Des d’abril de 2023, més de 844.000 refugiats sudanesos han creuat a Txad. Abans d’esta última crisi, Txad ja albergava aproximadament a 409.000 refugiats sudanesos que havien fugit d’anteriors onades de conflicte a Darfur entre 2003 i 2023. En poc més de dos anys, la població refugiada al país ha augmentat a més de 1,2 milions de persones, superant amb escreix el número rebut durant les dos dècades anteriors i exercint una pressió insostenible sobre la capacitat de resposta de Txad.
Les arribades més recents a Txad van començar a la fi d’abril de 2025, després dels violents atacs per part de grups armats en el nord de Darfur a principis d’abril. Els assalts a campaments de desplaçats, com Zamzam o Abu Shouk, i a la ciutat del Fasher, van causar la mort de més de 300 civils i van obligar desenes de milers de persones a fugir a la recerca de seguretat. En poc més d’un mes, 68.556 refugiats han arribat a les províncies de Wadi Fira i Ennedi Este a Txad, amb una mitjana de 1.400 persones travessant la frontera diàriament en els últims dies. Estos civils fugen terroritzats, molts enmig del foc creuat, travessant llocs de control armats i fent front a extorsió i estrictes restriccions imposades per grups armats.
Els equips de protecció d’ACNUR han entrevistat 6.810 refugiats nouvinguts des de finals d’abril, que conten relats esquinçadors de violència i pèrdua. Un alarmant 72% va declarar haver patit greus violacions de drets humans, incloent-hi violència física i sexual, detenció arbitrària i reclutament forçat; i el 60% va indicar haver sigut separat de membres de la seua família.
Enmig d’esta emergència de desplaçament, també s’està desenrotllant una devastadora crisi infantil. Entre els xiquets i xiquetes en edat escolar, el 66% està actualment fora del sistema educatiu, i 30 xiquets i xiquetes han arribat greument ferits.
Entre els afectats es troba Hawa, una xiqueta de set anys que va fugir a Txad amb la seua germana major després de perdre a la seua mare, pare i dos germans en un bombardeig en el campament de Zamzam. Durant l’atac, Hawa va patir greus ferides i una de les seues cames va haver de ser amputada. La seua història és només una entre moltes que reflectixen el devastador impacte físic i psicològic de la guerra en curs sobre la població civil a Sudan. Existix una necessitat urgent d’ampliar la provisió d’atenció mèdica i suport en salut mental per a abordar el sofriment immediat i establir les bases per a la recuperació i la reconciliació.
Malgrat els esforços dels socis humanitaris i les autoritats locals, la resposta d’emergència seguix sense finançament. Les condicions de refugi són igualment precàries i a penes s’està satisfent el 14% de les necessitats actuals, deixant a desenes de milers de persones exposades a condicions climàtiques extremes i inseguretat. Els refugiats reben actualment només 5 litres d’aigua per persona al dia, molt per davall de l’estàndard internacional d’entre 15 i 20 litres necessaris per a satisfer per a les necessitats bàsiques diàries. Esta greu escassetat obliga les famílies a prendre decisions impossibles que posen en risc la seua salut i dignitat. A més, al voltant de 239.000 refugiats romanen atrapats a la frontera, exposats a les inclemències meteorològiques, la inseguretat i el risc de patir més violència.
ACNUR també subratlla la necessitat urgent que la comunitat internacional actue per a posar fi a les greus violacions de drets humans que s’estan patint a Sudan. La violència en i al voltant del Fasher, la proliferació de llocs de control i les restriccions de moviment imposades per grups armats estan fent que el desplaçament dels civils siga cada vegada més perillós i contribuïxen a l’augment dels riscos per a aquells que encara intenten fugir.
En el marc de la Resposta Regional de Refugiats de Sudan, ACNUR i els seus socis a Txad estan sol·licitant urgentment 553,7 milions de dòlars per a respondre a les necessitats vitals dels refugiats que fugen de Sudan cap a l’est de Txad, incloent-hi protecció, recer, aliments, aigua i sanejament.
Quatre milions de persones han fugit de Sudan cap a països veïns des de l’inici de la guerra, que ara aconseguix el seu tercer any, marcant una fita devastadora en el que és la crisi de desplaçament més nociva del món. Si el conflicte continua, milers de persones més continuaran fugint, posant en risc l’estabilitat regional i global.
Esta és una crisi d’humanitat, de seguretat i d’infància. Les vides i futurs de milions de civils innocents, inclosos xiquets com Hawa, estan en joc. Sense un augment significatiu en el finançament, no es pot proporcionar assistència vital a l’escala i velocitat requerides.
