Haití porta mesos immersa en una terrible espiral de violència i inseguretat. L’increment dels atacs provocats per les bandes armades criminals ha paralitzat a la capital, Port-au-Prince. A la ja, de per si mateix, greu crisi institucional que viu el país des de l’assassinat del president, Juvenel Moïse, fa quasi tres anys, se suma l’augment de la inseguretat alimentària. El Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides va alertar recentment que “Haití es troba a la vora d’una devastadora crisi, amb 1,4 milions de persones a un pas de la fam i el risc que les operacions humanitàries es paralitzen, ja que la inseguretat rampant limita l’accés a les comunitats i el finançament dels donants s’esgota”.
La violència ha obligat al tancament de carreteres, hospitals i escoles i dificulta als grups d’auxili portar ajuda humanitària just en moments en els quals més es necessita. Aldir Crocoli, germà Caputxí i soci local de Manos Unidas a Haití, va confirmar via telefònica abans de la seua evacuació al Brasil la setmana passada, que la situació és dramàtica: “Hi ha molts barris a Port-au-Prince que estan presos per les “gangs” (bandes criminals). Tot està tancat. Les escoles no funcionen, els bancs no funcionen, les persones tenen molta por d’eixir de casa, no hi ha menjar. Hi ha milers de persones que s’estan desplaçant, anant a l’interior del país on no hi ha esta confrontació. És realment molt terrible i caòtic. Hi ha tirotejos amb morts i més morts, però no se sap quantes perquè ningú ho diu”.
El conflicte armat i la violència ha obligat a més 360.000 persones a desplaçar-se a la veïna República Dominicana. Més de 35.000 han fugit de les seues llars des de principis d’any, refugiant-se en escoles, esglésies i amb famílies d’acolliment.
Osvaldo Concepción, director del Centre Montalvo, soci local de Manos Unidas a República Dominicana, ens conta que és urgent establir un diàleg sobre la crisi i la política migratòria del país veí, al·ludint als abusos que patixen les persones haitianes per part de les autoritats dominicanes.
“Els nivells d’abús han sobrepassat els nivells imaginables. Els operatius migratoris s’han convertit en operatius on es cometen actes criminals. I hi ha denúncies d’abusos sexuals i de violència”, afirma el religiós. Per a denunciar esta violació als drets humans, han emés un comunicat demanant la fi d’estos.
“Des de Manos Unidas ens hem sumat al comunicat perquè sabem que les deportacions en condicions abusives de persones haitianes són constants i porten anys produint-se, vulnerant-se les normatives específiques que existixen en este sentit. I sembla especialment cruel que es continue fent en estos moments de greu crisi a Haití”, apunta Jessica De l’Olmo, tècnica de Projectes de Manos Unidas a República Dominicana i Haití.
Accions d’emergència
Tot això ha obligat a prioritzar i modificar les accions de cooperació de la majoria d’ONG. Mans Unides acaba d’aprovar un projecte d’ajuda d’emergència amb Càritas Port-au-Prince, i està a l’espera de rebre altres propostes, com la de l’organització local Nuestros Pequeños Hermanos (NPH) amb qui ja ha treballat anteriorment en diversos projectes d’emergència.
“Haití es troba sumit en una nova espiral de violència, després que, a la fi de febrer, les bandes alliberaren els presos de les presons, i exigiren la renúncia del primer ministre, Ariel Henry. Des d’este moment, estem en permanent contacte amb socis locals per a respondre a les necessitats més immediates de la població”, explica De l’Olmo.
L’emergència que s’implementarà amb Cáritas Port-au-Prince consistix en ajuda alimentària per a 600 famílies que han hagut de fugir de les seues llars en la capital per la violència. Es preveu el lliurament de kits alimentaris (pasta, oli, arròs, fesols, pescat en conserva, sal, sucre, etc.) i kits d’utensilis de cuina (casseroles, bidons per a emmagatzemar aigua, plats i coberts) per a totes estes famílies.
Amb un altre dels nostres socis locals, ITECA, s’està reorientant el suport previst per a impulsar horts familiars i comunitàries per a l’autoconsum en tres municipis del departament de Artibonito, en el qual el 53% de la seua població es troba en risc de crisi o en urgència alimentària segons l’última Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària (IPC, per les seues sigles en engonals).
“Una de les possibles eixides és que el poble haitià recupere la seua sobirania i el seu dret a l’autodeterminació”, conclou De l’Olmo. Com diu Henry Boisrolin (del Comité Democràtic Haitià), caldria “trobar una resposta haitiana que trenque amb este sistema neocolonial”.
