Manifest. Dia internacional d’eliminació de les violències contres les dones

La Coordinadora se suma al clam internacional per una vida lliure de violències masclistes i alça la seua veu contra tota agressió en qualsevol part del món.

Sota el lema “ens volem diverses, lliures, rebels, segures i vives per a assegurar els nostres drets i transformar la realitat”, demandem mesures concretes que posen fi a aquesta greu violació dels drets humans.

La violència contra les dones i les xiquetes ha augmentat a tot el món a conseqüència de la COVID-19. També han augmentat els embarassos no desitjats i els abusos sexuals. L’avanç de la pandèmia, la volta a confinaments domiciliaris, i les insuficients mesures adoptades per a mitigar les desigualtats i previndre les violències, amenacen amb minvar encara més el benestar de les dones. Això significa posar en risc la seua salut sexual i reproductiva, la seua salut mental, la seua resiliència i capacitat de recuperació, la possibilitat de participar en la recuperació de les nostres societats i en la construcció de propostes per a eixir enfortides d’aquesta crisi.

La violència estructural preexistent s’aguditza i, per tant, atenta encara més contra els drets fonamentals continguts en pactes internacionals i Constitucions dels propis països. Més enllà de la violència en l’àmbit de la parella o exparella, existeixen moltes altres que, encara que menys visibles, són igualment preocupants. En els últims anys, per exemple, assistim a un notable increment dels discursos d’odi o les violències en xarxes socials. També existeixen situacions que fan que la violència de gènere tinga un impacte específic sobre dones racialitzades, amb diversitat funcional, en situació de sinhogarisme o de pobresa, dones refugiades, desplaçades, migrades i/o sense papers, en desocupació o amb ocupacions més precàries, majors o que es dediquen als treballs de cures. És important parlar, per exemple, de la violència institucional cap a les dones racialitzades, migrants i/o refugiades que obstaculitza el seu accés a la protecció quan estan patint violència, l’escassetat de recursos específics per a aquelles que tenen necessitats especials o no poden accedir a l’habitatge o a un salari digne que permeta desenvolupar la seua autonomia i independència.

Les diferents formes de violència contra les dones requereixen una mirada àmplia, a més d’una resposta de l’Estat –que està obligat a això per diverses legislacions nacionals i internacionals–. En aquest sentit, han de reconéixer-se tres qüestions clau:

Titularitat del dret. Els drets de les dones que enfronten qualsevol tipus de violència masclista són drets subjectius que han de ser garantits pels Estats. A més de l’obligació de l’Estat de gestionar o arbitrar la detenció, l’atenció, la protecció, la justícia i la reparació amb mesures adequades i suficients; tal com està recollit en els marcs nacionals i internacionals d’obligat compliment.

Prioritat. En termes de recursos i en termes financers, de professionalització dels serveis, de rendició de comptes i també en termes de prevenció.

No discriminació. L’Estat ha de visibilitzar i eliminar obstacles afegits que enfronten determinades dones: migrants –especialment en situació administrativa irregular–, refugiades, desocupades, en situació de pobresa o exclusió social, xiquetes, dones majors i aquelles amb circumstàncies afegides com pot ser la discapacitat.

Propostes viables i urgents

Per tot l’anterior, instem al Govern que aplique de manera immediata el Conveni d’Istanbul (2011) sobre prevenció, assistència integral a les víctimes i lluita contra tots els tipus de violència contra les dones –siguen de caràcter sexual, laboral, institucional, econòmic, assetjament sexual o altres violències.

Reclamem les següents mesures urgents per a, d’una vegada per sempre, avançar cap a l’erradicació de les violències contra les dones:

● Dissenyar una resposta integral en l’àmbit subestatal, estatal i global a la pandèmia que prioritze intervencions per a evitar la violència contra les dones i les xiquetes.
● Establir un ingrés mínim vital (IMV) per a totes les dones que han patit i pateixen violència masclista, sense discriminació per motius racials, ètnics, administratius.
● Garantir una cooperació internacional feminista que protegisca a les dones en situació de major discriminació o vulnerabilitat, que enfortisca la igualtat de gènere i el poder de les dones per a afrontar tota classe de violències patriarcals, i facilite el seu accés a la justícia i la reparació.
● Impulsar accions per a garantir la salut i els drets sexuals i reproductius de les dones xiquetes a Espanya i a tot el món.
● Generar espais segurs per a les dones que pateixen les violències i sensibilitzar a les institucions i a les persones encarregades de garantir la seua integritat física i emocional per a evitar la revictimizació.
● Millorar els mecanismes de detecció de risc i acció de les institucions i els sistemes de recollida de dades.
● Millorar i ampliar el Programa d’Inserció Sociolaboral per a dones víctimes de violències masclistes que, fins hui, es mostra ineficaç a causa de les seues escasses dades.
● Promoure una regularització de les dones en situació irregular per a garantir el seu accés a mesures de protecció que garantisquen que no són excloses.
● Implementar mesures de protecció i prevenció enfront de les xarxes de tràfic de persones, incrementant els esforços per a identificar als responsables i assegurar que són jutjats.
● Promoure programes que eduquen en la igualtat i la corresponsabilitat de gènere des d’edats primerenques.
● Fer costat a les organitzacions que treballen en la prevenció, atenció i reparació a supervivents de violència amb fons que garantisquen la seua labor i un suport polític que impulse la seua participació en la presa de decisions.
Enfortir amb pressupostos suficients els recursos humans i assegurar que els programes implementats per les comunitats autònomes tinguen una duració pluriennal amb objectius clars i indicadors d’execució que permeten el mesurament, seguiment i avaluació del resultat en termes d’eficàcia, eficiència, economia i qualitat.

Les dones a tot el món ens volem diverses, lliures, rebels, segures i vives per a assegurar els nostres drets i transformar la realitat. Continuarem treballant dia a dia per a erradicar totes aquestes injustícies. Apostem per una societat que es transforme des d’una òptica feminista, de cures, de transformació ecosocial, igualitària que respecte la diversitat i a totes les persones, sense distinció del seu sexe, orientació sexual, nacionalitat o estatus migratori, raça o ètnia, o creences polítiques o religioses.

El 25 de novembre, a les 12:00h, ens sumem a totes les dones del món que exigeixen la fi de les violències contra les dones. Des d’Àsia a Amèrica Llatina, passant per Àfrica i Europa, institucions, entitats públiques i privades, mitjans de comunicació, ONG i persones de tot el planeta mantindrem un minut de silenci per les víctimes de la violència contra les dones.

Les dades del retrat actual són escandalosos

Violència sexual
● 1 de cada 3 dones en el món ha patit violència física o sexual per part de la seua parella o exparella.
● A tot el món, 750 milions de dones i xiquetes es van casar abans dels 18 anys i almenys 200 milions es van sotmetre a la mutilació genital femenina (MGF).
● Només el 52% de les dones casades o en una unió, prenen lliurement les seues pròpies decisions sobre relacions sexuals, ús d’anticonceptius i atenció mèdica.
● S’estima que, per cada violació denunciada en un context de guerra, hi ha entre 10 i 20 casos que queden sense documentar. Només en els conflictes actius en 2018, Nacions Unides va documentar 2.500 casos de violència sexual.

Violència econòmica
● En 18 països, els homes poden impedir legalment que les seues esposes treballen; i en 49 països no existeixen lleis que protegisquen a les dones de la violència domèstica.
● A tot el món, les dones que posseeixen terres agrícoles són només el 13 per cent.
● Les dones en el nord d’Àfrica accedeixen a menys d’un de cada cinc ocupacions remunerats en el sector no agrícola. A tot el món, la proporció de dones en ocupacions remunerades fora del sector agrícola ha augmentat del 35% en 1990 al 41% en 2015.

Violència masclista
● 3 de cada 5 dones assassinades ho van ser a les mans de la seua parella, exparella o algun membre de la seua família. Àfrica és el continent amb major taxa de feminicidi, seguit d’Amèrica.
● En els últims 12 mesos, almenys, 243 milions de dones i xiquetes (d’edats entre 15 i 49 anys) de tot el món han patit violència física i/o sexual per part d’una parella íntima.
● A Espanya, segons la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, 40 dones han sigut assassinades per les seues parelles o exparelles en el que va d’any. Segons dades de Feminicidio.net, que comptabilitza casos que no han són tinguts en compte per les xifres oficials, les dones assassinades enguany han sigut 105.

, ,

Scroll to Top