La malaltia de la lepra va registrar 174.087 nous casos en el món en 2022, últim any de què existeix informació. La xifra suposa un augment del 23,8 % respecte als 140.594 casos localitzats en 2021, i evidència una taxa de detecció de 21,8 casos per milió d’habitants. A més, està acompanyada per un increment de les deteccions en xiquets i xiquetes i amb discapacitats associades, segons les dades de 182 països recopilats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que la fundació Fontilles ha difós hui amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra la Lepra, diumenge que ve 28 de gener.
En l’informe que ha publicat en la seua revista Weekly Epidemiological Rècord, l’OMS considera que les dades reflecteixen “els esforços dels programes nacionals per a recuperar-se de l’impacte advers de la pandèmia de COVID-19” per dos motius. En primer lloc, “representen un augment significatiu en el nombre de països que proporcionen informes, de 127 en 2020 a 182 en 2022”; en segon lloc, “mostren un augment del 35,6% en el nombre de nous casos detectats durant el període” 2021-2022 després del descens registrat durant la pandèmia.
No obstant això, segons ha destacat la directora de Sensibilització i Voluntariat de Fontilles, Yolanda Sanchis, les deteccions encara no han recuperat els nivells previs a la pandèmia de COVID-19, durant la qual es van deixar de realitzar campanyes de prevenció i detecció, i molts recursos es van desviar a l’emergència sanitària. Malgrat l’increment, encara falten 28.388 deteccions per a igualar les 202.475 registrades en 2019, un 16 % més que les 174.087 de 2022. Sanchis ha recordat que l’última vegada que es va produir un descens significatiu en les deteccions, a l’any 2005, alguns països van reduir els recursos destinats als seus programes contra la lepra. Per això, ha subratllat la necessitat de reforçar les campanyes de detecció i tractament de la malaltia.
Precisament per això, l’entitat ha posat en marxa la campanya Reto Cero Lepra, que pretén conscienciar sobre la necessitat d’acabar amb la malaltia perquè ningú patisca les seues conseqüències físiques i socials. Fontilles desenvolupa en 2024 un total de 21 projectes de cooperació sanitària a l’Índia, Moçambic, República Democràtica del Congo, Malawi, el Brasil i Bolívia, de les quals es beneficiaran a al voltant de 2.748.726 persones de manera directa o indirecta.
Deteccions amb discapacitats visibles i en menors de 14 anys
El nombre de persones afectades que presenten discapacitats visibles en el moment de la detecció ha augmentat en un 12,8%, en passar de 8.469 en 2021 a 9.554 en 2022, la qual cosa suposa el 5,5% de les noves deteccions i situa la taxa de discapacitat en 1,2 casos per milió d’habitants. Això evidencia “una detecció tardana, sovint a causa de la falta de consciència en la comunitat dels primers signes de la lepra, retard en la búsqueda d’atenció o capacitat limitada del sistema de salut per a reconéixer la lepra primerenc”, ha explicat Sanchis.
Al seu torn, els nous casos detectats en xiquets i xiquetes de fins a 14 anys han crescut en un 14,6%, de 8.991 a 10.302, la qual cosa implica el 5,9% del total i suposa una taxa de 5,1 casos per milió de població infantil. Això constata la continuïtat de la transmissió de la infecció en les comunitats empobrides.
Les xifres evidencien que cada dia es continuen detectant 476 nous casos de lepra en el món, 26 amb discapacitats visibles, i dels quals 28 són xiquets i xiquetes, malgrat que la malaltia té cura des de fa quatre dècades: un tractament facilitat gratuïtament per l’OMS de dues pastilles diàries durant un any (sis mesos en els casos menys greus) basta per a eliminar el bacteri i, si se subministra a temps, serveix per a impedir el desenvolupament de discapacitats. Les dades, a més, s’allunyen encara del compliment de les metes establides per a 2030 per la comunitat internacional: reducció del nombre de nous casos a al voltant de 62.500; descens de la taxa de nous casos amb discapacitats visibles a 0,12 per milió d’habitants; i disminució de la taxa de detecció de nous casos infantils a 0,77 per milió de població infantil.
Dades per regions, recaigudes i bretxa de gènere
La malaltia ha registrat 124.377 nous casos, el 71,4%, al Sud-est Asiàtic; 22.022, el 12,6%, a Àfrica; 21.398, el 12,3%, a Amèrica; 3.770, el 2,2%, en el Mediterrani Oriental; 2.465, el 1,4%, en el Pacífic Occidental; i 55 a Europa. Els vint-i-tres països considerats prioritaris per l’OMS en la lluita contra la lepra concentren el 95,1% de les deteccions i tres d’ells, el 78,1%: l’Índia, amb 103.819, el 59, 6%; el Brasil, amb 19.635, el 11,3%; i Indonèsia, amb 12.441, el 7,1%.
Així mateix, les recaigudes s’han incrementat en un 4,5%, en passar de 3.201 a 3.346, la qual cosa evidencia fallades en la vigilància de l’evolució del tractament per part d’alguns sistemes nacionals de salut.
