La pandèmia de la Covid-19 i les seues mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, alhora, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació.
La crisi actual ens ha demostrat no només quant interdependents som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i les crisis climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna.
Malgrat això, algunes empreses han adoptat mesures a curt termini per a protegir els seus propis interessos, posant en perill, al mateix temps, els drets humans dels qui formen part de les seues cadenes de subministrament: per exemple, cancel•lant comandes, pagant alhora grans dividends als seus accionistes i reclamant el suport financer dels governs.
Més consciència
Cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de comptar amb sòlides cadenes de subministrament, però lamentablement aquest terme sol interpretar-se des del punt de vista dels compradors empresarials que desitgen garantir la seguretat del subministrament. És essencial que els governs estableixen mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguen capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de xicotets productors i productores, treballadors i treballadores.
Tornar a l’activitat comercial habitual després de la pandèmia reforçaria les desigualtats i la insostenibilitat del nostre sistema actual. En canvi, es necessita una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de xicotets productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures.
Amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just (dissabte 8 de maig), la Coordinadora Valenciana d’ONGD ens unim a la declaració emesa per una aliança d’entitats de tot el món: Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM- Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance, International Cooperatives Alliance.
Les transformacions que necessitem
- D’una economia basada en la competència … a una economia basada en la cooperació.
- De polítiques comercials que afebleixen els objectius de sostenibilitat… a polítiques de comerç just que incentiven el comerç just i sostenible i descoratgen el comerç basat en productes barats.
- Del lliure comerç i el neoliberalisme … a les agendes de polítiques públiques de comerç just, on una part cada vegada major del comerç es realitza en condicions de comerç just, a escala local i internacional.
- D’un mercat lliure a un programa de sostenibilitat amb una combinació adequada d’iniciatives legals i ascendents (de baix a dalt), per a transformar les cadenes de subministrament, les quals permetin a tots els consumidors fer eleccions de consum sostenibles i accessibles.
- De les creixents desigualtats a la reducció de les desigualtats entre el Sud i el Nord, entre rics i pobres, entre dones i homes, entre petits productors/productores i grans empreses.
- De la sobreexplotació dels recursos naturals del planeta… a un model econòmic i agrícola que respecte el medi ambient, reduisca les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i promoga la justícia climàtica, dins dels límits del planeta.
- De mercats saturats de menjar barat i moda ràpida… a mercats amb participació cada vegada més creixents de les cadenes de subministrament de Comerç Just i orgànics, amb la major capacitat de distribució possible.
- De solucions a curt termini que tanquen les fronteres basant-se en la por… a una interdependència justa entre països basada en termes de comerç just.
- De la persuasió de les empreses i els interessos individuals que influeixen en les polítiques… a les polítiques públiques reconstruïdes que donen sentit al mercat per a assegurar que funcione per a les persones i el planeta.
- Dels desequilibris de poder en les cadenes de subministrament… a la democràcia econòmica en les cadenes de subministrament, sense abusos corporatius ni violacions dels drets humans, on els xicotets productors i productores, treballadors i treballadores tenen una veu forta.
- Dels enfocaments de “llista de verificació” de la sostenibilitat i els drets humans… a una transformació de les pràctiques comercials i de compra que fan possible un ingrés digne per als xicotets productors/productores i un salari digne per als treballadors i treballadores.
- D’empreses amb prioritat dels guanys… a empreses que prioritzen la seua missió social.
- D’una cultura de “secret empresarial”… a una cultura de transparència, que inclou la transparència de la cadena de subministrament i la informació sobre com es comparteix el valor.
- D’una cultura dominant de consumisme… a una forma de vida sostenible, i un nou compromís per la naturalesa i el planeta.
Les nostres recomanacions als governs
En vista de l’exposat anteriorment, les nostres recomanacions als governs s’organitzen al voltant de quatre eixos, d’aquells que són a curt termini i de reacció a aquells que són a llarg termini i amb propostes proactives.
PROTEGIR
- Assegurar que treballadors, treballadores, productors i productores disposen d’equip de protecció personal.
- Quan no siga segur treballar, assegurar els programes de retenció d’ingressos de productors/productores i treballadors/treballadores.
- Mentre existeixen mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als inputs necessaris per a la producció agrícola.
REINICIAR
- Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, les directrius de l’OCDE (sigles d’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sobre la conducta empresarial responsable, les polítiques de compra responsable, la igualtat de gènere, el clima i els compromisos de conducta fiscal responsable, amb límits als dividends dels accionistes i dirigides per una presa de decisions participativa i una governança inclusiva.
- Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguen accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària.
- Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les Empreses Socials, Cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’Agricultura Ecològica i les Pràctiques Agroecològiques; que ajuden a fer que aquestes alternatives es converteixen gradualment en la norma. Aquestes polítiques haurien d’incloure el suport empresarial a les organitzacions de productors i productores perquè accedeixen a nous mercats, l’accés preferent a un finançament accessible i flexible, així com la sensibilització de la ciutadania, en particular dels joves.
REESTRUCTURAR
- Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respecten els drets humans, laborals i ambientals, entre altres coses mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
- Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials amb prioritat en la seua missió, que posen a les persones i el planeta davant els guanys.
- Adoptar objectius nacionals i, quan siga necessari, regionals ambiciosos per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO₂ i garantir l’augment de la temperatura mundial límit a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.
DISTRIBUCIÓ JUSTA DELS RECURSOS
- Reformar els sistemes impositius per a incentivar el comerç just i els productes orgànics, el comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària i descoratjar les cadenes de subministrament basades en l’explotació de les persones i el planeta.
- Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al comerç just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària en la concessió de contractes públics.
