Arcadi Oliveres és economista de prestigi a nivell internacional, però el seu treball més destacat és el que desenvolupa en el camp dels drets humans i la pau. President de Justícia i Pau i sis assocacions més de lluita continuada, és membre actiu d’una dotzena d’entitats. Oliveres ha publicat més d’una quinzena de llibres i ha rebut 7 guardons pel seu treball a favor d’una societat més justa.
A Algemesí vingué a parlar al voltant de “Promovent societats pacífiques”. Ell va assenyalar en primer lloc les violències diáries. Va apuntar la pobresa, les guerres, l’emigració i les agressions contra el medi ambient. Va afirmar que són els mateixos estats els que promouen aquesta violència, controlant els mitjans de comunicació, que generen opinió, venent armes, evitant l’entrada de persones que fugen dels conflictes i obviant el frau fiscal de les grans empreses” “Espanya està entre els 8 països de tot el món on millor es viu i també que més armes venen”.
D’acord amb les seues paraules, la pobresa d’aliments i d’aigua“No depén de la producció d’aliments del planeta en tant que una gran part d’ells es llancen només es produeixen, si no de la seua distribució” . Els recursos estan a mans d’uns pocs“No deixa de ser una angoixa que la persona que mor perquè no té les calories bàsiques pateix la mateixa violència que un tret de pistola”.
Podem fer moltes coses. La primera associar-nos.
La recepta de l’economista és que es poden fer moltes coses com a persones individuals per a arrelar la no-violència en la societat. Segons va dir “Cal “participar en les associacions que defensen els drets o denuncien formes de violència” “Nosaltres ens podem unir a aquests grups i implicar a la gent per aconseguir que tot vaja un poc millor i vegen que de la seua acció poden sortir beneficis”
“Aquestes accions individuals han d’acompanyar-se d’accions col·lectives perquè els valors tenen molt a veure amb la família, les escoles i els mitjans de comunicació”
D’acord amb les seues paraules “No és possible que una persona gaste a Europa en un dia el mateix que 85 de països pobres”. L’austeritat per tant és una altra de les formes. Oliveres va subratllar que la compra, on comprem i què comprem és el nostre vot diari contra la pobresa.
Com a cloenda d’aquest debat, va afirmar, “sempre surt l’educació. Si volem traure les guerres, el desarmament, el racisme o la desigualtat ho haurem de fer si hi ha una capacitat educativa al darrere”.
En acabar la conferència, es va Testablir un col·loqui on els assistents van motivar a parlar del consum responsable i el tràfic d’armes.