La Comunitat Valenciana és la comunitat autònoma líder en inversió en cooperació internacional, encara que amb un percentatge que no aconseguix l’estipulat per la legislació vigent i amb múltiples reptes i possibilitats de millora en la seua gestió, així com en la implicació de la societat valenciana.
És la principal conclusió de la trobada “Comunitat Valenciana és cooperació. V Jornades de cooperació descentralitzada des dels nostres pobles i ciutats”, un esdeveniment que ha reunit el 16 d’abril, en el Centre Cultural La Beneficència de València, a més de 150 persones representants polítiques i membres del funcionariat públic, així com de les Universitats, col·legis professionals, empreses, sindicats, agències de Nacions Unides, organitzacions socials i ONGD valencianes.
Les jornades, organitzades per la Coordinadora Valenciana de ONGD, han comptat amb la participació de Susana Camarero, Vicepresidenta Segona i Consellera de Servicis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana, Ignacio Grande, Secretari Autonòmic de Família i Servicis Socials, Pedro Carceller, Director General d’Inclusió i Cooperació al Desenvolupament, i representants de 32 Ajuntaments, incloent a 5 alcaldes i alcaldesses.
Durant la seua realització, s’han oferit les últimes dades i s’ha debatut sobre propostes per a la reforma de la política pública de cooperació internacional i solidaritat des de les Administracions públiques valencianes. Entre altres, s’ha remarcat la necessitat d’augmentar els pressupostos per a aconseguir els objectius marcats per la Llei de Cooperació, al mateix temps que s’ha incidit en la desburocratització dels tràmits administratius que lleven esforços dels verdaders fins de les iniciatives de cooperació internacional.
Centrades en el concepte de cooperació descentralitzada, aquella que partix de les autoritats locals, xarxes i altres agents locals, les jornades han servit per a posar en valor este model com a política de cooperació única i exemplar. Com destaca Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD:
“És un model molt pròxim a la ciutadania i desvinculat d’interessos geoestratègics, econòmics i polítics, que atén directament les verdaderes necessitats i prioritats de les comunitats amb les quals treballa: educació, sanitat, emprenedoria, agricultura i drets de les dones, entre moltes altres”.
En esta línia, Susana Camarero, Vicepresidenta Segona i Consellera de Servicis Socials, Igualtat i Habitatge, subratlla els múltiples avantatges de la cooperació descentralitzada:
“Implica un intercanvi de coneixements, experiències i valors, per la qual cosa jornades com estes permeten afavorir les relacions de reciprocitat i aprendre bones pràctiques per a millorar les nostres polítiques de cooperació”.
Líders en inversió en cooperació
La Generalitat Valenciana és el govern autonòmic que més pressupost dedica en termes absoluts a cooperació, amb 72,4 milions d’euros en 2024. Com assenyala Ramón, “no podem perdre eixe lideratge en un context internacional amb crisi cada vegada més extremes provocades per l’emergència climàtica, les desigualtats econòmiques i els conflictes, com la barbàrie que es viu a Gaza, la constant amenaça terrorista existent al Sahel, la guerra civil de Sudan o la violència que amenaça les comunitats d’Amèrica Llatina. La solidaritat i la cooperació són essencials davant estos abismes”.
No obstant això, encara sent la primera, la inversió suposa tan sols un 0,23% del pressupost de la Generalitat, la qual cosa està bastant lluny de l’objectiu del 0,7% marcat per la Llei de Cooperació. Com indica Pedro Carceller, Director General d’Inclusió i Cooperació al Desenvolupament, “la pujada dels pressupostos que hem aconseguit representa el compromís de la Generalitat Valenciana amb les persones més vulnerables, i us agraïm que ens insteu a continuar generant una societat que transforme la nostra Comunitat Valenciana i el món”.
En el cas de les corporacions municipals, la inversió en cooperació és més variada; a la part alta de la taula se situen l’Ajuntament de Castelló i l’Ajuntament d’Elx, que dediquen un 0,3% i un 0,1%, respectivament, del seu pressupost a les polítiques públiques de cooperació. Això contrasta amb altres consistoris com el d’Alacant, amb un pressupost total de 1€.
Millores en la gestió i en la participació ciutadana
Les jornades han posat de manifest la necessitat d’agilitzar la gestió de les polítiques públiques de cooperació, especialment pel que fa a la càrrega burocràtica que implica per a les organitzacions i el funcionariat la gestió dels convenis, programes i subvencions. Com assenyala David Llistar, Director de Justícia Global i Cooperació Internacional del Ajuntament de Barcelona, “és necessari que hi haja una coordinació entre les institucions i harmonitzar els procediments administratius”. En este sentit, s’ha proposat la creació d’un espai de treball operatiu on els municipis puguen trobar-se per a debatre sobre les polítiques de cooperació i la dotació de les institucions amb personal suficient, format i estable per a gestionar les polítiques públiques en la matèria.
Quant a la participació de la societat valenciana, l’enfortiment del teixit associatiu dels municipis i la comunicació basada en drets humans s’han postulat com a ferramentes fonamentals per a implicar la ciutadania en la resposta als grans reptes globals. Com apunta Yolanda Ansón, responsable de comunicació de Farmamundi, “necessitem creure’ns, tant des de les ONGD com des de les Administracions públiques, que la comunicació és important i que cal deixar-la en mans de persones especialitzades, invertint en això”.
T’ho has perdut? No et preocupes, pots veure-ho complet ací:
