La Coordinadora Valenciana d’ONGD mostra la seua decepció per la sentència del Tribunal Suprem que posa fi al Cas Blasco

Encara que el Tribunal estima parcialment el recurs de cassació presentat per la Coordinadora com a acusació popular en el cas, no revisa a l’alça les sentències imposades als principals condemnats, malgrat la gravetat dels fets que es confirmen provats i de no haver retornat el robat.

Cartel pidiendo Justicia en el Caso Blasco

La Coordinadora Valenciana d’ONGD ha mostrat hui la seua decepció per la sentència del Tribunal Suprem en relació a les peces 2 i 3 del Cas Blasco, per les quals l’ex conseller Rafael Blasco i una trama d’empresaris i funcionaris van ser declarats culpables a l’abril de 2020 per l’Audiència Provincial de València de saquejar diners públics destinats a la cooperació amb països empobrits. Malgrat haver-se reconegut parcialment el recurs interposat per la Coordinadora, l’entitat lamenta que l’Alt Tribunal no haja revisat les penes “ridícules”  imposades per l’Audiència als condemnats malgrat la gravetat dels fets provats.

En relació a l’estimació parcial del recurs interposat per la Coordinadora, el Tribunal Suprem entén que l’Audiència va incórrer en una clara contradicció en relació a la pena de presó imposada a Rafael Blasco, que ha de determinar-se en l’execució de la sentència. En qualsevol cas això suposa que l’ex conseller haurà d’entrar a la presó per a complir una pena d’1 any i mig. D’igual forma, Marc Llinares, cap de l’Àrea de Cooperació en la Conselleria de Blasco, haurà d’ingressar a la presó per a complir una pena de 2 anys i 9 mesos.

Organització criminal

No obstant això, el Tribunal Suprem ha desestimat els recursos interposats tant per la Coordinadora com per l’Advocacia de la Generalitat en relació a la constitució d’organització o grup criminal per part dels condemnats. La Coordinadora respecta però no comparteix en absolut aqueixa decisió, perquè entén que si alguna cosa ha quedat provat al llarg de les diferències peces d’aquest procediment, és l’existència d’una trama, perfectament organitzada i estructurada, encapçalada per Rafael Blasco i de la qual formaven part funcionaris i empresaris, la finalitat última dels quals era desviar diners públics destinats a cooperació per al lucre personal dels integrants de la trama.

“Tots els tribunals han constatat, sens dubte, que aquesta trama corrupta va saquejar els fons destinats a cooperació durant anys. Per a fer-ho, van crear ONG falses, van falsificar tot tipus d’informes, van forçar a funcionaris a prevaricar, van malversar diners públics, i un llarg etcètera de delictes provats. Ens continua causant tristesa, ràbia i indignació que fets tan greus i tan immorals, fets que han suposat robar els diners destinats a ajudar a les persones més excloses, s’hagen saldat amb unes penes de presó realment irrisòries”, explica Carles Xavier López, portaveu de la Coordinadora per al Cas Blasco.

Diners no retornats

Especialment alarmant és el fet que s’ha defraudat una elevadíssima quantitat de diners, milions d’euros, que no han sigut retornats, la quantia concreta dels quals ni tan sols han sigut fixats judicialment ni per l’Audiència Provincial ni pel Tribunal Suprem. Malgrat l’esforç realitzat pel perit judicial que va intervindre en aquesta peça, per a fixar els diners defraudats, que superava els tres milions d’euros, ni l’Audiència Provincial ni ara el Tribunal Suprem s’han pronunciat sobre aquesta qüestió.

“Des de la Coordinadora pensem que això trasllada un missatge d’impunitat molt greu, ja que als condemnats se’ls ha aplicat l’atenuant de reparació del mal quan no han reparat absolutament res i ni tan sols han fet un esforç real per fer-ho”. A tall d’exemple, Rafael Blasco, malgrat els innombrables càrrecs polítics que ha ostentat al llarg de la seua vida, es va presentar en el judici com un jubilat insolvent, aportant per a respondre pel robat propietats que, o bé ja estaven embargats o bé no estaven al seu nom. La seua capacitat de “ocultació” patrimonial ha sigut premiada per l’Administració de Justícia”, explica López.

