La riquesa dels milmilionaris registra un meteòric augment de dos billons de dòlars el 2024, mentre que el nombre de persones en situació de pobresa gairebé no canvia des de 1990.

Oxfam Intermón preveu que dins d’una dècada hi haurà almenys cinc billonaris al món.

El 2024, van sorgir 204 nous milmilionaris al món, la qual cosa suposa un promig de gairebé quatre nous milmilionaris a la setmana.

El 60% de la riquesa conjunta dels milmilionaris és heretada, està marcada pel clientelisme o vinculada al poder de monopoli de les grans empreses.

En 2024, la riquesa conjunta dels milmilionaris va augmentar en 2 bilions de dòlars americans, el que equival a un creixement d’aproximadament 5700 milions de dòlars al dia, tres vegades més ràpid que l’any anterior. Només en aquest últim any han sorgit gairebé quatre nous milmilionaris en mitjana cada setmana. Mentrestant, segons les dades del Banc Mundial, el nombre de persones que viuen en la pobresa, amb menys de 6,85 dòlars al dia, gairebé no ha variat des de 1990.

Aquests són els últims càlculs realitzats per Oxfam Intermón i que publica avui en “El saqueig continua”, amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a Davos, just quan Donald Trump assumeix la presidència dels Estats Units. En 2024, el nombre de milmilionaris era ja de 2769, comparat amb els 2565 de l’any anterior, i la seva riquesa conjunta va passar de 13 a 15 bilions de dòlars en només 12 mesos. Es tracta del segon major increment de la riquesa conjunta dels milmilionaris en un sol any, des que es tenen registres. De fet, la riquesa conjunta dels deu homes més rics del món ha augmentat, en mitjana, en gairebé 100 milions de dòlars al dia. Són tan rics que, encara que perdessin el 99% de la seva riquesa d’una nit a l’altra, seguirien sent milmilionaris.

L’any passat, Oxfam Intermón va anticipar que, si res canviava, el primer billonari del planeta apareixeria en tan sols una dècada. No obstant això, el creixent augment de la riquesa dels milmilionaris experimentat durant l’últim any fa que aquest procés s’intensifiqui. Amb les tendències actuals, dins d’una dècada podrien existir almenys cinc billonaris al planeta.

Per als 30 milmilionaris espanyols, 2024 també va ser un gran any. La seva riquesa conjunta va superar els 185.000 milions d’euros, augmentant més d’un 20% respecte a l’any passat.

“La economia mundial actualment està capturada per una petita elite privilegiada que no només acapara la riquesa, sinó també el poder. Només cal mirar què està passant avui als Estats Units, amb un president milmilionari al comandament de la primera economia del món, que governarà amb el suport d’Elon Musk, l’home més ric del món”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.

L’informe també evidencia que el 60% de la riquesa dels milmilionaris és heredada, està marcada pel clientelisme o vinculada al poder monopolístic. Aquesta riquesa no és necessàriament el resultat de l’esforç i dedicació, sinó que és, juntament amb el colonialisme, el que origina l’acumulació extrema de riquesa dels milmilionaris.

En particular, Oxfam Intermón estima que aproximadament el 36% de tota la riquesa actual dels milmilionaris a nivell global és heredada. En el cas espanyol, estimem que el 31% de la riquesa dels milmilionaris del nostre país té el seu origen en l’herència familiar. A nivell global, les dades de la revista Forbes revelen que tots els milmilionaris menors de 30 anys han heretat la seva riquesa, mentre que UBS estima que, en els propers 20 a 30 anys, més de 1000 dels milmilionaris que avui existeixen deixarien als seus hereus més de 5,2 bilions de dòlars americans. Anàlisis recents per Espanya reflecteixen que aproximadament el 70% de la desigualtat de la riquesa a Espanya ve associada a les herències.

D’altra banda, les dinàmiques d’extracció de la riquesa al món segueixen vigents en l’actualitat: el propi sistema fa que es moguin grans fluxos de diners del sud global cap al nord, beneficiant la població més rica, un fenomen al qual Oxfam Intermón anomena «colonialisme modern».

