La OCDE presenta dades definitives sobre l’AOD de 2023: creixement enganyós i insuficient
La OCDE ha presentat les dades definitives sobre les contribucions a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de 2023. Els resultats són contundents: s’observa un creixement global enganyós i insuficient. Tot i que les xifres totals arriben a un màxim històric, no suposen un increment real si es té en compte el creixement econòmic o la inflació. Són xifres clarament insuficients en un context com l’actual, marcat per grans i creixents crisis humanitàries, on és urgent avançar en els compromisos de l’Agenda 2030 (s’estima en 4 bilions d’euros anuals el seu dèficit de finançament). A això s’afegeix que són xifres inflades, ja que es comptabilitzen partides extraordinàries que no respecten els principis fonamentals de l’AOD.
Europa, la segona regió receptora d’AOD
Una de les incoherències més grans d’aquesta situació és el fet que Europa s’haja convertit en la segona regió receptora d’AOD, amb un 17,5% del total dels fons. El primer país receptor mundial d’ajuda és Ucraïna; de fet, el suport a aquest país quadruplica la suma de l’ajuda destinada a tots els països d’Amèrica Llatina i el Carib. Aquesta situació provoca que els països més pobres, denominats “Països menys avançats” (PMA), concentren menys d’una quarta part de l’AOD, malgrat els reiterats compromisos internacionals per incrementar el suport que reben.
Un altre punt preocupant és la disminució del 3% en l’anomenada ajuda programable, les contribucions dels països donants que, al ser programades, s’alineen millor amb les estratègies de desenvolupament definides pels països receptors. Segons dades del CAD, aquest tipus de suport arriba a mínims històrics, suposant només el 43,7% de l’AOD bilateral. Això té greus conseqüències sobre l’efectivitat de l’ajuda, ja que implica que els països receptors tenen menys control i influència en el suport que reben.
Espanya, amb els deures per fer
Espanya no ix ben parada en la fotografia que fa la OCDE. Es confirma la seua posició als últims llocs, amb un 0,24% destinat a cooperació. Se situa molt per davall dels grans països europeus, ocupant el lloc 23 dels 31 països donants del CAD. Fins i tot països molt més menuts i amb menys població, com Suïssa, els Països Baixos o Suècia, continuen aportant més recursos que Espanya. Aquesta situació contrasta amb el que estableix la Llei de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Justícia Global (aprovada precisament en 2023), que fixa el compromís d’assolir el 0,7% i convertir Espanya en un referent internacional en aquesta matèria.
2025: no hi ha excuses
Encara que les dades consolidades d’aquest informe del CAD pertanyen a 2023, tot apunta que les de 2024 accentuaran les mancances i limitacions de l’AOD, tant internacional com espanyola. És essencial que 2025 siga un any de canvi de rumb en aquesta matèria.
En el cas d’Espanya, apel·lem a la responsabilitat política, especialment tenint en compte que el pròxim mes de juny Sevilla acollirà la IV Conferència de Finançament per al Desenvolupament, una oportunitat única per demostrar en quin lloc volem situar-nos i, sobretot, per complir amb allò que preveu la Llei.
Des de la societat civil demanem canvis substancials en l’arquitectura financera internacional i en la governança del sistema de cooperació. Exigim models més democràtics i inclusius; proposem una Convenció de Nacions Unides per a la Cooperació Internacional per al Desenvolupament, així com compromisos i calendaris ferms per assolir el 0,7% compromés.
Espanya ha de fer un salt qualitatiu i quantitatiu, no hi ha excuses possibles. La complexitat del context internacional i el que estableix la Llei així ho exigeixen. És urgent desenvolupar la Llei, el Pla Director de la Cooperació Espanyola i la reforma de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. És vital aconseguir un acord vinculant que establisca una senda de creixement de l’AOD d’ací a 2030; i, per tant, és essencial que la cooperació tinga el lloc que mereix en les negociacions sobre els pressupostos generals de l’Estat. No fer-ho significaria donar l’esquena a gairebé el 77% de la població que, segons dades del CIS, és partidària de donar suport als països en situacions més complexes.