Finalment, les deteccions en dones i xiquetes suposen només el 38,9% del total (67.657). La proporció de nous casos en la població femenina s’ha mantingut per davall del 40% en els últims deu anys, malgrat no tindre un menor risc de contraure la malaltia respecte a homes i xiquets, la qual cosa indica una bretxa de gènere en l’accés als serveis de prevenció, diagnòstic i tractament.
La lepra a Espanya
A Espanya, en 2023, es van notificar al Registre Estatal de Lepra de l’Institut de Salut Carles III-Centre Nacional d’Epidemiologia 6 nous casos: 1 a Andalusia, 1 a Canàries, 2 a Madrid i 2 a Catalunya. En finalitzar l’any, hi havia 16 persones en tractament: 3 a Andalusia, 3 a Balears, 1 a Canàries, 2 a Catalunya, 3 a la Comunitat Valenciana, 1 a Galícia, 2 a Madrid i 1 a La Rioja.
En 2022, d’acord amb la mateixa font, es van notificar 10 nous casos: 1 a Andalusia, 2 a Astúries, 2 a Balears, 1 a Cantàbria, 1 en la Comunitat Valenciana, 1 a Galícia, 1 a Múrcia i 1 a La Rioja. Aquest any va acabar amb 19 persones en tractament: 3 a Andalusia, 2 a Astúries, 4 a Balears, 1 a Cantàbria, 3 en la Comunitat Valenciana, 2 a Galícia, 1 a Madrid, 1 a Múrcia, 1 al País Basc i 1 a La Rioja.
La malaltia de la lepra i el seu tractament
El Dia Mundial contra la Lepra es va instaurar en 1954 a iniciativa del periodista francés Raoul Follereau i se celebra l’últim diumenge de gener amb motiu de la mort de Mahatma Gandhi, en reconeixement al seu intens treball d’ajuda a les persones afectades. El seu objectiu és sensibilitzar sobre l’existència d’una malaltia que moltes persones creuen erradicada, i aconseguir l’ajuda necessària per a previndre-la, detectar-la, reduir la incidència de les discapacitats associades i garantir el futur dels qui la pateixen o l’han patida.
La lepra és una malaltia crònica causada pel bacil Mycobacterium leprae, descobert en 1873 pel científic noruec Gerhard Armauer Hansen; pot atacar a l’ésser humà a qualsevol edat i a tots dos sexes per igual, i encara que el període d’incubació dura entre tres i cinc anys, els símptomes poden tardar a aparéixer fins a vint anys.
Aquesta patologia afecta fonamentalment a la pell i als nervis. Els seus primers signes són taques pàl·lides de pell o entumiment en els dits de les mans i els peus, però si no es tracta en fases primerenques pot ocasionar lesions progressives i permanents de la pell, els nervis, les extremitats i els ulls, generant paràlisis i discapacitats irreversibles.
La transmissió es realitza només a través de minúscules gotes expulsades pel nas i la boca. En contra de la creença popular, la lepra presenta un escàs contagi, que només es produeix en conviure amb la persona afectada en condicions d’amuntegament, mala alimentació i falta d’higiene, la qual cosa vincula la seua transmissió a situacions de pobresa.
La lepra és curable gràcies al tractament de la Poliquimioterapia (MDT), que s’aplica des de 1982 i consisteix en la combinació de tres fàrmacs (dapsona, rifampicina i clofazimina) durant un període que oscil·la entre els sis i els dotze mesos. La malaltia deixa de ser contagiosa des de l’aplicació de la primera dosi.
Com a malaltia tropical desatesa, l’eliminació de la lepra és una de les metes en què es concreten els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per a 2030. Aquestes malalties oblidades, entre les quals també s’inclouen altres com el mal de Chagas, l’úlcera de Buruli, la filariasis limfàtica, la leishmaniasis o el dengue, afecten una sisena part de la població mundial, es donen en contextos d’extrema pobresa i, encara que es poden curar o previndre amb un cost baix, causen cada any la mort o la discapacitat permanent a centenars de milers de persones a conseqüència de les dificultats de distribució del tractament als col·lectius afectats.
La fundació Fontilles
La fundació Fontilles és l’entitat espanyola referent en la lluita contra la lepra des de l’obertura en 1909 del sanatori San Francisco de Borja en el municipi de la Vall de Laguar (comarca de la Marina Alta, Alacant), en el qual al llarg de la seua història van rebre atenció 3.000 pacients. És membre de la Federació Internacional d’Associacions contra la Lepra (ILEP) i des de 1986 desenvolupa projectes de cooperació internacional amb l’objectiu d’acabar amb la lepra i les seues conseqüències, especialment en xiquets i xiquetes, així com amb la resta de malalties oblidades lligades a la pobresa, i donar suport al desenvolupament sostenible de les poblacions afectades.
A Espanya, l’entitat desenvolupa la seua activitat en el centre San Francisco de Borja-Fontilles, evolució de l’antic sanatori, en el qual disposa del Centre Ferrís de Diversitat Funcional, on atén persones amb dany cerebral; del Centre Geriàtric Borja, especialitzat en l’atenció de persones majors amb diferents graus de dependència; i del propi sanatori, centre nacional de referència en lepra, que acull a residents amb seqüeles de la malaltia i dona tractament ambulatori a altres pacients de lepra.
