Iniciem l’any 2022 amb la promesa d’una nova Llei de Cooperació que aconseguira rellançar una Cooperació Espanyola fragilitzada en l’última dècada i més necessària que mai. Una reforma que fera de la política de cooperació una eina eficaç per a contribuir a donar resposta als complexos desafiaments de la encreuament civilizatòri en la qual ens trobem, amb desigualtats creixents, insostenibilitat en l’ús dels recursos, conflictes enquistats i la necessitat de transformacions de gran importància immediates.
Arranquem entre esborranys, consultes i diàlegs sobre un incipient projecte de Llei; i acabem al desembre de 2022 amb l’aprovació en les Corts, pràcticament per unanimitat, de la Llei de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global (mancant la ratificació final en el Congrés). Permetem-nos celebrar-ho, almenys aquesta setmana nadalenca.
Clima de diàleg
Hem participat activament en el procés, molta faena de molts, aconseguint que s’hagen inclòs bona part de les nostres demandes i s’haja aconseguit un clima de diàleg i concertació. Això ha permés fer d’aquesta política una política compartida, que sense perdre la seua ambició i capacitat transformadora ha sigut capaç d’incloure diferents sensibilitats i reflectir de manera nítida el suport social majoritari que existeix per cooperar i contribuir al bé comú en el planeta que ens acull.
És de justícia agrair a l’administració i als diferents grups polítics, als quals tan sovint critiquem (no sense raons), pel treball i la disposició mostrada en tot aquest procés. Com ja analitzem en els tràmits previs, els avanços d’aquesta Llei són significatius i molt necessaris.
D’una banda, l’enfocament: una llei adaptada als temps, articulada amb l’Agenda 2030, amb vocació transformadora i enfocament feminista, integrant els desafiaments ambientals i de desigualtat econòmica i de gènere. Per un altre, el pressupostari: es dictamina que aconseguirem el 0,7% abans d’acabar la dècada i que l’increment serà progressiu amb compromisos pluriennals reflectits en els Plans Directors; a més d’incloure compromisos específics per a l’Acció Humanitària (10% de l’AOD) o per a l’Educació per a la Ciutadania Global (a ser concretat en el Pla Director). En tercer lloc, perquè apunta les reformes institucionals i reglamentàries que permeten a tots els actors de la cooperació ser més eficients i eficaces com: la reforma de l’AECID, l’estatut de la persona cooperant, el Consell Superior de Cooperació, el reial decret de subvencions o els instruments de cooperació financera (FEDES).
El camí recorregut
2022 ha sigut també l’any de l’aprovació dels primers Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023 que marquen un canvi de tendència en la tan castigada Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Si bé el resultat no és tan dolç com el de la Llei, els avanços han sigut importants respecte als anteriors. Sembla que, encara que amb els seus matisos, travessarem la línia del 0,3% d’AOD.
Veiem llum amb l’enfortiment pressupostari de l’AECID i del Ministeri d’Afers exteriors. Veiem llum amb el reforç de la cooperació bilateral. Veiem llum amb la consolidació del canvi de tendència de la dècada passada i l’increment de fons per a l’execució d’intervencions de cooperació per part de les ONGD (encara que siga tímid i inferior a les seues capacitats d’execució). Més dubtes ens generen la inclusió com AOD de partides dels Ministeris de Sanitat i Drets Socials, que, encara que necessàries, no són pròpiament de desenvolupament i unflen el càlcul.
Consell de Cooperació
2022 també ha sigut un any d’intensa activitat en el Consell de Cooperació per al Desenvolupament; un any en què La Coordinadora ha tingut la responsabilitat de presidir el seu Comité de Seguiment. Des del Consell s’ha impulsat el procés de reforma i s’ha realitzat un ampli nombre de dictàmens, informes i declaracions d’un gran nivell de qualitat i consens. S’han tractat temàtiques com la cooperació financera, la cooperació multilateral, la situació de l’AOD, les orientacions per a una cooperació feminista o el concepte de coherència de polítiques; i s’han realitzat declaracions sobre els successos de la frontera de Melilla o la guerra d’Ucraïna.
Però l’important passades aquestes festes ja no serà l’Any ZERO sinó l’any UN. Necessitem aprofitar aquest impuls i desenvolupar en els pròxims mesos la reforma ambiciosa que proclama la Llei. Necessitem que amb la reforma de l’AECID isca enfortida en recursos humans, tècnics i econòmics, convertint-se en pilar bàsic del nou sistema de cooperació, en sintonia amb el coneiximent expert d’actors com les ONGD.
Necessitem un VI Pla Director a l’altura i que introduïsca per fi una planificació pressupostària pluriennal. Perquè necessitem una reforma amb recursos i que els pròxims pressupostos generals de l’Estat reflectisquen aquest increment amb una orientació coherent. Necessitem que el que té de bo el Consell de Cooperació no es desnaturalitze amb el nou Consell Superior; i que el nou Consell siga una versió enfortida de l’actual.
Necessitem que la nova cooperació espanyola pose en el centre la promoció de la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible com a condició sine qua non per a ser el centre de l’acció exterior i contribuir eficaçment a la implementació de l’Agenda 2030. La Presidència Europea d’Espanya en el segon semestre de 2023 és una oportunitat per a posar-lo en pràctica.
Necessitem també portar la veu de la cooperació als processos electorals locals, autonòmics, i estatals que es produiran al llarg de 2023. Les noves administracions i governs resultants han de fer un decidit pas avant per una major i millor cooperació, amb l’ambició que els temps ens exigeixen.
Bones festes!
