El 26 de juliol de 2023, el Consell Nacional per la Protecció de la Pàtria (CNSP, per les seves sigles en francès) va anunciar que havia enderrocat al president Mohamed Bazoum i al seu Govern. La reacció d’una part de la comunitat internacional es va concretar en una sèrie de sancions individuals i col·lectives sobre el país: el tancament de les fronteres terrestres i aèries, la suspensió de l’ajuda al desenvolupament, la suspensió de les transaccions comercials i la congelació dels actius de la República de Níger i d’algunes persones nigerines.
Al país hi ha 4.3 milions de persones que necessiten ajuda humanitària i més de 700.000 persones que es troben en situació de desplaçament. A causa del context actual i a les sancions, molts actors humanitaris no poden lliurar els béns necessaris per a proporcionar assistència vital a la població de Níger. 45 de les organitzacions que treballen al país suggereixen a la comunitat internacional 3 mesures per a garantir serveis socials bàsics i ajuda humanitària.
Les organitzacions signants, entre les quals es troba La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament, proposen introduir exempcions humanitàries en totes les sancions col·lectives adoptades contra Níger, amb la finalitat de garantir l’accés de les poblacions nigerines en situació de vulnerabilitat als serveis d’ajuda humanitària. Els límits a les retirades d’efectiu dels bancs o els bloquejos d’aliments i de medicaments a les fronteres, amb unes reserves d’emergència insuficients, no fan sinó agreujar la situació d’extrema vulnerabilitat de milions de persones a Níger.
Quan parlem d’exempcions humanitàries ens referim a permetre el lliurament de subministraments per a respondre a l’emergència nutricional que viuen 400.000 xiquetes i xiquets al país o a l’enviament de kits de prevenció per a malalties com el còlera i la malària per a evitar una catàstrofe sanitària de gravíssimes conseqüències. Si les sancions es prolonguen fins a l’inici del nou curs escolar, a l’octubre de 2023, també estaria en joc l’accés a l’educació de xiquetes i xiquets, la qual cosa comporta riscos com l’abandó escolar, l’explotació laboral, el matrimoni infantil i el reclutament en grups armats.
A mitjà termini, les sancions no sols limitaran l’accés a l’ajuda humanitària, sinó que podrien exacerbar els problemes de protecció, com la violència de gènere, la protecció de la infància i les tensions per l’accés a uns recursos ja de per si mateix limitats. Per això, la segona mesura que es proposa és revisar les sancions adoptades aplicant el principi de «no danyar» amb la finalitat de garantir la protecció i minimitzar l’impacte negatiu en les condicions de vida de la població nigerina. En cas d’intervenció militar, es tem que augmenten les violacions dels drets humans i que els desplaçaments, tant dins com fora del país, exposen a les persones migrants i refugiades a situacions de més violència i falta d’accés a recursos i serveis socials bàsics.
A causa de les sancions financeres, que impliquen una reducció de l’ajuda humanitària i de l’ajuda al desenvolupament, es corre el risc de provocar un augment accelerat de les necessitats humanitàries. La congelació d’actius i la suspensió de l’ajuda exterior destinada al sector del desenvolupament reduiran el pressupost global del Govern i la seua capacitat per a mantindre els serveis socials bàsics. De la mateixa manera que dificultarà una deguda resposta humanitària en moments d’escassetat alimentària i per a fer front a les inundacions durant la temporada de pluges. Per això, la tercera mesura plantejada per les organitzacions insta la comunitat internacional a preservar els mecanismes de finançament per a mantindre l’accés de la població a serveis socials bàsics com la sanitat i l’educació. Si es vol evitar una catàstrofe és imperatiu que es garantisca el finançament necessari per a satisfer, almenys, les necessitats expressades en el pla de resposta humanitària.
Ací pots llegir el comunicat complet en espanyol i anglés.
