Acción contra el Hambre prepara la represa de les seues activitats a l’Afganistan

Acción contra el Hambre està a punt de reprendre les seues activitats a l’Afganistan, a les províncies d’Helmand, Ghor, Daykundi i Badakhshan, amb programes de nutrició i salut, projectes agrícoles, d’aigua i sanejament i suport psicosocial.

La situació actual és crítica, més de 18 milions de persones, quasi la meitat de la població del país, necessita assistència humanitària. A més, hi ha milers de persones desplaçades a Kabul, i més de 550 000 en tot el país, sense accessos a serveis bàsics.

Un de cada dos xiquets i xiquetes menors de cinc anys pateix desnutrició aguda i necessita tractament per a salvar la seua vida. A tot això se sumen els impactes de la crisi climàtica, amb sequeres i inundacions

La congelació de fons de diversos donants complica el treball de les ONGs. La necessitat de finançament per a mantindre l’ajuda humanitària és més essencial que mai.

Més de dues setmanes després de la presa de Kabul pels talibans el passat 15 d’agost, els equips d’Acción contra el Hambre s’estan activant per a reprendre les seues activitats. “La població porta dècades patint les condicions del conflicte, a més dels efectes del canvi climàtic i els impactes de la COVID-19. I ara amb la crisi actual, que ha afectat el subministrament d’ajuda humanitària al país, la situació de les persones ha empitjorat”, comenta Jean Raphael Poitou, responsable d’Incidència en Acción contra el Hambre.

“Ara que s’estan finalitzant les evacuacions des de l’aeroport, és necessari tornar a posar el focus en les persones que segueixen al país”, aclareix Jean Raphael, i afig: “els equips d’Acció contra la Fam estan a punt de reprendre les seues activitats a les províncies d’Helmand (sud), Ghor, Daykundi (centre) i Badakhshan (nord-est), principalment amb programes de nutrició i salut a través de clíniques mòbils per a arribar a les persones més vulnerables de les zones remotes, amb projectes agrícoles per a reforçar la seguretat alimentària de les comunitats locals, projectes d’aigua i sanejament, de salut mental i promoció de bones pràctiques de cura per a les mares/cuidadors i els seus bebés.

Treballar en el nou context

“Ací és quan principis com a neutralitat, imparcialitat i independència són claus”, opina Jean Raphael Poitou, “principis molt ancorats en el nostre ADN perquè busquem sempre accedir i respondre a les necessitats de les víctimes, perquè l’ajuda d’emergència no pot substituir la resolució política dels conflictes, perquè és important deslligar l’ajuda de la seguretat i altres polítiques i perquè l’objectiu de les nostres intervencions és proporcionar l’essencial per a la supervivència, i garantir l’accés per a tots i totes als drets i serveis essencials”.

“La condició sine qua non és que l’entorn siga segur per al nostre personal i la població per a la qual treballem” afirma Poitou. “Insistim en una clara distinció entre organitzacions humanitàries i altres actors, com a entitats privades o governs. Les nostres intervencions, com ONG humanitària, requereixen garanties de seguretat del nostre personal i poder treballar segons els principis humanitaris” aclareix Poitou.

“Estarem especialment atents”, afig Poitou, a la situació de les xiquetes i les dones en un país en el qual la desigualtat de gènere i la violència de gènere no són infreqüents”.

El problema de la fam

Acció contra la Fam alerta sobre els nivells alarmants d’inseguretat alimentària. 12 milions de persones (un terç de la població), s’enfronten a nivells d’emergència d’inseguretat alimentària. Les últimes enquestes nutricionals que va realitzar Acción contra el Hambre prèvies a la crisi mostren altes taxes de desnutrició aguda entre els xiquets i xiquetes (un de cada dos xiquets i xiquetes menors de cinc anys del país pateix desnutrició aguda i necessita tractament d’urgència); una realitat que se suma a altres greus problemes com la mortalitat materna en el part, la desnutrició en les dones embarassades o la diarrea aguda, que és una de les principals causes de mort en els xiquets i xiquetes.

“La situació és realment molt crítica. El llindar d’emergència de la taxa de desnutrició crònica és del 30%, i estem veient que a la província de Ghor estem ja a més de 45,5%, així que sí, estem molt preocupats,” comenta el responsable d’Incidència.

Congelació de fons

La congelació de fons de diversos donants complica el treball de les ONGs. “És essencial que la comunitat internacional, totes i tots, continuem donant suport a l’ajuda humanitària per a les persones vulnerables de l’Afganistan. No ens podem oblidar dels milions de xiquets, xiquetes, dones i homes que hui viuen en extrema vulnerabilitat. No abandonarem al poble de l’Afganistan” conclou Poitou.

Acción contra el Hambre va nàixer en el context de la crisi de l’Afganistan en 1979, quan un grup d’intel·lectuals, metges, científics i periodistes van començar a mobilitzar-se i fer front al desastre humà que estaven observant i, en particular, a una de les seues expressions més dramàtiques: la fam. Quaranta anys després, és una de les principals organitzacions que treballa per a ajudar a les poblacions vulnerables del país. L’any passat, Acció contra la Fam va prestar ajuda directa a 190 543 persones a l’Afganistan.

, ,

Scroll to Top