La cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional són presents en els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, però des d’un enfocament majoritàriament caritatiu i assistencialista que no afavoreix la construcció d’iniciatives ciutadanes i polítiques públiques adequades per a donar solució als grans reptes globals i crisis ecològiques, econòmiques i socials que viu el planeta.
És la principal conclusió de l’estudi “Més enllà de la notícia” impulsat per la Coordinadora Valenciana d’ONGD i realitzat pels investigadors José Manuel Moreno i Jorge Castañeda. L’informe, centrat en l’anàlisi de la representació que els mitjans de comunicació fan dels discursos de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional en la premsa local i autonòmica de la Comunitat Valenciana, ha examinat un total de 276 peces informatives procedents d’Informació, Las Provincias, Levante-EMV, Mediterrani i València Plaza. A més, es van sumar a l’anàlisi els programes informatius autonòmics de Cadena SER, la ràdio de major audiència en la Comunitat, així com els informatius i magazins d’À Punt, la radiotelevisió pública valenciana.
“Hem de tindre en compte que una part rellevant dels continguts amb caràcter assistencialista partixen de les pròpies ONGD com a font, és a dir, són fomentats per les organitzacions i simplement reproduïts pels mitjans”, expliquen José Manuel Moreno i Jorge Castañeda, autors de l’informe. És per això que, en un moment clau per a la cooperació, “és més necessari que mai revisar-nos a nosaltres mateixes com a entitats (proveïdores d’informació en més del 40% de les peces analitzades), així com a les Administracions Públiques (segona font principal), per a avançar cap a informacions que reflectisquen que la cooperació és qüestió de justícia i defensa dels drets humans, no d’ajuda i caritat”, com apunta Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD.
Més enllà de la notícia
Malgrat que més de la meitat de les notícies analitzades tenen cert enfocament positiu en centrar-se en solucions i assoliments, en la seua gran majoria ho fan des d’un punt de vista materialista -enfocat en ajudes i donacions- o basat en l’heroïcitat. Mentrestant, l’abordatge de les causes dels problemes és pràcticament residual. Com indica Cristina Ramón, “l’estudi ens mostra que, si de veritat volem acabar amb les injustícies i les desigualtats, hem de parlar més des de la perspectiva de la importància de la cooperació, de les causes i les solucions dels problemes, de les polítiques que volem canviar, i no utilitzar tòpics com la persona famosa que visita un camp de refugiats, o de si hem enviat diverses tones d’ajuda”.
Recomanacions de l’estudi
Els resultats de l’estudi seran útils perquè periodistes i mitjans de comunicació, així com altres actors de la cooperació internacional (*ONGD, coordinadores de *ONGD i Administracions Públiques) puguen orientar millor les seues informacions entorn de la solidaritat, la justícia global i els drets humans. En este sentit, destaquen com a recomanacions:
- Incidir en les interrelacions entre problemàtiques viscudes en diferents llocs del planeta, en les causes dels problemes, i en assoliments i solucions.
- Potenciar la mirada des dels països en els quals es duu a terme la cooperació internacional.
- Incorporar informació detallada de la situació específica que viuen les dones, centrant-se en causes i conseqüències de les discriminacions i violències que patixen pel fet de ser dones.
- Fomentar que els temes relacionats amb la solidaritat i la justícia global aconseguisquen espais de major rellevància, al mateix temps que s’aborden des de diversos gèneres periodístics, com a entrevistes i reportatges.
- Augmentar el nombre de fonts i la qualitat d’estes.
- Millorar les capacitats de les i els periodistes que es responsabilitzen dels continguts relacionats amb la solidaritat i la justícia global.
- Reforçar els equips i les capacitats comunicatives de les organitzacions, sobretot, en els àmbits regionals i locals.
- Generar estratègies comunicatives de major importància, que construïsquen una informació d’interés més enllà de l’atenció mediàtica puntual.
- Incorporar en els plans directors de les Administracions Públiques i en les lògiques de treball els principis bàsics de la comunicació en clau de drets humans enfront d’un ús instrumental de la comunicació.
