La Coordinadora Valenciana de ONGD ―integrada per 102 organitzacions― demanda a les administracions públiques valencianes una major implicació enfront de la devastadora situació en la Franja de Gaza. En un moment en què es compleixen tres mesos des de l’inici de l’escalada de violència que es viu a Gaza i el territori palestí ocupat, resulta crucial i imprescindible enfortir la cooperació valenciana en la seua resposta davant l’emergència humanitària.
Com assenyala Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD, “la població civil no pot ser víctima d’un càstig col·lectiu”. Segons les últimes dades de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), més de 23.000 persones palestines han sigut assassinades i més de 58.000 han resultat ferides en els atacs israelians sobre el territori palestí, especialment concentrats en la Franja de Gaza. En la zona ―sense electricitat des del tall de subministraments per part d’Israel el passat 11 d’octubre― s’han destruït més de 65.000 llars i més de 1,9 milions de persones s’han vist obligades a fugir de les seues cases.
“L’alto-el-foc permanent continua sent la nostra única opció per a evitar més pèrdues de vides civils i una catàstrofe humanitària encara major. Si fracassem, una taca indeleble quedarà per sempre en la nostra consciència col·lectiva”, apunta Ramón.
Un context global marcat per múltiples crisis ecosocials
A la situació en Palestina s’uneix la confluència de diferents escenaris que marcaran el context global aquest 2024. A punt de complir-se dos anys de la invasió russa d’Ucraïna, 5,9 milions de persones s’han vist obligades a buscar refugi en altres països europeus, mentre aproximadament 17,6 milions de persones ―un 49% de l’actual població ucraïnesa― necessiten assistència humanitària i protecció, com assenyalen des de Nacions Unides.
Paral·lelament, la persecució de les persones i entitats defensores dels drets humans en tot el planeta, especialment a Amèrica Llatina, les violències a les fronteres europees, les fams que afecten països com Nigèria, Níger, Burkina Faso, Txad i Mali, o les desigualtats de gènere complementen un context global ple de reptes per a aquest pròxim any. Tot això amb un dels grans problemes del nostre temps de fons: l’emergència climàtica, que requereix de solucions immediates per a protegir la vida i el futur de totes les persones i el planeta.
Major implicació de la cooperació valenciana
Enfront de l’emergència humanitària a Gaza i un context global marcat per múltiples crisis ecosocials, la Coordinadora Valenciana de ONGD mostra la seua preocupació per la disminució dels fons destinats a cooperació i ajuda humanitària, els problemes de gestió i els retrocessos en la resolució de les convocatòries de subvencions per part de les administracions locals valencianes. En aquest sentit, recorda la importància de complir amb els compromisos adquirits durant el període electoral, quan es van signar els Acords per una Política Pública de Cooperació Internacional al Desenvolupament. A través d’aquests, els partits signants a València, Alacant i Elx es van comprometre a dedicar en l’actual legislatura el 0,4% dels pressupostos municipals a cooperació al desenvolupament, i a Castelló el 0,5%.
“Estem en una situació crítica a nivell global, en la qual persisteix una pobresa extrema que afecta a quasi 700 milions de persones, amb un canvi climàtic que està multiplicant els conflictes per recursos cada vegada més escassos, i amb fenòmens naturals que creixen en virulència i que pateixen més els països més empobrits, els que no estan contaminant. Tenim la responsabilitat moral d’impulsar la cooperació i canvis polítics en un sistema que genera cada vegada més desigualtats. Només demanem a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana que complisquen les seues promeses i estiguen a l’altura del repte”, remarca la presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD, Cristina Ramón.
Gaza: entrada d’ajuda insuficient i tardana
Davant l’absència de treva dels combats a Gaza, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va sol·licitar aquest dimarts un millor accés a l’enclavament, on, com assenyalen des de l’agència, l’ajuda arriba “molt poca i massa tard” per a atendre els civils atrapats en el conflicte. Enfront d’això, resulta extremadament urgent establir corredors humanitaris per al moviment de persones i el lliurament de materials de primera necessitat, així com garantir la seguretat del personal humanitari i el cessament dels atacs a les instal·lacions sanitàries.
Al mateix temps, és essencial que continue el suport als projectes de cooperació internacional, essencials perquè la població palestina que viu sota el bloqueig o l’ocupació d’Israel puga accedir a serveis de salut, educació, ocupació i desenvolupament econòmic, que garanteixen la seua supervivència i els seus drets humans bàsics.
El dret a la informació en escac
El personal dels mitjans de comunicació s’ha convertit en un blanc de guerra, objectius d’amenaces i persecucions que afecten també les seues famílies pel mer fet de fer el seu treball: informar. Segons Reporters Sense Fronteres, en total, han sigut assassinats des del 7 d’octubre fins a eixa data 63 periodistes durant els atacs (56 a Gaza, 4 a Israel, 3 en el sud del Líban), superant la xifra registrada a tot el món l’any passat.
Des de la Coordinadora atorguem el Premi Cooperació-Anna Escrihuela en la categoria de “Comunicació compromesa amb la cooperació” a la periodista Lola Bañón en reconeixement de la seua labor en la cobertura periodística del conflicte palestí-israelià. Precisament, Bañón ho va dedicar als i les periodistes palestins, en homenatge al treball que estan realitzant per a narrar el conflicte malgrat les ingents dificultats.
A més, al costat d’altres organitzacions, ens adherim recentment al manifest de la Unió de Periodistes “Stop Killing Journalists”, per a denunciar els crims contra periodistes en l’exercici de la seua professió, i per a exigir la garantia de la seguretat dels i les professionals de la comunicació que estan treballant en la Franja de Gaza.
