Cooperació europea: perillosa tendència al neocolonialisme

Cinc dècades després d’assumir el compromís del 0,7%, la mitjana europea se situa en un 0,51%. Espanya només aconseguix un 0,24%

Les dades de l’Informe AidWatch 2024, realitzat per la xarxa d’ONG de Desenvolupament europees CONCORD, mostren una Europa allunyada dels compromisos assumits en matèria de cooperació

Les recents declaracions de Jozef Síkela, del candidat a comissari europeu per a esta política, deslliguen la veu d’alerta. “L’objectiu principal d’eixa cartera és garantir la seguretat econòmica d’Europa i obrir nous mercats a les empreses europees”, ha manifestat. L’informe posa de manifest una tendència creixent en este sentit: més d’un de cada cinc euros no contribuïxen en absolut al desenvolupament dels països receptors i sí als interessos comercials o polítics dels països donants

Les xifres de l’informe AidWatch 2024 retraten una història alarmant. Fa 50 anys, els països “econòmicament avançats” es van comprometre a destinar el 0,7% de la seua Renda Nacional Bruta a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Cinc dècades després, els fons europeus destinats a tal fi continuen sent clarament insuficients. La mitjana se situa en un 0,51%. Esta xifra se suma a una tendència de dècades d’infrafinançament que, segons les dades de l’informe, ha fet que els països que havien d’haver rebut eixos fons hagen perdut més de 1,5 bilions d’euros des que es va firmar eixe compromís, en 1975.

Les declaracions del candidat a comissari d’Associacions Internacionals, Jozef Síkela, fan témer una tendència creixent cap a una postura que entén la cooperació no com una política de justícia global, sinó com un mode de:

“garantir la seguretat econòmica d’Europa, la diversificació de matèries primeres i l’obertura de nous mercats per a les empreses europees”.

Però això és només una part de la història. Les xifres generals oculten una altra dada molt preocupant: més de 18.900 milions d’euros declarats pels països europeus com AOD no ho són en realitat. Més d’un de cada cinc euros no contribuïxen al desenvolupament dels països receptors, sinó als interessos comercials o polítics dels països donants. L’Informe AidWatch considera que es corre un risc elevat que les decisions en matèria de cooperació “responguen als propis interessos comercials o polítics dels Estats de la UE”.

Esta situació afecta també a les institucions de la UE que contemplen més de 4.000 milions d’euros com a cooperació quan en realitat no responen als criteris establits per a considerar-la com a tal. Les declaracions del candidat a comissari d’Associacions Internacionals, Jozef Síkela, fan témer una tendència creixent cap a una postura que entén la cooperació no com una política de justícia global, sinó com un mode de “garantir la seguretat econòmica d’Europa, la diversificació de matèries primeres i l’obertura de nous mercats per a les empreses europees”.

L’informe també posa l’atenció en una qüestió preocupant: els beneficis de la cooperació corren un greu risc perquè altres polítiques dels Estats europeus no contribuïxen al desenvolupament, la pau, la garantia dels drets humans, la igualtat entre homes i dones o la protecció del planeta. Esta situació s’entén de manera molt clara quan observem les causes dels processos migratoris: la responsabilitat dels països europeus en l’emergència climàtica, els conflictes o l’escassetat de recursos hauria de guiar les decisions polítiques en un moment en el qual Europa es planteja la instauració de camps de reclusió de persones migrants fora del territori europeu.

Marge de millora per a España

España també ha de fer els seus deures. Encara que, des de l’aprovació de la Llei de Cooperació al Desenvolupament l’any passat, s’ha avançat en el desenvolupament normatiu, encara queda un camí per recórrer: 2023 va ser un any de retrocessos quantitatius; es va perdre la senda del creixement de la AOD dels últims anys baixant un 19% respecte a l’any anterior i situant el percentatge en un 0,24%, cosa que significa menys de la mitat de la mitjana a la UE i encara més allunyat del compromís del 0,7% establit per la Llei.

El recent anunci del Govern sobre el sostre de gasto, situat en un 3%, fa témer que el necessari increment en els fons de cooperació puga perillar enfront d’altres compromisos, com el gasto militar que pot superar el 2%.

Com a element positiu el percentatge de “ajuda unflada”, és a dir, aquella que no contribuïx realment al desenvolupament, ha descendit significativament (passa d’estar per damunt del 25% a un 8%). Els fons destinats a cooperació han d’avançar ja cap al 0,7% compromés per Llei. Eixe creixement ha d’assentar-se en bases sòlides com l’enfortiment de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i l’augment de partides que contribuïxen de manera efectiva al desenvolupament, com aquelles destinades a la construcció de la pau, la justícia de gènere o la protecció del planeta.

Conferència de Finançament per al Desenrotllament: oportunitat per a un gir de timó

Malgrat tal context, existixen raons per a l’esperança. L’any vinent, Sevilla acollirà la IV Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenrotllament, deu anys després de l’anterior, celebrada a Addis Abeba en 2015. Serà una excel·lent oportunitat per a revisar els compromisos i ajustar-los als enormes desafiaments mundials que enfrontem. Vivim el major nombre de conflictes des de la II Guerra Mundial, l’emergència climàtica suposa #greu conseqüències per a milions de persones, les democràcies es debiliten i els valors que van veure nàixer a la UE es trontollen. Fer front a tot això des de la cooperació i la construcció de polítiques econòmiques, comercials, migratòries… que garantisquen els drets humans, la protecció del planeta i la pau és fonamental.

Recomanacions en un context de múltiples crisis

ESPANYA

  • Aconseguir el 0,4% de la RNB en 2025; almenys, el 0,55, en 2027; i el 0,7% en 2030.
  • Enfortir els enfocaments feministes, ecologistes, decoloniales, de pau i d’educació per a la ciutadania global.
  • Enfortir a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament amb fons, capacitats i en la seua estructura.
  • Posar en marxa el VI Pla Director de la Cooperació Espanyola i completar la reforma del sistema garantint la participació de la societat civil.
  • Jugar un paper ambiciós i facilitador en la IV Conferència de Finançament per al Desenvolupament de 2025, a Sevilla

EUROPA

  • Complir els compromisos i aconseguir el 0,7% per a cooperació.
  • Deixar de comptabilitzar com a Ajuda Oficial al Desenvolupament el que no és.
  • Garantir que totes les actuacions contemplades com a cooperació contribuïxen a disminuir la pobresa, a fomentar la igualtat, la protecció dels drets humans, la pau, etc.
  • Destinar finançament adicional a qüestions climàtiques.
  • Augmentar les donacions i no substituir-les per préstecs.

La IV Conferència de Finançament per al Desenvolupament tindrà lloc a Sevilla, del 30 de juny al 3 de juliol. Els debats i acords que es prendran en esta Conferència seran fonamentals per a temes clau com l’arquitectura financera internacional, el deute, la fiscalitat, l’ajuda oficial al desenrotllament, els enfocaments transversals com els feministes i de drets humans, aspectes ambientals, ciència i tecnologia, i altres qüestions sistèmiques seran clau en els pròxims anys.

,

Desplaça cap amunt