La fotografia que ofereix l’Informe presenta més ombres que llums: la tendència a la recuperació es manté des de 2015, encara que amb molta timidesa. En alguns casos, el punt de partida és tan baix que el canvi a penes es percep en termes percentuals. Amb una mitjana de 0,11% destinat a cooperació en 2019 i de 0,10% l’any anterior, l’estudi mostra que els fons es troben molt lluny del compromís del 0,7%. Aqueixa recuperació, per tant, és clarament insuficient sobretot en un moment en el qual la crisi provocada per la pandèmia exigeix respostes fermes que frenen les desigualtats i la pobresa.
D’altra banda, en comparar el millor percentatge global històric -que es va produir en 2008, amb una mitjana de 0,28%- observem que la tímida tendència de millora no respon ni al creixement econòmic ni a les enormes necessitats del moment. És necessari un major esforç.
El suport que ofereixen les ONG és crucial en un moment en el qual la crisi afecta directament a poblacions que ja patien situacions extremes. No enfortir la cooperació suposarà un impacte directe sobre les condicions de vida de milers de persones.
Zoom sobre les comunitats autònomes
Per damunt del 0,20%: Euskadi, Extremadura i Navarra.
Entre 0,10% i 0,19%: Andalusia, La Rioja, Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears.
Per davall de 0,09%: Cantàbria, Aragó, Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia i Canàries.
Quant suposa el pressupost de cooperació per persona i any?
Més de 10 €. Euskadi, la Comunitat Foral de Navarra i Extremadura.
Entre 6 € i 1 €, on se situen la majoria de les CCAA amb una mitjana 3,93 € en 2019. Ací se situen La Rioja, Andalusia, el Principat d’Astúries, Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Cantàbria, Aragó, Castella i Lleó, Galícia i Castella-la Manxa.
Menys d’1 €. Comunitat de Madrid, Canàries i la Regió de Múrcia, amb una mitjana de 0,46 € en 2019.
Alertem: els riscos de no reforçar la cooperació
La tendència a la nul·la o tímida recuperació ens fa donar la veu d’alerta. Existeix un risc que, en el context actual, la política de cooperació puga ser novament utilitzada com a moneda de canvi i que, amb l’excusa del “primer els d’ací” es reduïsca significativament el seu pressupost. Això seria un gravíssim error, perquè si alguna cosa ha demostrat la pandèmia és que tothom ix d’això o no ix ningú. D’altra banda, l’anàlisi de les dades demostra la necessitat de reforçar les capacitats del sistema per a aconseguir majors nivells d’execució i eficàcia.
La cerca de dades per a aquest informe ha sigut extremadament complexa el que demostra l’escassa transparència i la nul·la homogeneïtat en els mecanismes de mesurament.
La necessitat d’un canvi de rumb
En un context marcat per la complexitat de la crisi mundial i, coincidint amb el procés de reforma del sistema de cooperació, és un deure garantir el reforç d’aquesta política pública des de tots els seus àmbits d’actuació (inclòs l’autonòmic i local).
Per això, demandem, entre altres mesures:
- Recuperació dels fons i aprovació d’un calendari de compliment cap al 0,7%, en coherència amb el suport ciutadà a aquesta política pública.
- Compromisos concrets amb l’enfortiment de l’educació per a la ciutadania global, una qüestió clau en un context en el qual augmenten els discursos d’odi.
- Reforç de les capacitats. No podem continuar amb les capacitats de fa anys.
- Millorar la transparència. És urgent crear mecanismes de transparència sobre els fons destinats a aquesta política pública.
- Homogeneïtzar criteris per a comptabilitzar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament autonòmica. No podem analitzar amb detall i amb perspectiva si no comptem amb les mateixes dades o no es comptabilitza de manera adequada.
- Flexibilitzar la burocràcia. Els procediments i requisits han de revisar-se per a facilitar el treball de tots els actors implicats en la cooperació.
En la web de la Coordinadora estatal, pots trobar més informació.
Consulta l’informe en aquest enllaç.
