Diumenge 13 de febrer, organitzacions socials i dels drets humans de diverses ciutats de l’Estat Espanyol convocades per la plataforma “No som delicte” ens mobilitzarem contra la reforma a la Llei de Seguretat Ciutadana 4/2015, millor coneguda com a Llei Mordassa.
A la ciutat de València s ha convocat una concentració en la Plaça de la Cridá (enfront de les Torres de Serrano) a les 12 hores per una amalgama d’organitzacions, entre elles, Espai Veinal Cabanyal-Entrebarris,*Per l’*horta, Assemblea feminista, Greenpeace, Amnistia Internacional, Joventut Comunista, CSO l’horta, PAH València, XR València, Unió de Periodistes i la Coordinadora Valenciana d’ONGD, entre altres. Les organitzadores volen plantar cara i mostrar el seu rebuig a una llei que segons ells «no es modifica el suficient i que continuarà sent un perill per al dret a la protesta».
Vulneració d’un dret fonamental
L’objectiu de les convocants és incidir davant la Comissió del Congrés dels Diputats que es reunirà el pròxim 15 de febrer per a debatre els punts d’acord entre el PSOE i Podem amb la resta de forces polítiques, respecte a la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana. Una llei que ha sigut qüestionada fins i tot per Maina Kiai, relator especial de l’ONU sobre els drets de llibertat de reunió pacífica i associació en 2015, qui va assenyalar que la Llei Mordassa «vulnera la pròpia essència del dret de manifestació pacífica en penalitzar una amplia gamma d’actes i conductes essencials per a exercir aquest dret fonamental, limitant marcadament el seu ús».
D’altra banda per a Esteban Beltrán, director de la secció espanyola d’Amnistia Internacional, es comprova que aquest projecte de reforma «manté el poder quasi omnímode d’intervenció de les forces i cossos de seguretat en manifestacions i reunions públiques per a, sense mecanismes de control, limitar injustificadament la llibertat d’expressió, d’informació i de protesta pacífica.»
140.000 sancions
Segons l’informe «El dret a la protesta a València» de les entitats socials que convoquen a la mobilització del pròxim diumenge, basant-se en el portal d’estadística de criminalitat del Ministeri de l’Interior, des de l’aprovació de la reforma de la llei en 2015 i fins a desembre 2019 es van imposar prop de 140.000 sancions en base únicament a dos articles: “resistència, desobediència o negativa a identificar-se” article 36.6 i “faltes de respecte a l’autoritat” article 37.4 (1:enllaç a informe). L’informe busca documentar els efectes adversos que té aquesta llei per a totes les organitzacions que, mitjançant la protesta, «permeten que les societats actuals continuen tenint als drets humans com una referència, sense anteposar un altre tipus de criteris econòmics o de poder».
De 2015 a 2019, al País Valencià s’han imposat una mitjana de 3.657 sancions a l’any per la Llei Mordassa, exceptuant en 2020 per l’estat d’alarma i el 2015 per l’entrada en vigor al juny. Aquestes sancions impliquen una recaptació d’1.431.900 euros a l’any. En l’informe es documenten «una mitjana de 1.000 sancions anuals pel 36.6 i 1616 pel 37.4, cosa que significa un 27.3% i un 44.2% del total de sancions per seguretat ciutadana, respectivament».
Recaptació per multes
En termes monetaris, a causa de l’article 36.6 s’han recaptat anualment 618.140 euros, el 43.2% del total de les recaptacions i 301.700 euros, un 21.1%, per l’article 37.4. Això implica que el 71.5% de les sancions i el 64.3% dels diners recaptats, estan associats tan sols a dos articles. A més, a causa de l’article 36.3, referent a causar desordres en espais públics, s’han imposat 457 sancions anuals, és a dir el 12.5%, per una quantitat de 282.500 euros, que correspon al 19.7%. Si afegim l’article 36.3, el total augmentaria fins al 84% del nombre de sancions i també de la seua quantitat total recaptada.
És important remarcar, d’altra banda, que per l’ús inadequat d’imatges sobre les forces de seguretat, corresponent a l’article 36.23, al País Valencià s’han imposat 3, 2, 4, i 6 sancions, en 2015, 2016, 2017, i 2019, respectivament. Per a les organitzacions socials les actuacions policials “han de poder ser documentades tant per periodistes com per la ciutadania en general”.
