Les dades de l’Informe “Cooperació descentralitzada: anàlisi de pressupostos d’ens locals 2024” ho deixen molt clar: ajuntaments, diputacions, capítols… encara tenen deures per davant en el que a cooperació es referix. Segons mostra l’estudi, la mitjana destinada a Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels ens locals analitzats se situa en un 0,25%, molt lluny del compromís establit per diferents lleis per a aconseguir el 0,7%.
L’informe, que analitza la política de cooperació al desenrotllament de 100 ens locals de tot el territori espanyol, reflectix un compromís insuficient per gran part dels actors locals analitzats (el 49% d’ells, se situen per davall del 0,2% destinat a AOD).
No obstant això, també evidencia una marcada diferència en els esforços realitzats. Un Ajuntament com del de Zarautz, Guipúscoa, destina 13,06 euros per persona a l’any, sent l’ens local que més destina dels analitzats (i quedant molt per damunt de la mitjana de 2,23 euros per persona a l’any – el preu aproximat d’un café-).
En el cas dels Governs Autonòmics, la mitjana pressupostària se situa en 8,49 euros per habitant, amb xifres que oscil·len entre els 0,59 euros a la Regió de Múrcia i prop de 30 euros en la Comunitat Foral de Navarra.
Des de la Xarxa de Coordinadora Autonòmiques, fem un anomenat especial als diferents governs autonòmics i locals a incrementar els seus pressupostos destinats a cooperació internacional este 2025. Igualment, celebrem aquells que estan expressant un compromís ferm amb la solidaritat internacional, la pau i la defensa dels drets humans.
Un compromís que no depén de posicions polítiques
De manera positiva destaquen l’Ajuntament de Barcelona, amb quasi 13,1 milions (0,31%), i la Diputació foral de Bizkaia, amb quasi 11 milions destinats a AOD (0,44%). També cal destacar a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) i la Diputació de Saragossa amb un 0,9% i un 0,84% respectivament. En relació al major nombre d’ens locals amb un compromís més ferm en cooperació, és Euskadi la comunitat que destaca.
El potencial que tenen els ens locals per a dur a terme esta política pública es reflectix en el fet que diversos d’ells destinen més AOD que alguns governs autonòmics. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona destina més fons que 13 comunitats autònomes. En casos com Madrid, l’ajuntament supera al seu propi govern autonòmic.
En l’altre extrem es troben Andalusia i Castella i Lleó: dels deu ens amb menor pressupost, quatre són andalusos i altres quatre castellà-lleonesos.
La investigació en el seu conjunt mostra que la inversió en AOD no depén de la grandària o els fons generals de l’ens local, sinó de factors de posició política o trajectòria històrica. La diversitat de partits polítics al capdavant dels ens locals més compromesos demostra que, en realitat, es tracta d’un compromís amb una política pública que és senya d’identitat de l’Estat espanyol i, a més, essencial en estos moments.
El deure de respondre al suport ciutadà
Segons el Baròmetre del CIS de setembre de 2024, el 77,8% de la població està preocupada per les desigualtats entre països pobres i rics. El suport ciutadà a la cooperació és una constant en estudis d’este tipus que mostren que és urgent que els governs donen resposta al suport ciutadà.
A pesar que hi ha actors que destaquen positivament, la realitat continua sent poc esperançadora. Les dades de l’informe sobre AOD i ens locals són un anomenat a l’acció perquè els municipis, diputacions, capítols… incrementen els seus esforços en cooperació i avancen, d’esta manera, cap a models més solidaris, justos i compromesos; des del local al global.
Demandes per a construir una cooperació que estiga a l’altura
- Complir amb el compromís del 0,7% destinat a AOD. Els ens locals són actors claus i amb gran potencial, per això han d’augmentar els seus pressupostos destinats a AOD, revertint la tendència de retallades i creant un full de ruta aterrat per a això.
- Tan important com la quantitat, és la qualitat; els pressupostos han de destinar-se a polítiques de cooperació transformadores que posen el focus en l’origen de les desigualtats des d’una mirada decolonial, feminista, i interseccional.
- Aprofitar el potencial dels ens locals que, per la seua proximitat a la societat civil, poden (i deuen) actuar com a actor catalitzador de la solidaritat ciutadana.
- Continuar fomentant la participació de les organitzacions socials, que han de tindre un rol central en la definició, implementació i monitoratge de les línies d’actuació de les polítiques de cooperació en l’àmbit local.
- Dotar a les polítiques de cooperació descentralitzada d’instruments i recursos que els permeten donar resposta als reptes del context actual.
- L’harmonització de criteris per a comptabilitzar el pressupost en matèria d’Ajuda Oficial al Desenrotllament resulta essencial per a realitzar un seguiment d’esta política en les diferents administracions públiques.
