Colòmbia necessita un model de reparació integral per a les víctimes de violència sexual del conflicte armat

El Programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament Dones Construint en Pau té com un dels seus objectius principals promoure l’accés de les dones víctimes de violència sexual al Sistema Integral de veritat, Justícia, Reparació i No Repetició.

A pocs dies de les eleccions presidencials, la importància de la implementació de l’Acord de Pau es fa encara més palesa. La falta d’implementació de les mesures de gènere de l’Acord de Pau és un tema que el moviment de dones i feminista del país ve denunciant. De fet, la reparació a les dones víctimes de violència sexual en el marc del conflicte armat és un dels grans temes pendents.

Per això, el Programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament Dones Construint en Pau[1] té com un dels seus objectius principals promoure l’accés de les dones víctimes de violència sexual al Sistema Integral de veritat, Justícia, Reparació i No repetició (*IVJRNR) creat per a la implementació de l’Acord de Pau. Adriana Benjumea Rúa, advocada feminista i codirectora de la Corporació Humanes, organització que fa part del Programa, ens explica que la “cerca de la justícia per a les víctimes de violència sexual ha sigut una lluita abans de la signatura de l’Acord, durant la signatura i hui en la seua implementació” perquè les víctimes “puguen tindre resposta en el model transicional”.

I, què és el model transicional? Segons el Ministeri de Justícia i el Dret de Colòmbia, “la justícia transicional posa a disposició una sèrie de mecanismes i eines especials que permeten enfrontar el llegat de violacions massives als drets humans, buscant el reconeixement de les víctimes i la construcció de confiança entre els ciutadans, i entre aquests i l’Estat”. El problema es dona quan aquests mecanismes i eines no funcionen íntegrament. De fet, només el 20% del total de les mesures de gènere de l’Acord de pau -122- estan sent implementades adequadament.

Davant aquesta situació, les associacions integrants del Programa Dones Construint en Pau van impulsar juntament amb la xarxa OIDHACO[2] l’enviament d’una carta a Iván *Duque, president colombià, per part de quaranta-cinc europarlamentaris i europarlamentàries per a sol·licitar-li un major compromís amb la implementació integral de l’Acord de Pau, específicament de les mesures de gènere.

Aquesta és una de les moltes accions dutes a terme pel Programa, que té com a zones d’intervenció a Colòmbia les regions de muntanyes de María, Magdalena Mitjà i Litoral Pacífic, tres zones especialment afectades pel conflicte armat. Entre altres accions, el Programa ha donat suport a l’elaboració d’informes que recullen casos de víctimes de violència sexual, destinats tant a la Comissió de la Veritat com a la Jurisdicció Especial per a la Pau -dues dels mecanismes del ja esmentat Sistema Integral per a la Pau-. Aquest treball té com a objectiu impulsar l’accés a la justícia i la reparació per a les víctimes de violència sexual. “Estem en el procés de documentació de vint casos de violències sexuals per a entregar a la Comissió de la Veritat”, puntualitza Julia Eva Cogollo Cabarcas, responsable de Gènere i DDHH de Moviment per la Pau- MPDL Colòmbia, organització parteix del Programa.

La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) té el repte de superar la impunitat històrica de la violència sexual, la violència reproductiva i altres violències motivades en la sexualitat de les víctimes. Per això, des del Programa, juntament amb l’Aliança Cinc Claus[3], es posa l’accent en la urgència que la JEP òbriga un cas nacional per violència sexual, violència reproductiva i altres formes de violència relacionades amb la sexualitat de les víctimes. És important recalcar que els crims sexuals no van ser danys col·laterals a la guerra, “van ser part de la guerra mateixa”, explica Adriana Benjumea Rúa.

Benjumea, advocada i investigadora feminista, explica que es ve exigint “fa més de dos anys” per la qual cosa és “urgent que, a cinc anys de la signatura de l’Acord de Pau, la Jurisdicció faça aqueix pas”. “Les víctimes estan esperant”, afig. Les associacions del Programa, a més, constaten que l’Estat desatén a la majoria de les víctimes de violència sexual, ja que, actualment, portar un cas davant la JEP implica costos en diners i temps difícils d’assumir per a moltes dones del país, especialment les que viuen en zones rurals. Així mateix, l’Estat no contempla accions d’atenció als impactes psicosocials que el conflicte armat ha tingut en la vida de les dones, especialment en la de les víctimes de violència sexual. Per això, el Programa “les secunda fonamentalment en l’accés a la Jurisdicció Especial per a la Pau, però també en el procés psicosocial, d’acompanyament, de recuperació emocional, com a part també de la reparació integral”, afig Adriana Benjumea Rúa.


[1] El Programa de cooperació internacional al desenvolupament Dones Construint en Pau, una aliança per a la protecció, participació política i accés a la veritat i justícia a Colòmbia, és dut a terme per dues organitzacions d’Espanya (Moviment per la Pau – MPDL– i Atelier ONGD) i altres tres organitzacions de Colòmbia (Sisma Dona, Corporació Humanes i Xarxa Nacional de Dones); amb el cofinançament de la Generalitat Valenciana.

[2] L’Oficina Internacional dels Drets Humans – Acció Colòmbia (OIDHACO) és una xarxa d’incidència amb més de 35 membres europees i internacionals, amb una representació en 11 països.

[3] L’Aliança Cinc Claus per al tractament diferencial de la violència sexual contra les dones i xiquetes víctimes de la violència sexual en l’Acord Final de Pau està conformada per Colòmbia Diversa, la Corporació Humanes, la Corporació Sisma Dona, Women’s Link Worldwide i la Xarxa Nacional de Dones.

, ,

Desplaça cap amunt