“És necessari, ara més que mai, que isquem el dia 13 al carrer per a mostrar-li al govern el rebuig a aquesta reforma insuficient, que continuarà permetent la repressió i criminalització de la protesta pacífica i que no incorporarà mecanismes suficients per a investigar de manera deguda l’ús excessiu de la força o les actuacions arbitràries de la policia”
Els casos més sonats
Entre els casos de sancions emblemàtiques al País Valencià que han sigut documentades en l’informe per les activistes i periodistes compromeses, es troben:
- Les sancions en 2019 als tres activistes antifeixistes que van penjar una pancarta en el Miquelet mentre passava una processó.
- La multa al veí que va remarcar públicament que a la bicicleta de la Policia Local, li faltava l’última “l”
Les 20 sancions a les feministes en el marc de les 2 concentracions del 8M en 2018 i 2019. - Les dues sancions a dos activistes de Acció Ecologista Agró, al juliol de 2017, per desplegar una carta de grans dimensions a l’hotel Sidi Saler per a demanar la seua demolició i recuperar l’espai dins del Parc Natural de l’Albufera.
- El veí que en la manifestació del 12 d’octubre en Benimaclet li va dir a la policia que “deixara estar als xics” davant un possible abús policial i que dies més tard li va arribar la sanció al seu domicili.
Un altre cas, és el del 23 de març de 2019 quant a un activista de Estrela Roja li van embargar 700€ del seu compte per dues multes “negar-se a identificar-se” i per “desobediència a l’autoritat”. En aquest cas, el jutge es va negar a revisar les cambres al·legant que amb la paraula del policia era suficient.
Finalment l’informe documenta les sancions a 4 activistes que es van manifestar en contra de la demolició del Centre Social “La Figatendra” a Godella, a l’abril de 2017, pel fet que la policia va atestar que els manifestants són de “grups *conocidios d’extrema esquerra d’índole violenta”.
Sancions en desnonaments
Aquest 2021, només en 6 mesos, del 30 d’abril al 5 d’octubre, els col·lectius en defensa a l’habitatge a València, Construint Malilla, Sindicat del barri del Cabanyal i PAH València, han rebut 27 sancions en 5 desnonaments, que acumulen una quantia de 6.000 euros. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre 2015 i 2020, s’han executat 47.649 desnonaments al País Valencià. Per a les organitzacions socials “Les persones desnonades veuen sovint vulnerat el seu dret a un habitatge digne, recollit en la constitució espanyola i en els pactes internacionals de drets humans”.
Devolucions en calenta
D’altra banda, segons les entitats socials, el pacte de govern per a la reforma de la Llei Mordassa planteja moure el contingut d’aquesta relatiu a les devolucions en calenta a la Llei d’Estrangeria. “Aquest canvi, continuarà mantenint l’aparent cobertura legal de les devolucions en calenta, vulnerant els convenis ratificats en matèria d’asil”.
També han presentat en l’informe el cas documentat pel Salt de la concentració de la formació ultra Espanya 2000 al desembre de 2020. A causa de la Llei Mordassa es va atorgar valor probatori als agents de la policia. Abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, un cas com aquest l’haguera jutjat un jutge, però ara, és la mateixa Delegació del Govern, de la qual depén la pròpia policia, la que jutja i condemna o absol. És per aquesta raó que “van decidir arxivar les sancions, però sense donar majors explicacions, ni prendre mesures perquè això no puga tornar a passar”, va assenyalar Paco Simón de l’organització València Acull.
Forces de seguretat, sense control
Entre altres limitacions que la reforma manté es troba que continua atorgant segons les entitats “amplis poders discrecionals a les forces i cossos de seguretat”, sense establir mecanismes de control i rendició de comptes a les forces policiales “deixant la porta oberta a actuacions arbitràries”. Tampoc es prohibeix l’ús de pilotes de goma ni es compromet a fer públics els protocols d’ús de la força.
Per a Blanca, portaveu de les organitzacions socials que convoquen aquest dissabte 13 de febrer la protesta contra la insuficient reforma de la Llei Mordassa a la ciutat de València, “no podem deixar que s’aprove una reforma blanquejada de la Llei Mordassa que continue sent un perill per al ple exercici de drets tan bàsics com el de reunió, expressió o informació”.
Per a l’activista “és necessari, ara més que mai, que isquem el dia 13 al carrer per a mostrar-li al govern el rebuig a aquesta reforma insuficient, que continuarà permetent la repressió i criminalització de la protesta pacífica i que no incorporarà mecanismes suficients per a investigar de manera deguda l’ús excessiu de la força o les actuacions arbitràries de la policia”.
