d’acció estatal, és la societat civil qui ha pres la iniciativa de prestar serveis que contribuïsquen a pal·liar la situació de reculada dels drets de les persones migrants i contribuir a la cohesió social. Es tracta d’organitzacions tant grans com xicotetes i cada vegada, més actives i visibles. En aquestes ha decidit centrar-se l’estratègia d’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) de cooperació amb el Magreb, al mateix temps que continua fent incidència perquè els Estats de totes dues ribes del Mediterrani assumisquen la seua responsabilitat de protegir cada dona i a cada home resident en el seu territori.
Projecte Idmaj
És justament est l’objectiu del projecte Idmaj, “inclusió” en àrab, una col·laboració de cooperació sindical entre 5 organitzacions valencianes i tunisianes. Una paraula que remet a la posada en marxa de processos per a garantir la igualtat d’oportunitats i recursos de totes les persones de manera plena en la vida social, cultural, econòmica i política d’una societat.
Des de 2020 les entitats que participen en aquesta intervenció han actuat en diversos fronts. D’una banda s’han enfortit els Punts Focals de Migració de la Unió General de Treballadors de Tunísia (UGTT), principal sindicat tunisià, i les Antenes de l’Observatori contra les violències cap a les dones de l’Associació Tunisiana de Dones Democràtiques (ATFD), augmentant les competències del personal tècnic i la seua visibilitat social.
Paral·lelament més de 50 persones migrants a Tunísia han participat en cursos d’aprenentatge lingüístic, de formació professional regulada, i de desenvolupament empresarial, promoguts per l’Associació per al Lideratge i la Democràcia Africana (ALDA).
Des d’Espanya, el personal dels Centres d’Informació a la població Treballadora Estrangera a Espanya (CITES) de Comissions Obreres ha donat suport a aquest procés gràcies a l’intercanvi amb els Punts Focals del sindicat UGTT, compartint els seus coneixements sobre acompanyament sindical a persones migrants. Al mateix temps, ACPP i la Fundació Pau i*Solidaritat, juntament amb el sindicat UGTT, s’han encarregat de fer arribar les reivindicacions de la població migrant i de les dones treballadores de la llar i les cures a Tunísia a la Unió Europea, perquè l’Agenda Mediterrània siga un instrument real de protecció i reconeixement dels seus drets.
Col·laboració mediterrània
Aquesta xarxa de col·laboració mediterrània ha tingut el seu cim en una trobada que va tindre lloc a la fi de novembre de 2022 a Tunísia. Més de 70 representants del sector de la migració, provinents de Tunísia, el Marroc, Itàlia i Espanya, es van reunir amb la intenció de definir un pla d’acció d’incidència política, per a l’adopció de polítiques migratòries justes al país magrebí.
La trobada ha servit a més per a afermar les aliances en el si de la Red Sindical de Migraciones Mediterráneas Subsaharianas (RSMMS), una de les xarxes més extenses de col·laboració nord-sud del Mediterrani entre organitzacions sindicals compromeses amb la defensa dels i les persones migrants treballadores.
El projecte dona continuïtat al llarg recorregut de treball d’ACPP al Magreb, especialment al Marroc, on la col·laboració amb organitzacions locals de la societat civil en la promoció dels drets del col·lectiu migrant porta anys impactant positivament en la protecció dels seus drets, amb una forta mirada *interseccional. El treball realitzat a Tànger i Nador, zones frontereres i on la vulneració dels drets del col·lectiu és flagrant, ha sigut i continua sent un eix prioritari per a ACPP a la regió.
La importància i la urgència de continuar treballant en aquest sentit han espentat a més a ACPP a replantejar-se el seu posicionament quant a les polítiques migratòries i els seus efectes al Mediterrani. És per això que des de fa uns mesos s’està treballant per a la definició d’un Pla Estratègic Regional d’ACPP sobre Migració al Magreb. El Pla veurà la llum en els pròxims mesos, però els bons resultats del projecte IDMAJ a Tunísia i de la resta d’intervencions al Marroc apunten al fet que es tracta d’una aposta encertada, encara que quede molt camí per recórrer.
ACPP porta més de vint anys treballant al Magreb impulsant, en l’etapa més recent, un procés de construcció de respostes compartides a problemes comuns. L’aposta és ara treballar perquè la migració deixe de ser un camí d’espines, o fins i tot de mort, per als qui l’emprenen, i passe a ser considerada i tractada com el factor crucial de creixement i desenvolupament que realment és.
El projecte “Idmaj: contra les violències econòmiques i socials cap a les dones i persones migrants” ha sigut finançat per la Direcció General de Cooperació Internacional al Desenvolupament de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una intervenció impulsada per Assemblea de Cooperació per la Pau, en consorci amb la Fundació Pau i Solidaritat del País Valencià i amb les organitzacions tunisianes ALDA, ATFD i el sindicat UGTT.
