Les persones joves d’entre 15 i 25 anys de la Comunitat Valenciana perceben el sistema econòmic com el causant dels principals problemes globals, entre els quals destaca el canvi climàtic com la realitat que més els preocupa, al costat de l’augment de la precarietat, els conflictes i l’impacte de la nostra manera de vida en la salut mental.
És la principal conclusió de l‘estudi d’opinió “Sempre es pot fer alguna cosa. Estudi exploratori sobre l’opinió de la joventut valenciana entorn de la pobresa, la desigualtat i la cooperació internacional” impulsat per la Coordinadora Valenciana d’ONGD i realitzat per els antropòlegs Ernesto García López i Elvira Mateos Carmona. L’estudi -que ha comptat amb la col·laboració de professorat de la Universitat de València, de l’Institut Valencià de la Joventut i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, entre altres entitats i associacions juvenils- és el primer estudi sociològic que es fa a Espanya sobre aquestes matèries.
“Ens estem donant compte des de molts sectors que és hora d’escoltar més la gent jove i d’obrir espais en els quals puguen participar, compartir les seues opinions i actuar segons els seus interessos i prioritats. Són generacions molt preparades i que són claus per a impulsar solucions als grans problemes als quals ens enfrontem com a humanitat. Aquest estudi és una de les nostres contribucions a aqueix repte”, explica Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD.
Crítica amb el sistema
L’informe -realitzat a partir de grups de debat en el qual han participat joves de 15 localitats de la Comunitat Valenciana representatives de tot el territori, incloent-hi l’entorn rural-, mostra que la joventut és molt crítica amb l’economia que denominen “capitalista”, que perceben com un sistema exigent basat principalment en l’individualisme, el consumisme i la competitivitat.
“Miren amb ansietat i pessimisme la falta d’oportunitats i de futur. La imatge d’una roda en la qual se senten atrapats apareixia constantment en els debats, i reflectia una certa impotència perquè no albiren eixides. Diguem que el diagnòstic el perceben clarament, però no veuen alternatives ni com es poden solucionar aquests problemes”, afirma Ernesto García López, coautor de l’informe.
Polarització i autoritarisme
La joventut valenciana també és crítica amb el sistema polític. En aquest sentit, consideren que hi ha una crisi democràtica per la polarització i l’enfortiment d’opcions polítiques autoritàries tant a Europa com en altres parts del món. Perceben aquesta realitat com una reculada, però continuen confiant en la democràcia com un sistema que corregeix les desigualtats i contribueix a la sostenibilitat.
Quant a les desigualtats globals opinen que vivim en “un món dividit”, en el qual els països rics busquen “mantindre el seu estatus de poder” enfront dels països empobrits que són percebuts principalment com a simples receptors d’aquestes desigualtats. Assenyalen a les empreses europees i estatunidenques com les que trauen profit dels recursos dels països empobrits i crida l’atenció que, en el seu imaginari, “país pobre” s’associe exclusivament amb Àfrica.
Cooperació i ONGD
La joventut valenciana mostra un gran desconeixement sobre el treball que es fa des de la cooperació internacional, i el funcionament de les ONGD: es percep falta de transparència, desconeixen les propostes de participació que ofereixen les ONGD i les identifiquen quasi en exclusiva amb la comunicació que fan per a demanar donacions, de la qual opinen que utilitza sovint el “xantatge emocional”.
Valoren positivament tot el relacionat amb l’acció local concreta i el voluntariat, al qual associen un gran valor ètic i beneficis quant a satisfacció i benestar per a les persones que fan aqueixos voluntariats.
Recomanacions de l’informe
Els resultats de l’informe seran útils perquè Administracions Públiques, ONGD i altres entitats socials puguen orientar millor la seua comunicació, els seus projectes de sensibilització i les seues accions per a fomentar la participació de les persones joves. En aquest sentit destaquen com a recomanacions, indicades per les pròpies persones joves que han participat en l’estudi:
- Prevaldre la participació local, en problemes locals, amb un enfocament de proximitat, i connectant el local amb el global.
- Apostar per “joves parlant a joves”.
- Ampliar els programes d’Educació per a la Transformació. Continuar apostant per l’educació com un camp essencial on acostar el treball de les ONGD.
- Apostar per les xarxes socials i introduir les pràctiques artístiques i culturals com a eines essencials per a la sensibilització, ja siguen en l’àmbit audiovisual, escènic o musical.
- Utilitzar un llenguatge adaptat, però no infantilitzador, és a dir, fugir d’un tractament condescendent cap a la joventut.
- Incorporar a l’associacionisme juvenil en el disseny de campanyes i accions de les ONGD.
- Més transparència sobre el funcionament de les ONGD, l’ús dels fons i els efectes reeixits.
- Insistir en la idea de protagonisme juvenil enfront de la noció del jove com a víctima o beneficiari d’accions de cooperació.
- Promocionar programes específics de voluntariat jove amb formats híbrids (presencialitat i en línia), i impulsar accions que afavorisquen la creació d’hàbits de participació des de la infància.
- Tindre major presència de les ONGD en pobles, barris i territoris populars, perquè es vegen com a referents locals.
Vídeo de la presentació
En aquest vídeo podràs trobar reflexions addicionals sobre les conclusions de l’informe.
