Representants de grans i petits municipis de la Comunitat Valenciana debatran aquesta setmana sobre la necessitat de reforçar les polítiques públiques de cooperació internacional que s’impulsen des de les Administracions Locals davant els reptes globals als quals ens enfrontem, com l’augment de la pobresa i les desigualtats. Ho faran en les “IV Jornades de Cooperació Internacional. Municipis front els desafiaments globals”, organitzades per la Coordinadora Valenciana d’ONGD en col·laboració amb el Fons Valenciàper la Solidaritat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Per a inscriure’t en la jornada del 16 de juny, punxa ací.
Per a inscriure’t en la jornada del 23 de juny, punxa ací
La trobada -que donada la situació sanitària se celebrarà en línia els dies 16 i 23 de juny – comptarà amb la participació de representants dels Ajuntaments de València, Castelló, Sagunt, Quart de Poblet, Morella i Barcelona, entre altres, i serà inaugurat per la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, la diputada delegada de Cooperació Internacional de la Diputació de València, Mentxu Balaguer, i la presidenta de la Coordinadora, Cristina Ramón.
Les xifres de la cooperació municipal
La xifra màxima d’inversió en cooperació per part dels municipis valencians, segons dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies es va registrar en 2007, amb prop de 5,2 milions d’euros. Després de la caiguda aguda registrada durant la recessió econòmica, no van iniciar la seua recuperació fins a 2015 però encara no s’han aconseguit les xifres prèvies a la crisi. Les últimes dades completes disponibles, corresponents a 2019, situen la inversió en només 3,4 milions d’euros. Almenys 26 municipis de la Comunitat van comprometre aqueix pressupost per a donar suport a uns 165 projectes de cooperació internacional.
Malgrat aquesta aposta per ampliar els pressupostos per a cooperació realitzada en els últims anys, la immensa majoria dels municipis de la Comunitat estan molt lluny d’aconseguir el compromís acordat en l’Agenda 2030 de Nacions Unides de dedicar el 0,7% dels pressupostos a cooperació internacional en aquesta dècada.
Desafiaments i dificultats
“Amb aquesta trobada, volem compartir reflexions sobre l’aportació diferencial de les Administracions locals en matèria de cooperació, el present i els reptes de futur als quals ens enfrontem, entre ells, com potenciar la connexió i participació de la ciutadania, com impulsar processos d’harmonització i coherència de polítiques entre les Administracions Públiques, i com agilitar l’execució d’aquestes polítiques. Són processos necessaris per a fer front a les grans qüestions globals a les quals ens enfrontem, com l’augment de la pobresa i la desigualtat, o el canvi climàtic”, explica la presidenta de la Coordinadora, Cristina Ramón.
Entre els desafiaments que tenim per davant, destaquen en dades del Banc Mundial, l’increment de la pobresa extrema, que va créixer en 120 milions de persones en 2020 a causa de la COVID, i a la qual se sumaran altres 30 milions de persones enguany, posant així fi a més de dues dècades de reducció de la pobresa. Garantir l’exercici de drets per a poder portar una vida digna i en igualtat són reptes que estan encara lluny d’aconseguir-se en tot el planeta.
“És quasi un tòpic dir que les Administracions Locals són les més pròximes a la ciutadania, però aqueixa és la realitat i, com a tals, tenen un paper fonamental en l’impuls de la solidaritat i dels canvis socials que són absolutament necessaris per a véncer les moltes pandèmies a les quals ens enfrontem. D’ací la importància de donar a conéixer i donar suport a l’important treball que fan aquestes Administracions en cooperació internacional, els seus valors diferencials de proximitat, independència i participació de la ciutadania, i obrir debats per a millorar la seua coordinació i la seua eficàcia”, afig Ramón.
Experts participants
En aqueixos debats també participaran experts en polítiques públiques de cooperació internacional com Carlos Gómez Gil, professor de la Universitat d’Alacant, i Natalia Millán, responsable d’incidència política de la Coordinadora ONGD Euskadi; Alicia Piquer, representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; i Álvaro Escorihuela, president del Fons *Valencià per la Solidaritat, entitat constituïda per 119 ajuntaments i 9 mancomunitats de la Comunitat.
Les jornades són finançades per la Diputació de València i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat.
Els comentaris estan tancats.