Construint un món de dones a República Dominicana

Els projectes de gènere que ACPP desenvolupa al país responen a les dones en el seu conjunt i perseguixen reforçar-les, unir-les, informar-les i articular-les perquè siguen elles les que defenguen i amplien els seus drets.

República Dominicana continua classificada en l’Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides en la posició 80 del rànquing que inclou 191 països. La imatge que tenim del país ens mostra platges d’infart, vegetació voluptuosa, descans i oci acompanyats per un bon còctel. Mai veiem les tones de plàstic que generen diàriament els i les habitants del país, ni les bosses de pobresa extrema, ni la violència, ni l’analfabetisme. No les veiem perquè s’amaguen de manera sistemàtica i traïdorenca. Més difícils d’amagar són els índexs de Desigualtat de gènere, on se situa en el número 106, és a dir un 40% més baix que en l’IDH. Com pot haver-hi desenvolupament humà alt si la mitat de la població patix desigualtat en categories claus del benestar com són la salut, l’educació i la participació en espais de presa de decisions?

Això té conseqüències tan difícils de digerir com que el 22% de les dones entre 12-19 anys han estat embarassades. També costa acceptar que elles tinguen menys accés a càrrecs públics, tant que el percentatge de dones alcaldesses se situa en el 13,3% i només existeix un 23,5% de participació de dones en el màxim òrgan judicial. Un 17,4% de dones que viuen a la ciutat no disposa d’ingressos propis i eixe percentatge augmenta al 21,3% per a les dones que viuen en el camp. Estes dades ens diuen també que la desigualtat de gènere és transaccional i travessa tots els sectors socioeconòmics: no es tracta només d’una feminització de la pobresa sinó d’una feminització de la desigualtat enquistada en un masclisme tenaç, superb i feroç, que ni tan sols es preocupen a dissimular.

De la mà amb esta afirmació absolutista, els projectes de gènere que ACPP desenvolupa al país juntament amb les seues sòcies locals responen a les dones en el seu conjunt i perseguixen reforçar-les, unir-les, informar-les i articular-les perquè siguen elles les que defenguen i amplien els seus drets. Alguns projectes del 2023 han sigut molt valents en un context de retrocés en el sector dels drets sexuals i reproductius com és el que s’ha dut a terme amb el Centre d’Investigació per a l’Acció Femenina (CIPAF), finançat per l’Ajuntament d’Oviedo, i que ha permés disposar d’una plataforma web de difusió de contingut educatiu i de servicis sobre drets sexuals i reproductius dirigida a educadores, mares i institucions educatives.

En la mateixa línia estem a punt de començar un projecte, finançat per l’AECID, amb la nostra sòcia PROFAMÍLIA, de reforç de la cadena de prevenció, atenció i sanció de les violències basades en gènere (VbG) i que tindrà un component de salut -a través de l’aprovació del protocol normes per a l’atenció integral en salut de les persones en situació de VbG i formació del personal sanitari-, un component de justícia i policia, -a través d’un estudi sobre les causes del baix percentatge de denúncies de VbG judicialitzades, analitzant-se el funcionament dels centres d’entrevistes forenses del Poder Judicial i es formarà a tot el personal que opera els 15 Centres existents al país- i un tercer component a través del qual s’involucrarà a legisladors i legisladores del Congrés i OSC de l’àmbit feminista per a generar anàlisi tècnica i debat social entorn de la necessitat de l‘aprovació d’una Llei Integral de Violència contra la Dona.

Amb fons de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, i gràcies a la tenacitat de la nostra sòcia local CIUTAT ALTERNATIVA que posa a les dones en el centre de la millora de l’espai urbà, s’està treballant per a incrementar el nombre de dones en taules de discussió sobre canvi climàtic i gestió de riscos, i es promourà la presència de dones en espais de presa de decisió relatius a les polítiques públiques d’urbanisme i en el moviment social que lluita contra els desallotjaments forçosos.

En la zona rural s’està estructurant el moviment llaurador i acompanyant-lo perquè siga legal, perquè estiga més articulat i perquè siga més femení. La nostra sòcia local Centre d’Estudis i Promoció Social (CEPROS) ha estat incorporant accions per a promoure la paritat en els llocs de comandament del moviment llaurador, que seran reforçades gràcies a un diagnòstic sobre les bretxes de gènere en el moviment llaurador, realitzat en el marc d’un projecte de la Xunta de Galícia, i que permetrà afinar les necessitats i el reforç que es ve donant a les juntes llauradores perquè es visten de morat.

Finalment, en la zona de frontera s’està treballant amb la nostra sòcia local Save the ChildrenRD amb fons de l’Ajuntament de València, i de manera incipient amb fons de la Generalitat Valenciana, per a la protecció dels drets de les persones refugiades, migrants o desplaçades amb èmfasis en dones i per a la prevenció del tràfic xiquets, xiquetes, adolescents i dones en zones no sols turístiques sinó amb un enfocament més holístic vinculat a factors econòmics, d’integració social i geogràfics, entre altres.

Tot un treball emmarcat en l’estratègia d’ACPP per a aconseguir que la igualtat de gènere es constituïsca com un dret fonamental i imprescindible per a aconseguir un desenvolupament humà sostenible.

,

Desplaça cap amunt