Mentre Rússia es nega a prorrogar la seua participació en l’acord sobre els cereals de la Mar Negra, Acció contra la Fam condemna la utilització d’aquest acord amb finalitats polítics i espera que la seua renovació responga a les necessitats dels països que s’enfronten a la inseguretat alimentària.
“El món s’ha compromés i ha creat marcs per a protegir els civils i evitar que la fam s’utilitze com a arma de guerra. Ara que milions de persones s’enfronten a la inseguretat alimentària en els conflictes, és el moment de traduir aquestes promeses en accions significatives”, afirma el director d’incidència i relacions institucionals d’Acció contra la Fam, Manuel Sánchez-Montero. En el cas de la Iniciativa Diplomàtica sobre Cereals, “veiem que ha contribuït a frenar la pujada dels preus del blat en els mercats, que havien augmentat més d’un 40% en els tres mesos anteriors a la seua signatura”, afig.
L’acord sobre cereals signat per Rússia, Ucraïna, Turquia i Nacions Unides ha permés exportar més de 33 milions de tones de cereals des de juliol de 2022. Aquest acord ha exercit un paper clau en l’estabilització dels preus dels cereals en els mercats internacionals en limitar l’especulació.
Aliments bàsics
Un any i mig després de l’inici del conflicte a Ucraïna, els preus dels aliments bàsics en els mercats han tornat als seus nivells anteriors a la guerra, o fins i tot han baixat respecte a 2021, la qual cosa demostra que la volatilitat dels preus internacionals pot ser objecte de considerable especulació.
Prorrogada per 120 dies al novembre de 2022, després es va renovar per només 60 dies al març i maig de 2023, tornant-se cada vegada més volàtil i allunyant-se del seu propòsit original de garantir l’accés als cereals als països més vulnerables.
“Aquest acord ha de ser a llarg termini si volem que tinga un impacte real i que la fam de milers de persones a tot el món no es convertisca en una arma política a intervals regulars”, incideix Manuel Sánchez-Montero, al mateix temps que afig: “Acció contra la Fam adverteix que l’efecte de no renovar l’acord pot ser demolidor per a regions com el Sahel”.
De tots els cereals exportats per Ucraïna, la Xina, Espanya i Turquia continuen sent els principals beneficiaris. Encara que, gràcies a l’acord, els països en desenvolupament representen el 57% d’aquestes exportacions, una mica menys del 6% del total que es va destinar a països menys desenvolupats com Etiòpia, Iemen o Sudan, on existeixen alts nivells d’inseguretat alimentària. I és que més del 85% dels 258 milions de persones en el món que pateixen fam en la seua fase més severa viuen en països afectats per conflictes i inseguretat, segons es desprén del recent informe d’Acció contra la Fam No importa qui estiga lluitant, la fam sempre gana.
Un paper crucial
A més de la seua funció en la regulació dels preus, la Iniciativa de Cereals del Mar Negre també ha exercit un paper crucial a l’hora de garantir un alto-el-foc en la zona de Odessa. Aquest apaivagament del conflicte va garantir l’accés de l’ajuda humanitària i va salvar vides en impedir que la ciutat i el port anaren blanc dels atacs.
Més que mai, aquest acord és necessari i ha d’ampliar-se a llarg termini per a respondre a les necessitats dels països que s’enfronten a la inseguretat alimentària. La politització periòdica de la fam i la mobilització de la crisi alimentària mundial amb finalitats geopolítics són especialment preocupants, mentre que el sistema humanitari continua estant constantment infrafinançat i els sistemes alimentaris són incapaços de garantir el dret a l’alimentació per a tots.
Sobre la intervenció d’Acció contra la Fam a Ucraïna
Fins hui, més de 480 000 persones s’han beneficiat dels programes d’Acció contra la Fam a Ucraïna i tres països veïns (Polònia, Romania i Moldàvia). Des del començament del conflicte, els equips d’emergència d’Acció contra la Fam van començar a respondre a les necessitats humanitàries juntament amb els seus socis locals a Ucraïna i els països veïns.
En l’actualitat, la resposta d’Acció contra la Fam té com a objectiu prestar assistència a les persones més vulnerables d’Ucraïna i a persones refugiades dels tres països veïns, en col·laboració amb les autoritats i organitzacions locals, al mateix temps que adaptem la nostra resposta operativa a mesura que evoluciona el conflicte.