El mateix ocorre amb el que fora director general amb Blasco, Josep María Felip -condemnat per malversació, prevaricació i falsedat en document oficial-, que ha consignat a penes 15.000 euros, una quantitat sense cap proporció amb el mal causat i que no s’entén després de llarga vida laboral com a alt funcionari. Aqueixa minsa consignació li ha valgut per a rebaixar la seua pena de tal forma que no arribarà mai a entrar a la presó, llevat que torne a delinquir.

Respecte al cap empresarial de la trama, Augusto César Tauroni, fa menys de dos mesos va transcendir en els mitjans que el iot decomissat a l’empresari a Miami per a recuperar els diners de la cooperació “va desaparéixer” en un temporal, una altra bona mostra que els condemnats en el Cas Blasco ni han retornat els diners defraudats ni han tingut mai la intenció de fer-lo, malgrat la qual cosa s’han vist tots ells beneficiats amb importants rebaixes en les seues condemnes.

La Coordinadora lamenta que no s’haja acceptat el recurs contra l’aplicació dels atenuants de confessió tardana, reparació del mal i dilacions indegudes. El Tribunal Suprem argumenta que en aplicar-los a altres condemnats amb els quals es va arribar a acords per part del Ministeri Fiscal i la Generalitat Valenciana, ha d’aplicar-se a la totalitat de condemnats. Des de la Coordinadora entenen que aquesta “importantíssima rebaixa de penes, en aplicar uns atenuants als condemnats que no considerem que s’hagen produït de cap manera, generen una greu alarma social, puix que ofereixen a la ciutadania una sensació d’impunitat dels poderosos i l’existència de diferents justícies depenent de qui siga la persona acusada o condemnada”.

Ciutadania contra la corrupció

“La recuperació dels fons és l’únic dels tres objectius que ens marquem en la Coordinadora en personar-nos en la causa, que no hem aconseguit. Malgrat el ridícul de les penes imposades, hem aconseguit que no es tancara el cas en fals amb un acord vergonyós, com va estar a punt d’ocórrer en més d’una ocasió, i també hem aconseguit, al nostre judici, recuperar la dignitat de la cooperació valenciana deixant clar que aquest era un cas de corrupció dirigit per polítics i empresaris i que les ONGD anàvem a estar en primera línia perquè es fera justícia. De fet, Blasco ha sigut el primer polític valencià que va acabar en la presó per corrupció”, recorda López.

La Coordinadora Valenciana d’ONGD crida l’atenció sobre el difícil que és per a la ciutadania buscar justícia en casos de corrupció tan complicats. Un equip de persones voluntàries al costat de l’advocat contractat, Raúl Vidal Sánchez, ha estudiat durant anys un cas la instrucció del qual constava de més de 50.000 folis en 168 toms, i 24 peces separades amb més de 40.000 folis amb documentació intervinguda en les entrades i registres de domicilis. A més, constaven en la instrucció més de 35.000 correus electrònics i escoltes telefòniques que han donat lloc a la formació de quinze toms més, i s’han analitzat el contingut de 75 dispositius informàtics intervinguts, amb milers d’arxius que ocupaven més de 5.000 gigaoctets.

Quant al cost econòmic de deu anys de litigis enfront d’alguns dels equips d’advocats millor pagats, més de la meitat dels prop de 72.000. euros que han costat la personació s’han sufragat a través de la col·laboració ciutadana per mitjà de micromecenatge, venda de samarretes i activitats de recaptació de fons. La resta ha hagut d’eixir dels fons propis de la Coordinadora al llarg de la dècada.

“Nosaltres no ens hem rendit, però ha tingut un cost difícilment assumible per la ciutadania. Creiem que aqueixa és una de les claus per les quals al final no acaba si es fes justícia en els innombrables casos de corrupció que han assotat la Comunitat Valenciana en les últimes dècades. Seria important reflexionar com a societat si aquest és el tipus de justícia que volem tindre, amb tant David lluitant contra *Goliath”, afig el portaveu de la Coordinadora.

Des de la Coordinadora Valenciana de *ONGD, en tot cas, agraeixen el suport rebut per organitzacions socials, sindicals i de cooperació, per les coordinadores de *ONGD de la resta de Comunitats Autònomes i per la Coordinadora estatal, i vol fer arribar el seu reconeixement a les milers de persones que han fet possible amb el seu treball i les seues aportacions econòmiques la personació com a acusació popular en el procés. “Són un exemple del millor de la nostra terra, són ciutadania compromesa amb una societat més justa”, conclou López.

Desplaça cap amunt