ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats, assenyala que la guerra d’Ucraïna juntament amb conflictes en molts altres llocs i l’impacte del canvi climàtic va generar en 2022 un número sense precedents de persones desarrelades de les seues llars que posa en relleu la urgència de posar en marxa accions col·lectives per a abordar les causes i els efectes del desplaçament.
L’informe Tendències Globals de Desplaçament Forçat, la publicació anual més important d’ACNUR, va revelar que, a la fi del 2022, el nombre de persones desplaçades per guerres, persecució, violència i violacions dels drets humans va arribar a 108,4 milions; és a dir, la xifra més alta de la que es té registre i un augment de 19,1 milions en relació amb l’any 2021.
La tendència a l’alça del desplaçament forçat en el món no sembla que vaja a disminuir en 2023 ja que l’esclat del conflicte a Sudan ha ocasionat nous desplaçaments elevant la xifra total a 110 milions al maig d’enguany.
“Aquestes xifres ens mostren que algunes persones decideixen amb molta rapidesa entrar en conflictes, però no són tan ràpides per a buscar després solucions. La devastació, el desplaçament i l’angoixa són les conseqüències a les quals s’enfronten milions de persones que han sigut desarrelades per la força de les seues llars”, va recalcar Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.
Del total de persones desplaçades en el món, 35,3 milions són refugiades, és a dir, persones que han travessat una frontera internacional per a arribar a un lloc segur, mentre que 62,5 milions – el 58% – s’han vist forçades a desplaçar-se dins del seu propi país degut a conflictes i altres formes de violència.
La guerra a Ucraïna va ser el principal desencadenant del desplaçament en 2022: el nombre de persones refugiades d’aqueix país va augmentar de 27.300 cap a finals de 2021 a 5,7 milions al tancament del 2022. Per tant, es tracta de l’èxode de refugiats de més ràpid creixement des de la Segona Guerra Mundial. De manera similar, s’estima que el nombre de refugiats afganesos va augmentar considerablement a la fi de 2022 amb l’actualització de les xifres de persones afganeses acollides per l’Iran, moltes d’elles arribades al país en anys anteriors. D’altra banda, l’informe de Tendències Globals va reflectir les actualitzacions a l’alça que van fer Colòmbia i el Perú del nombre de persones de Veneçuela en els seus territoris, que en la seua majoria es troben sota la categoria “altres persones que necessiten protecció internacional”.
Les xifres confirmen que, en termes de capacitat d’absorció econòmica i demogràfica, els països de renda baixa i renda mitjana – és a dir, aquells amb menys recursos – continuen sent els que han donat acolliment al major nombre de persones desplaçades. De fet, 46 dels països menys desenvolupats, que representen menys del 1,3% del producte interior brut mundial, han donat acolliment a més del 20% del total de les persones refugiades. El finançament de les múltiples situacions de desplaçament i el suport als països d’acolliment es va quedar molt per davall dels requeriments de l’any passat i continua estant per davall en 2023, mentre que les necessitats s’incrementen.
“Les persones a tot el món continuen donant mostres d’una excepcional hospitalitat cap a les persones refugiades, ajudant i oferint protecció als qui la necessiten”, va afegir Grandi, “però fa falta molt més suport internacional i que es compartisquen les responsabilitats de manera més equitativa, sobretot amb els països que han donat acolliment al major nombre de persones desplaçades en el món”.
“Abans de res, cal ressaltar que encara queda molt per fer per a acabar amb els conflictes i eliminar els obstacles que impedeixen a les persones refugiades tornar a les seues llars de manera voluntària i en condicions dignes i segures”.
Si bé es mantenen a l’alça les xifres totals de persones desplaçades, l’informe de Tendències Globals també ha deixat clar que els qui han sigut forçats a fugir no estan condemnats a l’exili, sinó que poden tornar als seus llocs d’origen i, de fet, alguns ho fan de manera voluntària i segura quan les condicions que van motivar la seua eixida canvien. En 2022, per exemple, més de 339.000 persones refugiades van tornar a 38 països diferents. Si bé aquesta xifra és més baixa en comparació amb l’any anterior, va ser significatiu el nombre de retorns voluntaris a Camerun, Costa d’Ivori, Síria i Sudan del Sud. D’igual forma, en 2022, 5,7 milions de persones desplaçades internes van tornar als seus llocs d’origen a Etiòpia, Myanmar, Síria, Moçambic i República Democràtica del Congo.
S’estima que, a la fi de 2022, hi havia 4,4 milions de persones apàtrides – o de nacionalitat indeterminada – en el món; és a dir, un 2% més en comparació amb el tancament de 2021.
A la regió de les Amèriques, van continuar els moviments mixtos de persones refugiades i migrants en 2022 des de Veneçuela cap a altres països de la regió i des de Centreamèrica cap a la frontera de Mèxic amb els Estats Units. Tres països de les Amèriques (els Estats Units, Costa Rica i Mèxic) es troben entre els cinc principals receptors de noves sol·licituds d’asil en el món.
L’informe de Tendències Globals es publica sis mesos abans de la celebració del segon Fòrum Mundial sobre els Refugiats. Es tracta d’un esdeveniment de gran importància que tindrà lloc a Ginebra en el qual convergiran una àmplia gamma d’actors per a trobar noves solucions i mostrar solidaritat tant a les persones forçades a fugir com als països i les comunitats que els han donat acolliment.
Com a preparació a aquest esdeveniment internacional i amb l’objectiu de generar contribucions i compromisos que milloren la inclusió i la integració de persones refugiades a Espanya, l’Oficina d’ACNUR al país juntament amb el Ministeri d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, han llançat el Fòrum España #ConLosRefugiados. Per a això, celebraran un esdeveniment a Madrid el 20 de juny, liderat per persones refugiades, en el qual es bolcaran i posaran en relleu les contribucions més importants rebudes des dels diferents sectors incloent el públic i privat, educatiu, àmbit esportiu, inclusió i suport comunitari i cooperació internacional.
