L’aniversari de l’aprovació de la Llei de Cooperació coincidix amb una tendència generalitzada a l’augment dels gastos en defensa. El nou cap del Pentàgon, Pete Hegseth, ja ha posat sobre la taula l’objectiu d’aconseguir el 5% del PIB en gasto militar en 2029 per als membres de l’OTAN. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, declarava esta mateixa setmana que “necessitem una mentalitat d’urgència i un augment de la defensa. I ho necessitem ara”.
«La cooperació no és un luxe, sinó una inversió en estabilitat, drets humans i pau en un món cada vegada més convuls”, Javier Ruiz Gaitán, president de La Coordinadora.
Espanya, segons dades del Centre Delàs, ja supera el 2% en gasto militar; això suposa més de 27.000 milions d’euros. Una xifra que contrasta amb la destinada a cooperació que a penes aconseguix un 0,24%; molt lluny de la mitjana europea (0,51%) i encara molt distant de la qual establix la Llei: 0,7% per a 2030. La diferència entre uns pressupostos i altres és escandalosa.
En un moment en el qual la necessitat de mesures que garantisquen vides dignes és més urgent que mai, Espanya té l’oportunitat de posicionar-se com a líder en la defensa dels drets humans i la pau. “És hora que Espanya faça un pas al capdavant”, declara Javier Ruiz, president de La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament. “No podem permetre que la falta d’inversió pose en risc la millora de la vida de milions de persones. La cooperació no és un luxe, sinó una inversió en estabilitat, drets humans i pau en un món cada vegada més convuls”.
En un context mundial en el qual s’alimenta la guerra, es qüestiona l’emergència climàtica i es retallen els drets de les dones i les persones amb identitats diverses, és crucial garantir polítiques coherents amb els enfocaments feminista, ecologista i pacifista.
Conseqüències sobre la vida de milions de persones
Incomplir els compromisos té un impacte directe en la vida de les persones. Per exemple, si Espanya aconseguira el 0,7% i destinara el 10% estipulat per llei a l’acció humanitària, el nombre de persones beneficiades es multiplicaria per cinc. Això significaria passar del milió actual a quasi cinc milions de persones que tindrien accés a necessitats bàsiques com a atenció sanitària, aigua potable, alimentació o educació.
D’altra banda, en un context mundial en el qual s’alimenta la guerra, es qüestiona l’emergència climàtica i es retallen els drets de les dones i les persones amb identitats diverses, és crucial garantir polítiques coherents amb els enfocaments feminista, ecologista i pacifista, tal com arreplega la Llei. La Coordinadora recorda que estos enfocaments han de ser garantits en la cooperació i en tota l’acció exterior de l’Estat per a assegurar que els drets humans no es tiren per la borda.
Responsabilitat compartida
El Govern estatal ha de fer els deures de manera urgent, però també les comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments. En múltiples territoris s’estan produint retallades molt importants que ja estan afectant la continuïtat de nombrosos projectes i, per tant, a la vida de milers de persones. Actualment, la mitjana d’inversió autonòmica en cooperació és de només el 0,12%. La Coordinadora insistix que esta xifra ha de créixer fins a aconseguir almenys el 0,3% en 2027, la qual cosa suposaria una aportació de 400 milions d’euros addicionals.
Sevilla acollirà la IV Conferència Internacional de Finançament al Desenvolupament a la fi de juny. Una oportunitat per a passar de les paraules als fets, revisar l’arquitectura financera internacional i mobilitzar els recursos necessaris per a respondre als enormes reptes que enfrontem com a humanitat. La Coordinadora recorda que Espanya, com a amfitriona, ha de predicar amb l’exemple.
