L’ús polític del sistema judicial contra adversaris polítics, la societat civil i els mitjans de comunicació, l’exclusió de candidats de les eleccions i l’exclusió arbitrària dels partits d’oposició, així com el no respecte de la separació dels poders de l’Estat són contraris als principis democràtics bàsics i constitueixen una greu violació dels drets del poble nicaragüenc sota la Constitució i el Dret Internacional.
Aquestes accions soscaven encara més la credibilitat d’un procés electoral, ja obstaculitzat per una reforma electoral que no va complir amb les recomanacions de les Missions d’Observació Electoral de l’Organització d’Estats Americans (OEA) i la Unió Europea, i que no va ser el resultat del diàleg entre el govern i l’oposició. Així mateix, demostren l’escassa voluntat del govern de Nicaragua de buscar una eixida pacífica a la greu crisi institucional i dels drets humans en la qual es troba sumida el país des d’abril de 2018, quan el govern va reprimir violentament les protestes pacífiques contra la seua gestió.
Detencions il·legals
A les més de 120 persones privades de llibertat de manera arbitrària i sense un degut procés, se suma la detenció il·legal i sense ordre judicial durant aquest cap de setmana de destacades activistes feministes pels drets de les dones com són Tamara Dávila, Daura María Téllez, Ana Margarita Vijil *Gurdián i Suyén Barahona.
Peticions al Govern de Nicaragua
Davant la deterioració constant de la situació política i de drets humans al país, sol·licitem al govern nicaragüenc:
• L’alliberament immediat i incondicional dels possibles candidats presidencials Cristiana Chamorro, Arturo Cruz, Félix Maradiaga i Juan Sebastián Chamorro, els líders opositors José Adán Aguerri, José Pallais, Hugo Torres i Violeta Granera i tots els altres presos polítics, així com garantir el respecte pels seus drets humans i drets civils i polítics.
• Complir amb les recomanacions de la comunitat internacional per a la celebració d’uns comicis amb plenes garanties de drets humans en un procés electoral creïble, inclusiu i transparent sense ingerències o coaccions per part de les autoritats actualment en el govern.
• L’alliberament immediat i el respecte a la integritat física de Tamara Dávila, Daura María Téllez, Ana Margarita Vijil Gurdián i Suyén Barahona.
• Derogar les lleis restrictives, inclosa la llei de regulació d’agents estrangers i altres “lleis mordassa” que atempten contra la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica i altres drets fonamentals.
• Posar fi a la fustigació a les organitzacions de la societat civil i líders socials.
• Permetre l’entrada d’organismes internacionals i el retorn dels organismes nacionals de Drets Humans per a fer un seguiment de la situació al país.
• L’alliberament de les 125 persones privades de llibertat pel règim (veure informe del Mecanisme per al Reconeixement de Persones Preses Polítiques emés el 05.03.2021 que compta amb l’aval de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH).
• Eliminar l’estat policial en el qual viu Nicaragua, executat per la policia en coordinació amb paramilitars, que dia a dia mantenen assetjades a les seues cases a més de 150 famílies i en estat de sotsobre a les comunitats on habiten.
• La supervisió internacional de les eleccions, a més d’escometre amb urgència les reformes electorals pactades.
Fi de la repressió
Les autoritats nicaragüenques han de posar fi a la repressió contra l’oposició política, els mitjans independents, la societat civil i les persones defensores dels drets humans, i han de garantir plenament el respecte dels drets humans i els drets civils i polítics al país. Els organismes internacionals de drets humans han d’estar autoritzats per a tornar a Nicaragua, inclosa l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans (ACNUDH) i la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH).
Crida a Espanya
Finalment, fem una crida a la Unió Europea i especialment al Govern d’Espanya perquè condemnen aquestes accions que dificulten profundament els processos democràtics a Nicaragua, els espais de participació ciutadana i la defensa dels drets humans i realitzen tota la pressió diplomàtica possible perquè acaben les violacions de drets humans al país.
En concret, demanem al Govern d’Espanya:
• Supervisar el compliment i el respecte dels drets humans al país;
• Facilitar la protecció internacional de les persones defensores dels drets humans que estan sent víctimes d’aquesta persecució i fustigació;
• Revisar els acords d’associació amb el país en clau de drets humans per a evitar legitimar les actuacions d’un govern que no té voluntat de complir amb les seues obligacions internacionals o la seua pròpia constitució política;
• No avalar un procés electoral si no es donen les condicions de l’alçament de l’estat policial, el retorn de les organitzacions internacionals i nacionals de drets humans i altres condicions necessàries perquè siga un procés amb garanties.
