Alguns Governs contemplen desviar els fons d’ajuda destinats a altres crisis per a pagar l’assistència a la població d’Ucraïna

Les repercussions mundials de la crisi d’Ucraïna, que ja s’estan sentint en el ràpid augment dels preus dels aliments, els productes bàsics i l’energia, podrien soscavar els fons d’ajuda dels països donants destinats a persones que pateixen crisis humanitàries en altres llocs.

Oxfam Intermón ha expressat la seua preocupació pel fet que alguns Governs estiguen canviant els pressupostos d’ajuda ja assignats per a pagar l’assistència en la crisi ucraïnesa i els costos d’acollir als més de tres milions de persones que han fugit recentment. Altres països estan obstaculitzant l’aprovació de fons per a altres crisis. L’organització humanitària insta els donants a satisfer les necessitats d’Ucraïna amb fons nous.

Oxfam Intermón subratlla que la UE ha reduït a més de la meitat el seu finançament humanitari per a Timor-Leste, per exemple, i que alguns donants han indicat que reduiran la seua ajuda oficial al desenvolupament a Burkina Faso en un 70%, mentre que altres països d’Àfrica Occidental estan rebent notícies similars.

“La població de Iemen i Síria”, diu Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón, “tots aqueixos milions de persones que ara passen fam desesperadament a Àfrica Oriental i Occidental, els qui encara es troben en campaments a Bangladesh i altres llocs o les persones més afectades per la COVID-19 i el canvi climàtic, entre altres crisis, no han de ser penalitzades ni poden pagar el preu per la nostra obligació d’atendre el poble d’Ucraïna”.

“Hem d’evitar que es repetisca el que va ocórrer llavors”, explica Franc Cortada, “quan en la pràctica, alguns països rics van gastar els seus pressupostos de cooperació en l’àmbit nacional”.

La resposta d’Europa

  • Entre les generoses mostres de suport a Europa i fora del continent, Oxfam Intermón celebra que Espanya, Holanda i França dediquen fons nous per a fer costat a la població refugiada d’Ucraïna i els demana que confirmen públicament que aquests fons seran addicionals a les seues altres línies pressupostàries d’assistència humanitària.
  • Itàlia ha afirmat que reposarà els 110 milions d’euros del seu pressupost d’ajuda actualment assignats a la població refugiada d’Ucraïna, però encara no ha anunciat cap compromís oficial.
  • El Govern del Regne Unit, per part seua, ha anunciat una ajuda de 25 milions de lliures esterlines –la seua major donació de la història– i ha creat un pla per a reembossar a les famílies que s’ofereixen voluntàriament per a allotjar a població refugiada ucraïnesa.
  • Els donants nòrdics han promés 300 milions d’euros per a Ucraïna –la majoria d’ells provinents de Noruega–, però si la contribució de Noruega no és addicional, això es menjarà quasi el 40 % del pressupost combinat d’ajuda humanitària de Noruega i obligarà a fer grans retallades en altres programes.
  • Suècia ha assignat nous fons, però es tem que el seu pressupost d’ajuda s’haja de “ajustar” més endavant, en lloc de trobar recursos addicionals.
  • Dinamarca ha confirmat que el seu suport vindrà del seu actual pressupost d’ajuda i el seu ministre de desenvolupament ha advertit que caldrà prendre “decisions difícils i fer canvis de prioritats”, la qual cosa pot suposar retardar o cancel·lar programes de resposta a altres crisis.
  • Els donants alemanys han indicat que no poden decidir sobre les propostes de finançament pendents fins que s’hagen pres decisions sobre Ucraïna, la qual cosa posa en perill l’assistència humanitària en altres parts del món.

Historial ombrívol

Europa té un ombrívol historial a la seua esquena. En 2015 –quan l’èxode de Síria i altres països no arribava ni a la meitat de les persones refugiades que fugen en aquests moments d’Ucraïna, els països donants van respondre aportant una mitjana del 11 per cent (15.400 milions de dòlars estatunidencs) dels seus compromisos d’ajuda per a aqueixa resposta.

“Hem d’evitar que es repetisca el que va ocórrer llavors”, explica Franc Cortada, “quan en la pràctica, alguns països rics van gastar els seus pressupostos de cooperació en l’àmbit nacional”. Tallada assenyala que fins ara només s’ha entregat el tres per cent dels 6.000 milions de dòlars que figuren en la crida de Nacions Unides per a alleujar la fam generalitzada a Etiòpia, Kenya, Somàlia i Sudan del Sud, països de l’est d’Àfrica afectats per una greu sequera.

Més imaginació

“Som conscients que els pressupostos d’ajuda dels Governs són finits i que necessiten prendre decisions difícils”, continua Franc Cortada, “però en lloc de deixar de tendir la mà a altres crisis, necessitem més imaginació. Cada dia sentim parlar de la confiscació de súper iots i mansions. Cada dia, multimilionaris de totes les nacionalitats augmenten la seua riquesa obscenament a causa de l’especulació, la reducció d’impostos i l’augment vertiginós dels beneficis empresarials i els preus de les accions. Rebutgem que calga triar entre ajudar a una persona refugiada d’Ucraïna o a una agricultora somali famolenca”.

“Enhorabona a aquells donants que fan el correcte. Demanem que els qui podem permetre’ns-ho ajudem i fem costat a totes les persones necessitades, al mateix temps que redoblem els esforços per a detindre el conflicte i el canvi climàtic i reconstruir un sistema alimentari global”.

,

Desplaça cap amunt