  • En 2023, a través del sistema financer, s’haurien extret dels països del sud global 30 milions de dòlars per hora al 1% més ric dels països del nord global com el Regne Unit, els Estats Units o França.
  • A més, els superrics dels països del nord global controlen el 69% de la riquesa mundial, concentren el 77% de la riquesa conjunta de tots els milmilionaris, i suposen un 68% del total de milmilionaris al món. No obstant això, els països del nord global gairebé no representen el 21% de la població mundial.
  • En el BIRF, la institució financera de més capacitat del Grup del Banc Mundial i encarregada de prestar suport als països de renda mitjana, el vot d’un ciutadà o ciutadana mitjana de Bèlgica val 180 vegades més que el d’una persona d’Etiòpia.

Els països de renda mitjana i baixa destinen, de mitjana, prop de la meitat del seu pressupost públic a retornar els préstecs i interessos del deute públic contractat, normalment amb rics creditors privats de Nova York i Londres, superant molt àmpliament els imports que destinen a la inversió en educació i salut conjuntament. Entre 1970 i 2023, els governs del sud global van pagar als seus creditors del nord global 3,3 bilions de dòlars americans només en concepte d’interessos.

“La realitat és que moltes d’aquestes grans fortunes es construeixen sobre privilegis heredats i sistemes que perpetuen la concentració de poder. Parlar de mèrit personal mentre s’hereten fortunes, a més, sovint lliures d’impostos, reforça el creixement d’una elite econòmica que es distància cada vegada més d’un sistema just i menys desigual”, assenyala Cortada.

“A Espanya afrontem una crisi d’accés a l’habitatge sense precedents, agreujada durant anys per retallades als nostres sistemes de salut i educació en favor de la privatització dels serveis públics més essencials. Mentrestant, els cinc futurs billonaris del planeta tindrien tant de diners que podrien comprar totes les vivendes del nostre país. Gravar amb més progressivitat les grans fortunes i les rendes de capital dels superrics del nostre país, permetria finançar un escut social que no només protegís a les persones més vulnerables, sinó que impulsés el desenvolupament i el benestar de tota la societat”, conclou Cortada.

Mesures per frenar la concentració de riquesa extrema

Oxfam Intermón insta els governs a prendre mesures urgents per reduir la desigualtat i posar fi a la concentració de pobresa i riquesa extrema. Per a això, proposa:

Reduir significativament la desigualtat. Els governs han d’assumir el compromís d’assegurar-se que els ingressos del 10% més ric de la població no superin els del 40% més pobre tant a nivell nacional com global. Segons les dades del Banc Mundial, la reducció de la desigualtat permetria acabar amb la pobresa al món tres vegades més ràpid. De la mateixa manera, els governs han de centrar-se en posar fi al racisme, el sexisme i les injustícies que caracteritzen l’explotació econòmica.

Augmentar els impostos als més rics per posar fi a la riquesa extrema. El disseny del sistema fiscal internacional hauria de ser decidit a les Nacions Unides, a través d’una Convenció Marc sobre Cooperació Fiscal Internacional, per aconseguir que tant les grans fortunes com les empreses més poderoses paguin realment la part justa que els correspon. És vital també acabar amb el funcionament dels paradisos fiscals. Oxfam Intermón estima que la meitat dels milmilionaris del món viu en països que no apliquen cap tipus d’impost a les herències, donacions o successions, en el llegat de la seva riquesa als seus descendents directes. És necessari gravar les herències per acabar amb la nova aristocràcia de superrics del planeta.

Posar fi a la transferència de riquesa del sud cap al nord global. És hora d’impulsar mesures de resolució per a la cancel·lació del deute públic i posar fi a la dominació dels països rics i les grans empreses sobre els mercats financers i les regles comercials. Igualment, és necessari acabar amb els monopolis, democratitzar les normes de propietat intel·lectual, regular les bretxes salarials en grans empreses i garantir salaris dignes. També és necessari canviar el sistema de vot al Banc Mundial, el FMI i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per garantir la justa representació dels països del sud global. Les antigues potències colonials també han de responsabilitzar-se dels profunds danys que ha causat el seu sistema colonial, oferir disculpes formals i aplicar els mecanismes de reparació necessaris en les comunitats afectades.

Desplaça cap amunt