De fet, CEAR assenyala en el seu XXIII Informe Anual que la intensificació dels conflictes, la violència, la inestabilitat política i les violacions de drets humans van donar lloc, un any més, a xifres rècord de desplaçament forçós a nivell mundial: més de 123 milions de persones desplaçades de les seues llars a la fi de 2024, la gran majoria dins del seu propi país, i els qui van fugir a altres països van ser rebuts sobretot per nacions veïnes de renda mitjana i baixa, segons ACNUR.
Síria, Veneçuela, l’Afganistan, Ucraïna, Sudan, regió Sahel i Palestina protagonitzen les principals crisis de desplaçament. Especial menció mereix el genocidi en Palestina, amb més de 55 000 morts, 1,9 milions de persones desplaçades i una resposta internacional encara insuficient.
En este context, el Pacte Europeu de Migració i Asil, aprovat al maig de 2024, consagra un enfocament de contenció, control i externalització de fronteres. El nou cicle polític, després de les eleccions europees, consolida este enfocament amb la creació de dos noves carteres en la Comissió Europea que busquen reforçar la construcció de l’Europa Fortalesa.
Per a adaptar-se a esta normativa europea, Espanya ha d’aprovar una nova Llei d’Asil, que ha de posar el focus en el manteniment de les garanties ja existents com l’assistència jurídica gratuïta al llarg de tot el procediment i la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats d’Espanya en l’exterior, entre altres. A més, ha d’assegurar que els nous procediments com el de triatge compten amb totes les garanties i es respecta el principi de no devolució, amb la participació d’organitzacions especialitzades. També que no suposen un risc d’extensió de les situacions de detenció, que han de ser sempre l’últim recurs.
Dret d’asil a Espanya
CEAR considera que Espanya encara té molt de marge de millora com demostren les dades d’asil, que la situen novament a la cua de la UE quant a reconeixement, malgrat un lleuger increment respecte a l’any anterior. Només un 18,5% de les sol·licituds van ser resoltes favorablement, quasi 30 punts menys que la mitjana europea del 46,6%.
Quant al nombre total de sol·licituds, apunta el lleuger increment de tot just un 2,5%, fins a aconseguir les 167 366 persones sol·licitants d’asil. Les tres primeres nacionalitats van ser Veneçuela, Colòmbia i sobretot Mali, que va pujar considerablement a causa de la recrudescència del conflicte, les violacions de drets humans i la deterioració de la situació humanitària.
En este context es va produir un increment d’arribades per via marítima, principalment a Canàries, però també a Balears, on es va identificar una nova ruta migratòria que partix des de Somàlia. Encara que el volum no representa un repte inassumible, la falta de planificació ha obligat a mantindre una resposta d’emergència prolongada. En el cas de Canàries una de cada set persones van ser xiquetes, xiquets o adolescents, la majoria sense referents familiars. La seua protecció va suposar un dels principals reptes en matèria migratòria en 2024 davant un sistema desbordat i la falta d’acord polític i interterritorial per al seu acolliment. L’acte del Tribunal Suprem i la modificació de l’article 35 de la Llei orgànica d’Estrangeria presenten una oportunitat per a donar una resposta adequada a cada xiquet i xiqueta, posant el seu interés superior en el centre.
CEAR també ressalta que el recentment aprovat Reglament d’Estrangeria presenta llums i ombres, ja que d’una banda flexibilitza l’arrelament per a algunes persones en situació irregular, però exclou del còmput als qui hagen vist les seues sol·licituds d’asil rebutjades, espentant-los a romandre dos anys en situació irregular. L’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per a la regularització de persones migrants pot ser una ferramenta vàlida per a donar resposta a les situacions d’irregularitat que queden fora del nou Reglament. En este sentit, l’organització posa d’exemple la regularització que es va fer amb les persones afectades per la DANA, que va servir per a garantir drets a moltes persones, encara que lamentablement moltes no van poder accedir a esta mesura perquè se’ls exigia el requisit d’acreditar la residència en un dels municipis afectats abans del 4 de novembre de 2024, alguna cosa de difícil compliment en alguns casos.
“Ens trobem en una cruïlla històrica. Confiem que el Govern espanyol prenga el camí adequat i descarte qualsevol via alternativa que supose vulnerar drets i abraçar les polítiques inhumanes que es promulguen en altres països”, conclouen des de CEAR.
